Arxiu de la categoria: Àudio

Posts d’audio, podcasts, música, mp3 i similars…

Ilurion 20/12/2014 – Els inicis de la UE

2014/12/20 Ilurion | Els inicis de la Unió Europea.

Els continguts d’aquest programa estan extrets de Notas para entender una UE cambiante i del darrer informe del Seminari Taifa Desentrañando la UE.

Ilurion 06/12/2014 – El moviment contra la guerra del Vietnam

<a href=”http://www.ivoox.com/2014-12-06-ilurion-moviment-contra-guerra-de-audios-mp3_rf_3835320_1.html” title=”2014/12/06 Ilurion | Moviment contra la guerra de Vietnam”>Ir a descargar</a>

La brutalitat de la guerra del Vietnam -bé, de fet, de qualsevol guerra, però mai fins aleshores havia tingut una cobertura mediàtica com la que tingué ña del Vietnam – feu que es generés un important moviment contra la guerra, sobretot, però no només, als EEUU. Ens centrarem avui, però, sobretot als EEUU.

Causes que generaren el rebuig de la població nord-americana:

  • Lleves de soldats per enviar al Vietnam: no podem oblidar que l’exercit dels EEUU és un exèrcit de lleva i entre 1964 i 1975 2,2 milions de joves foren cridtas a files. En quasevol conflicte el reclutament de joves per enviar al front és empre un dels primers moments de prostesta. Només cal recordar com van començar els fets de la Setmana Tràgica a Catalunya el 1909. Així, el primer grup en iniciar les protestes forn els joves que veien com eren cridats a files per ser enviats en una guerra reomta en un lloc que desconeixien completament la seva existència i els motius de la guerra.

Val a dir que aquest desconeixement no era exclusiu dels joves nord-americans. El General Maxwell Taylor, un dels principals arquitectes de la guerra, declarà anys més tard “First, we didn’t know ourselves. We thought that we were going into another Korean War, but this was a different country. Secondly, we didn’t know our South Vietnamese allies… And we knew less about North Vietnam. Who was Ho Chi Minh? Nobody really knew. So, until we know the enemy and know our allies and know ourselves, we’d better keep out of this kind of dirty business. It’s very dangerous.”

Tal és així que Nixon, en el seu primer programa electoral, anunciava la fi del sistema de lleves. Un cop al poder però, s’oblidà d’aquesta promesa i el sistema continuà fins a 1986.

  • Important nombre de soldats caiguts en combat i fetits: tan aviat com començaren a haver-hi les primeres víctimes nord-americanes de la guerra, però sobre el continuu degoteix de morts (58.000) i de “veretans” retornats per ferides de guerra (303.000), va anar canviant l’opinió pública sobre la guerra. Fins a 25.000 “veterans” formaren part de veterans contra la guerra que es convertí en un dels principals lobbies pacifistes. Cal tenir en compte que en la societat nord-americana, encar avui, hi ha un gran respecte pels militars i pels “veterans”. Per tant, el fet que els propis ex-soldats encapçaléssin les protestes tingué una gran repercussió.

S’ha discutit molt tambè sobre el repartiment desigual d’aquest cost en termes de raça ja que, si bé, estadísticament el nombre de soldats negres de lleva és proporcional al seu pes sobre el total reclutat, els testimonis de la guerra que ens han deixat si que mostren un tractament desigual. Això contribuí a alimentar un altre dels grans moviments d’aquests anys que fou els dels drets civils (del qual en parlarem extensament en un proper programa). Continua la lectura de Ilurion 06/12/2014 – El moviment contra la guerra del Vietnam

Ilurion 04/10/2014 – American Way of Life, la tècnica aplicada a la vida quotidiana

Ivoox

Si parlem de tecnologia a mitjans de Segle XX no podem fer-ho sense parlar de l’American Way of Life, o estil de vida americà. Es correspon al millor moment econòmic de la història dels EUA. El 1955 l’economia nord-americana produïa el 50% dels béns del món, encara que només disposava del 6% de la població mundial. Era el que l’economista John Kenneth Galbraith, un dels meus economistes de capçalera, anomenà la societat opulenta (affluent society). Encara més, els nord-americans estaven aplicant un model de vida que aconseguiren que el món occidental desitgés: l’American Way of Life.

Juntament amb la tremenda capacitat de producció, la llei de readaptació de reclutes després de la Segona Guerra Mundial i la de guerra de Corea havia permès a milers de joves excombatents establir-se, casar-se i prosperar. De tot això, n’hi ha molts exemples. El supermercat, amb els precuinats i els congelats, va ser una creació típicament nord-americana, i també els cinemes i les hamburgueseries per a automobilistes. El públic hi acudia amb uns enormes automòbils que consumien grans quantitats de benzina, aleshores molt barata. Com a residències, els anys cinquanta van posar de moda els Levittowns (William Levitt n’havia estat l’impulsor) o barris residencials d’habitatges unifamiliars per a classes mitjanes, amb esglésies, escoles i magatzems propis, que incloïen una tòpica competència pel consum entre veïns. Tot plegat un malbaratament ecològic de recursos.

Continua la lectura de Ilurion 04/10/2014 – American Way of Life, la tècnica aplicada a la vida quotidiana

Ilurion 27/09/2014 – Els maquis i la resistència antifranquista

Ivoox

Els maquis

Behold a Pale Horse
Behold a Pale Horse

Avui parlarem dels maquis, però sentint-ho molt per als fans d’Star Trek, no ens referim al grup de resistents entre els colonitzadors de la Federació contraris als pactes entre la Federació i els Cardasians.

Ens referim als maquis, guerrillers antifeixistes que lluitaren i resistiren contra l’ocupació nazi de França i contra el règim feixista espanyol.

I d’on ve aquest nom de maqui que s’ha convertit en sinònim de resistència, de guerriller? Doncs bé, sembla que ve del mot maquia que es fa servir en francès, cors i italià per denominar un paisatge mediterrari format per arbustos i matolls.

Inicialment els maquis operaven a les zones muntanyoses de la Bretanya i del Sud de França. Utilitzant tàctiques guerrilleres atacaven les topes d’coupació alemanyes i del govern col·laboracionista francès. En general comptaven amb el suport de la població. Això feu que les forces d’ordre centréssin la seva ofensiva i les seves represàlies contra la població que els donava suport i els feia d’enllaços.

Estaven formats bàsicament per nacionalistes, comunistes. anaqrquistes i exiliats de la Guerra Civil Espanyola. Tambè “fugits”, desertors i evadits de pensals i camps de concentració.

Continua la lectura de Ilurion 27/09/2014 – Els maquis i la resistència antifranquista

Ilurion 13/09/2014 – La represió durant el Franquisme

Audio a Ivoox

El cop d’estat del 18 de juliol, protagonitzat per un sector de l’exèrcit espanyol amb la col·laboració d’una part de la societat, va desembocar en la Guerra Civil Espanyola i un estat dividit en dues zones: una controlada pel govern legítim i una altra pels militars revoltats (govern de Burgos). L’exèrcit rebel acabarà sent encapçalat pel general Franco i anirà conquerint de forma progressiva les zones que s’havien mantingut fidels al Govern de la Segona República Espanyola. L’avenç es va caracteritzar per la duresa de la repressió sobre la població que es considerava contrària al nou règim i sobre els presoners de guerra.

Les proclames a la violència de Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano o Franco van anunciar les característiques intrínseques de la dictadura. Acabada la guerra, l’abril de 1939, el nou estat portarà a terme una important repressió que, d’una manera o una altra, afectarà a la majoria de la població: els uns foren denunciats, acusats, empresonats, jutjats i executats; d’altres patiren abusos, apropiacions, acomiadaments, insults i dures condicions laborals i salarials, depuracions i repressió de la llengua i la cultura. A més, centenars de milers més s’hagueren d’exiliar. Per molts homes i dones foren anys de fred, misèria, fam, por, menyspreu, exclusió social i oblit. Continua la lectura de Ilurion 13/09/2014 – La represió durant el Franquisme

Ilurion 21/06/2014 – La Segona República (II)

Ilurion 21/06/2014 – La Segona República (II)

La revolució d’octubre del 1934

Després de les eleccions de 1933 el partir radical de Lerroux formà govern en minoria amb el suport parlamentari de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) de caràcter conservador i clerical. Davant d’una mobilització obrera creixent la CEDA reclamà a l’executiu una acció més contundent en matèria d’ordre públic i exigí participar directament en el govern amb l’amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va accedir-hi i el 5 d’octubre del 1934 va atorgar tres carteres ministerials al partit de Gil Robles. L’esquerra va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme.

L’endemà de la formació del nou govern, per iniciativa de la UGT i amb una escassa participació de la CNT, es va dur a terme una vaga general. El moviment va fracassar per la manca de coordinació i per la resposta contundent del govern, que va decretar l’Estat de guerra, però els esdeveniments van assolir un relleu especialment greu a Astúries i a Catalunya. Continua la lectura de Ilurion 21/06/2014 – La Segona República (II)

Ilurion 07/06/2014 – La Segona República (I)

Ilurion 07/06/2014 – La Segona República (I)

En ple descrèdit després de la dictadura de Primo de Rivera i de la Dictablanda de Dámaso Berenguer, Alfons XIII va veure la necessitat d’una reforma política i el retorn a un règim de monarquia parlamentaria. Va plantejar una transició progressiva: miller eleccions municipals, després eleccions provincials i finalment eleccions a les corts espanyoles. Com sabem la monarquia no passaria de la primera ronda.

Uns mesos abans representants de partits republicans i d’esquerres s’havien reunit a San Sebastià per tal d’acordar una estratègia per tal d’acabar amb la Monarquia. Malgrat no s’ha trobat mai cap acta d’aquesta reunió i sembla que fou més aviat una trobada informal, l’estratègia passava per fer coincidir una insurrecció armada, un “pronunciamiento” i una vaga general. S’intentà dur-la a terme al desembre de 1930 però problemes de descoordinació en les dates feu que militars de Jaca s’anticiparen sublevant-se i proclamant la República. La sublevació fou ràpidament resolta pel règim monarquic i el General Galan condemnat a morir afusellat.

Així, es convocaren eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931.

Malgrat en el conjunt d’Espanya els partits monarquics van obtenir la majoria, els partits republicans van guanyar en 41 capitals de provincia per només 8 els partidaris de la monarquia.

Cap a les 6 del matí del 13 d’abril Éibar es convertoa en la primera ciutat en fer onejar la bandera tricolor i proclamar la república. Cap al migdia moltes ciutats s’havien sumat a la proclamació.

A mig matí a la Plaça Sant Jaume de Barcelona s’escoltava això:

Tres dies després, el dia 17 d’abril, l’ABC publicà en portada:

Las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público hasta en las más críticas coyunturas. Un rey puede equivocarse, y sin duda erré yo alguna vez; pero sé bien que nuestra patria se mostró en todo tiempo generosa ante las culpas sin malicia.

Soy el rey de todos los españoles, y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas, en eficaz forcejeo con quienes las combaten. Pero, resueltamente, quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro en fratricida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósito acumulado por la Historia, de cuya custodia ha de pedirme un día cuenta rigurosa.
Espero a conocer la auténtica y adecuada expresión de la conciencia colectiva, y mientras habla la nación suspendo deliberadamente el ejercicio del Poder Real y me aparto de España, reconociéndola así como única señora de sus destinos.
También ahora creo cumplir el deber que me dicta mi amor a la Patria. Pido a Dios que tan hondo como yo lo sientan y lo cumplan los demás españoles.

Alfons XIII abandonà el país sense abdicar formalment i es traslladà a París i posteriorment a Roma. El gener de 1941 abdicà en favor del seu tercer fill, Joan, i morí el 28 de febrer del mateix any.

La Constitució de 1931

El govern provisional convocà eleccions constituents. El resultat fou una aplastant victòria dels partits que integraven el govern provisional amb prop del 90% dels escons. El PSOE tindria la majoria minoritària de les corts (24,5%)

La dreta monàrquica i catòlica només aconseguí 50 diputats dels 470 en joc.

Un dels seus redactors, Adolfo Posada, manifestà que s’havia inspirat en les constitucions de 1812, 1837 i 1869, així com en el constitucionalisme europeu de postguerra, especialment en la Constitució de Weimar.

Els temes més debatuts foren fonamentalment tres: l’estructura territorial de l’Estat, les relacions Esglesia-Estat i el caràcter bicameral o unicameral de les Corts.

  1. Pel que fa a la forma de l’Estat es descartà la solució federal i s’inventà el concepte de “entidad autónoma para fines administrativos o políticos” a “desig” o voluntat de cada “regió”. D’aquesta manera s’atenia a les reclamacions de Catalunya sense obligar ni impedir a les regions restants constituir-se en “entidad autónoma”.

  2. Pel que fa a la “cuestión religiosa” s’establia la separació de l’Església i l’Estat (“No existe religión del Estado”) si bé es reconeixia un estatus especial a la Iglesia Catòlica al considerar-la “Corporación de Derecho Público”. Així mateix es reconeixia la llibertat de conciència camb la única limitació del “respeto debido a las exigencias de la moral pública” i la llibertat de culte, tant privada com públicament.

  3. Pel que fa a les corts es decantà per un sistema bicameral propi “de la inmensa mayoría de los países democráticos”, davant “los inconvenientes [de] una Cámara popular sin freno” d’un sistema unicameral segons recullen les memòries de Ángel Ossorio y Gallardo.

Definició d’España

Artículo 1. España es una República de trabajadores de toda clase, que se organizan en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. (…) La bandera de la República española es roja, amarilla y morada

“La Cuestión religiosa”

El Estado español no tiene religión oficial

Llengues

Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones. Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional
(…)
Las regiones autónomas podrán organizar la enseñanza en sus lenguas respectivas, de acuerdo con las facultades que se concedan en sus Estatutos. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas. El Estado podrá mantener o crear en ellas instituciones docentes de todos los grados en el idioma oficial de la República.

La qüestió de la llengua vehicular en l’ensenyament fou una de les que despertà més discussió i fou un dels principals elements a l’hora d’abordar la “Cuestión Catalana”.

Sufragi femení

Artículo 25. No podrán ser fundamento de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas. El Estado no reconoce distinciones ni títulos nobiliarios

Artículo 36. Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes

En aquest punt és molt interessant el debat parlamentari entre Clara Campoamor i Victoria Kent. Aquesta última creia que les dones espanyoles no estaven encara preparades i calia extendre el sufragi femení de manera progressiva mentre que per a Campoamor el sufragi femení havia de ser sense condicions:

Precisamente porque la República me importa tanto, entiendo que sería un gravísimo error político apartar a la mujer del derecho del voto. (...) Yo soy Diputado por la provincia de Madrid; la he recorrido, no sólo en cumplimiento de mi deber, sino por cariño, y muchas veces, siempre, he visto que a los actos públicos acudía una concurrencia femenina muy superior a la masculina, y he visto en los ojos de esas mujeres la esperanza de redención, he visto el deseo de ayudar a la República, he visto la pasión y la emoción que ponen en sus ideales. La mujer española espera hoy de la República la redención suya y la redención del hijo. No cometáis un error histórico que no tendréis nunca bastante tiempo para llorar al dejar al margen de la República a la mujer, que representa una fuerza nueva, una fuerza joven... Que está anhelante, aplicándose a sí misma la frase de Humboldt, de que la única manera de madurarse para el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos, es caminar dentro de ella

La reforma constitucional.

Para que la reforma sea aprobada se requieren dos trámites: que la aprueben “las dos terceras partes de los Diputados en el ejercicio de su cargo, durante los cuatro primeros años de vida constitucional, y la mayoría absoluta en lo sucesivo” ; y que las nuevas Cortes, disueltas las anteriores tras la aprobación de la reforma, la ratifique.

Garanties i drets

Seguint el camí de a Constitució mexicana de 1917, la Constitució rusa de 1918 i la Constitución de Weimar de 1919 no només recull els drets individuals sinó que tambè “los derechos de las entidades colectivas”. A més, no només enumera els drets sinó que:

“les damos garantías seguras: de una parte, la regulación concreta y normativa; de otra, los recursos de amparo y las jurisdicciones propias para poderlos hacer eficaces”.
(…)
“dar garantías a los ciudadanos contra ataques del Poder ejecutivo”.

Ilurion 31/05/2014 – La generació del 27

Ilurion 31/05/2014 – La generació del 27 (Ivoox)

Literatura universal 1920-1936

La literatura del anomenats feliços anys vint, com la resta de les arts, està marcada pel desig d’oblidar els horrors de la guerra. Per això l’art es torna frívol, hedonista i tracta de recuperar l’optimisme fugint de la realitat, fixant-se només en els detalls i no en el marc històric. La influència de la música i el cinema comença a fer-se palesa en els escrits, que adopten un ritme més ràpid. En aquest context sorgeix amb força el surrealisme, agafant les troballes de la psicoanàlisi com a punt de partida per explorar el món dels somnis i de les associacions d’imatges.

André Breton fou el pare d’aquest moviment, recollint l’herència pionera dels francesos avantguardistes i exportant el concepte a la pintura i el cinema a part de quallar en la literatura. El monòleg interior, present per exemple a les obres de Virginia Woolf, és una de les tècniques per fer brollar l’inconscient. En aquestes obres apareixen éssers fantàstics, que entronquen amb la ciència-ficció, com els robots de R.U.R. (Robots Universals de Rossum). La personalitat ja no és monolítica, com demostren els heterònims de Fernando Pessoa, perquè la ment tampoc no ho és. Això fa que es multipliquin els punts de vista. La poesia de Joan Salvat-Papasseit s’inscriu, per exemple, en aquesta tradició. Continua la lectura de Ilurion 31/05/2014 – La generació del 27