El client de P2PTV SopCast té una versió nadiua per a linux.

Per a provar-lo:

• Descarregar i descomprimir: $ wget http://download.sopcast.cn/download/sp-auth.tgz
• Executar-lo introduir la URL:PORT per al programa que vulguem veure (3908 és un port lliure en el qual rebre la senyal i 8908 és el port que farem servir per a poder accedir-hi des del reproductor: $ ./sp-sc-auth sop://URL:PORT 3908 8908 > /dev/null &
• Obrir el vlc per a visualitzar-lo: $ vlc http://localhost:8908/tv.asf

Si no volem fer servir el vlc podem instal·lar la interfície gràfica:

• Descarregar: $ wget http://qsopcast.googlecode.com/files/qsopcast-0.3.5.tar.bz2
• Descomprimir: $ tar xvjf qsopcast-0.3.5.tar.bz2
• Compilar i instal·lar: qmake; make; make install
• Executar-la: $ qsopcast

Font: Todo Linux, nº 94

Malgrat l’Agència Tributaria continua sense proporcionar una versió multiplataforma del programa PADRE d’ajuda per a la confecció de la declaració de l’IRPF, hi ha qui ha trobat la solució per a fer-lo funcionar sota linux.

• 1. Instal·lar el WINE.
• 2. Descarregar el programa PADRE i instal·lar-lo amb el WINE.
• 3. Utilitzant l’script winetricks instal·lar els paquets següents: fakeie (o fakeie6), dcom98, jet40, mdac28, mfc40 i vcrun2005
• 4. Ja es pot executar el programa correctament

Font: Delirios de un Informático

So don’t argue that “it works”. Windows works, kind of.
That doesn’t make it less stupid and badly designed!

Linus Torvalds

Via: Ricardo Galli

Aquest és un truc per integrar el calendari de Google Calendar amb el calendari de GNOME sense fer servir evolution, encara que requereix tenir el paquet evolution i evolution-server instal·lats. També pot fer-se sevir amb qualsevol calendari en format iCalendar.

/usr/libexec/evolution-webcal $URL

on $URL representa l’adreça en format webcal: del calendari que volem afegir.

Font: Bryan Clark – Mashing Google Calendar and GNOME

Com a conseqüència de la reorganització general del pis, la impressora ja no està sota el moble d’escriptori on generalment hi ha el portàtil. Així doncs vaig comprar un servidor d’impresió sense cables per a connectar l’impressora a la xarxa i poder imprimir des de qualsevol dels ordinadors. L’escollit va ser un Conceptronic Wireless USB 54Mbps Printer Server (C54PSERVU). Malgrat la capsa i la pàgina web diuen que només funciona amb Windows, es pot configurar a través d’una interfície web (porta un CD amb una eina de configuració per a Windows) i com que suporta múltiples protocols (Raw Printing, IPP Printing, LPR Printing, AppleTalk Printing, NetWare Printing, SMB, SNMP i NetBEUI) es pot fer servir en xarxes Linux o xarxes mixtes.

Primer de tot cal activar el mode wireless ja que per defecte el servidor ve preparat per a una xarxa convencional. Per fer-ho conectarem el dispositiu al router a través del port ethernet i entrarem al dispositiu a través de l’interfície web que proporciona i l’adreça IP que te assignada per defecte. Un cop dins, modificarem l’adreça IP si cal i activarem el mode wireless i els protocols d’impresió que vulguem utilitzar. En el meu cas només el protocol IPP. Un cop fet això ja podem desconnectar el servidor del port ethernet i connectar-lo a la impresora.

En segon lloc només queda configurar els ordinadors clients per a que puguin imprimir a través de la impressora de la xarxa.

Ubuntu/Linux

1. Seleccionar “Impresores” dins el menú Sistema>Administració.
2. Seleccionar “Impresora Nova”
3. Dins el quadre de dialeg, seleccionar “Impresora de xarxa” i “impresora CUPS (IPP)”
4. URI: ipp://ADREÇA_IP_DEL_SERVIDOR/lpt1
5. Seleccionar fabricant i model de la impresora.
6. Assignar una descripció i una ubicació a la impresora (són camps simplement informatius)

MS Windows XP

1. Instal·lar el controlador de la impresora
2. Dins del quadre “impresores i faxos” seleccionar “Afegir impresora nova”
3. Selecciona “Afegeix una impresora de la xarxa”
4. URI: ipp://ADREÇA_IP_DEL_SERVIDOR/lpt1
5. Seleccionar el controlador adequat
6. Assignar un nom i afegir una descripció

Això és una nota mental per a ternir sempre a ma el bocí de l’arxiu etc/xorg.conf (o etc/X11/xorg.conf segons la distribució) que configura correctament els touchpads Alps, com ara el del Toshiba Qosmio G20.

Section "InputDevice"
        Identifier     "Synaptics Touchpad"
        Driver  "synaptics"
        Option "SendCoreEvents" "true"
        Option "Device" "/dev/psaux"
        Option "Protocol" "auto-dev"
        Option "HorizScrollDelta" "0"
        Option "SHMConfig" "true"
	Option "LeftEdge" "130"
	Option "RightEdge" "840"
	Option "TopEdge" "130"
	Option "BottomEdge" "640"
	Option "FingerLow" "7"
	Option "FingerHigh" "8"
	Option "MaxTapTime" "180"
	Option "MaxTapMove" "110"
	Option "EmulateMidButtonTime" "75"
	Option "VertScrollDelta" "20"
	Option "HorizScrollDelta" "20"
	Option "MinSpeed" "0.25"
	Option "MaxSpeed" "0.50"
	Option "AccelFactor" "0.030"
	Option "EdgeMotionMinSpeed" "200"
	Option "EdgeMotionMaxSpeed" "200"
	Option "UpDownScrolling" "1"
	Option "CircularScrolling" "1"
	Option "CircScrollDelta" "0.1"
	Option "CircScrollTrigger" "2"

	#always usefull
	Option "Emulate3Buttons" "true"
EndSection

Fa uns dies que vaig actualitzar el portatil a la nova SuSE 10.1. La impressió general és bona. En la línea del que SuSE ens te acostumats; amb una molt bona detecció i configuració del maquinari i una molt bona integració entre KDE i GNOME (GNOME però sempre una versió per darrera de la última publicada :( ). Em quedava però instal·lar els controladors (propietaris) de la targeta gràfica per a poder activar el 3D i poder comprovar la novetat més espectacular que incorpora la nova versió de SuSE, el XGL. Encara no he tingut ocasió de compovar-ne el rendiment en ple treball però he estat provant-los una estona i els efectes que s’aconsegueixen són realment espectaculars (clar que no sembla que itnguin massa utilitat productiva :p ). Cada dia Linux s’assembla menys a la línia de comandes original ;)

Videos de demostració (via Novell)

1. True transparency .mpg (12MB)| .ogg (3.7MB) | streaming flash
2. Zoom .mpg (8.5MB) | streaming flash
3. Desktop Organization .mpg (16MB) | .ogg (5.7MB) | streaming flash
4. Spinning Cube .mpg (16MB) | .ogg (7.1MB) | streaming flash

Passejant per les llistes de SuSE, he trobat aquest fil sobre com visualitzar les fatctures signades digitalment de Telefonica sota Linux.
Telefonica proporciona la possibilitat de rebre les factures en format electrònic i et dona dos opcions: visualitzar-les en linia o bé descarregar-les com a factures signades digitalment. Si optem per aquesta segona opció, ens trobem que podem descarregar un fitxer amb l’extensió .fp7 però Telefonica només proporciona un visor d’aquest tipus de diocuments per a Windows. Afortunadament malgrat no s’informa d’això a la p� gina web en qüestió en Linux també podem visualitzar-les. (Cito literalment el missatge enviat a la llista suse-linux-s)

“Para acceder a la factura firmada desde Linux es necesario tener instalado openssl (una implementación de código libre de SSL V2/3 y TLS y librería de criptografía de propósito general).

Estas librerías pueden descargarse de http://www.openssl.org

Una vez instalada esta librería se debe proceder a la descarga de los archivos de factura firmados digitalmente. Son archivos con extensión fp7 y pueden obtenerse desde Telefonicaonline en la página de descarga de facturas.

En Linux es necesario descargarlos a un archivo local.

Este archivo cumple el estándar y dentro se encuentra encapsulado el archivo pdf y la firma de Telefónica. Para validar la firma es necesario tener el Certificado de Telefónica, que puede descargarse en: http://www.telefonicaonline.com/on/es/archivos/cer/fnmt.cer

Suponiendo que el archivo descargado de factura sea factura.fp7 el comando que debe ejecutarse en Linux es el siguiuente:

openssl smime -verify -in factura.fp7 -inform DER -CAfile fnmt.cer -out factura.pdf

Ejemplo de ejecución:

XXX:/tmp$ openssl smime -verify -in factura.fp7 -inform DER -CAfile fnmt.cer -out factura.pdf
Verification Successful
XXX:/tmp$ ls -l *pdf
-rw-r--r--    1 XXX      users       24574 Jan 29 09:30 factura.pdf

Este comando validará la firma y extraerá el archivo factura.pdf que puede ser visualizado por cualquier visor de pdf.

No obstante, el archivo original: factura.fp7 es el único que tiene validez legal y el que debe almacenarse en caso de tener que validarlo con la Agencia Tributaria.”

NOTA: Per als usuaris de MacOSX a part d’aquesta opció també existeix un script anomenat e-factura2pdf que facilita el procés.

Via barrapunto m’assabento de la publicació d’un driver per a MS Windows que permet la lectura i escriptura de particions Ext2 i Ext3.

Se que ja existien solucions anteriors que permetien la lectura (i en alguns casos també l’escriptura) de particions linux, però el que és important és que aquest driver est� desenvolupat amb un kit especific de Microsoft per al suport de sistemes d’arxius i per tant les particions Ext2 i Ext3 estan soportades al mateix nivell que les FAT32 i NTFS.

Driver: Ext2 Installable File System for Windows

Fa un temps, l’empresa Netline Internet Service va alliberar el servidor d’entorn col·laboratiu en el qual es basava el producte comercial SuSE LINUX Openexchange Server.

El nou projecte es diu OPEN-XCHANGE i es pot descarregar gratuitament de la p� gina del projecte.

El principal problema és el complicat procés d’instal·lació i configuració.
Afortunadament, he trobat una magnifica guia d’instal·lació a OX Server-Open-XChange™ Community (guies d’instal·lació disponibles per a SuSE 9.2, SuSE 9.3 i SLES 9).