Arxiu de la categoria: Àudio

Posts d’audio, podcasts, música, mp3 i similars…

Ilurion 03/05/2014 – El crack del 29

Las circunstancias que inducen a los episodios recurrentes de demencia financiera no han cambiado de ninguna manera realmente operativa desde la tulipanmaní­a de 1636-1637. Individuos e instituciones son cautivados por la satisfacción maravillosa de acrecentar la riqueza. La ilusión asociada a la anterior, y que consiste en atribuirse perspicacia, se ve alentada por las varias veces señalada impresión pública de que la inteligencia, propia y ajena, corre parejas con la posesión de dinero. De esta creencia así­ infundida deriva la acción: acumulación de valores inmobiliarios y mobiliarios o, en fechas recientes, de obras de arte. El movimiento alcista confirma el sentimiento de agudeza personal y de grupo. Y así­ hasta el momento de la decepción masiva y del hundimiento. Este último, como ya habrá quedado suficientemente claro, nunca se presenta de manera paulatina. Va acompañado siempre de un desesperado esfuerzo por escapar, infructuoso en la mayorí­a de los casos.

J.K. Galbraith – Breve historia de la euforia financiera (p. 116)

Ilurion 03/05/2014 – El crack del 29 (IVOOX) Ilurion 19/05/2014 – El crack del 29 – 2a part (IVOOX)

Galbraith, a part del llibre Breve historia de la euforia financiera té un altre llibre, tambè molt breu i molt recomanable (de fet Galbraith és potser dels economistes més amens de llegir que recordo) anomenat El crash de 1929. El llibre és de 1954 (25 anys després del crack) però en la introducció d’una reedició del seu llibre als anys 90 Galbraith diu:

Cada vez que la obra estaba a punto de ser descatalogada y desaparecer de las librerías, un nuevo episodio especulativo (…) estimulaba el interés por la historia de aquel gran caso contemporáneo de prosperidad y súbito desplome del mercado de valores, que condujo a una implacable depresión.

Continua la lectura de Ilurion 03/05/2014 – El crack del 29

Ilurion 19/04/2014 – Els feliços anys 20

Ilurion 19/04/2014 – Els feliços anys 20 (IVOOX)

La historiografia oficial parla dels feliços anys 20 com els anys que seguiren a la fi de la primera guerra mundial i que fruit del final del conflicte bèl·lic tingué lloc un creixement econòmic sense precedents.

Ara bé, és impossible parlar dels anys 20 sense tenir en compte la crisi de 1929 i la gran depressió dels anys 30. De la crisi i la gran depressió en parlarem en propers programes segur, però els paral·lelismes entre l’època de prosperitat dels anys 20 i l’època de prosperitat anterior al 2007 són inevitables.

Els dos períodes es desenvoluparen al caliu d’una gran bombolla financera que alimentada per les expectatives d’una nova economia. Una nova economia basada en tecnologies inventades les dècades anterior. La radio, el cinema, l’automòbil als anys 20, i la globalització de la producció, el transport i les comunicacions, amb internet com a tecnologia insígnia, a final del segle XX.

En ambdós períodes es produí una forta bombolla immobiliària també. És molt coneguda la febre especulativa que afectà a Florida i altres estats del sud-est nord-americà durant els anys 20 i que després esclatà amb virulència.

No podem oblidar tampoc que no tots els territoris ni tota la població gaudia d’aquests feliços anys 20. Alemanya, per exemple, perdedora de la guerra i obligada a pagar quantioses reparacions de guerra vivia un període convuls i difícil.

De fet, aquesta imatge de feliços anys 20 té un marcat component de classe ja que bona part de la població es veurà exclosa d’aquesta felicitat. Durant aquesta etapa es produirà precisament un gran creixement de la desigualtat entre l’1% (o el 10%) i la resta de la població només comparable a l’experimentat en els darrers 20 anys. Per altra banda la publicitat i innovacions financeres com els crèdits al consum i els pagaments a terminis permetran un accés creixent de les classes populars al consum i al consumisme.

A casa nostra els anys 20 seran anys, per exemple, de molta activitat anarquista, i del fenomen del pistolerisme fomentat per la patronal. Cal recordar que Catalunya experimentà un fort creixement econòmic durant la primera guerra mundial gràcies a la neutralitat que s’estroncà tot just acabar la guerra i visqué bona part dels anys 20 sota la dictadura de Primo de Rivera en els últims compassos d’un règim monàrquic en descomposició. Però bé, això ja és tema d’un altre programa.

22/03/2014 Ilurion – El feixisme italià

2014/03/22 Ilurion | El feixisme italià (IVOOX)

Com definir el feixisme?

El debat sobre si el règim dictatorial franquista fou un règim feixista o no ha vessat rius de tinta entre historiadors i politòlegs.

Edward Malefakis defineix el feixisme en vuit punts.

  1. Cerca, no només prendre el poder sinó crear una sola classe d’home i de societat a través d’una ideologia que glorifica la jerarquia, el nacionalisme i la guerra.
  2. Es crea al voltant d’un lider, amb qualitats suposadament sobrehumanes, sobre el qual no pot haver-hi cap tipus de restricció/limitació.
  3. El lí­der neix de, i al mateix temps crea, un partit polí­tic que l’ajuda a aconseguir els seus objectius. El partit es crea abans de la presa del poder i és un instrument fonamental per aquesta lluita.
  4. Els mitjans de comunicació esdevenen mitjans de propaganda i es destinen a glorificar el lí­der, el partit i els seus objectius així­ com establir una relació gairebé mística entre la societat i el lí­der.
  5. Nacionalisme extrem.
  6. Intenció de modernitzar el paí­s i portar-lo a un nivell de precedents. Tal procés te un caràcter mí­stic.
  7. Per assolir els objectius cal organitzar la societat de nou. Supeditació de les organitzacions al partit i a l’Estat.
  8. Existència de grups de poder que es beneficien d’aquest sistema (església, burgesia, exèrcit…).

Per la seva part V. Navarro els fa seus els punts de Malefakis i n’afegeix tres més.

  • VN-9: Racisme.
  • VN-10: Negació de la lluita de classes.
  • VN-11: Anticomunisme.

D’altra banda L. Britt després d’analitzar els règims feixistes de Hitler (Alemanya), Mussolini (Itàlia), Franco (Espanya), Suharto (Indonesia) i Pinochet (Xile) defineix el feixisme en 14 punts.

  1. Potent i continuat nacionalisme.
  2. No reconeixement dels Drets Humans
  3. Identificació d’un enemic comú com a element unificador.
  4. Supremacia del poder militar
  5. Sexisme.
  6. Control dels mitjans de comunicació de masses.
  7. Obsessió amb la seguretat nacional.
  8. Forts vincles entre govern i religió.
  9. Protecció del poder corporatiu.
  10. Supressió de qualsevol expressió de poder obrer.
  11. Marginació del treball intel·lectual i artí­stic.
  12. Obsessió amb el crim i el cí stig.
  13. Nepotisme i corrupció.
  14. Frau electoral continuat.

Fonts

Malefakis, E. (2000). La dictadura de Franco en una perspectiva comparada. En J. L. Garcí­a Delgado, Franquismo, el juicio de la historia. Temas de hoy (pp. 11-55).

Navarro López, V. (2001). Franquismo o fascismo. Claves de la razón práctica, 115 (pp. 70-77).

Britt, L. W. (2003). Fascism Anyone?. Free Inquiry, Spring 2003, 23(2) (pp. 20-22).

Ilurion 15/03/2014: Els inicis de la República de Weimar

Ahir a Ilurion vam parlar sobre els inicis de la República de Weimar. A continuació les notes sobre la meva secció.

Continua la lectura de Ilurion 15/03/2014: Els inicis de la República de Weimar

Ilurion 08/03/2014: la revolució mexicana

El dissabte 08 de març a Ilurion vam parlar sobre Pacho Villa, la revolució mexicana i la Constitució mexicana de 1917. A continuació el guió de la meva secció.

Continua la lectura de Ilurion 08/03/2014: la revolució mexicana

Ilurion 22/02/2014: El positivisme i el cercle de Viena

El passat dissabte 22 a Ilurion vam parlar sobre el cercle de Viena i l’irrupció del positivisme.

A continuació, el guió de la meva secció sobre el positivisme jurídic de Hans Kelsen.

Continua la lectura de Ilurion 22/02/2014: El positivisme i el cercle de Viena

Ilurion 01/02/2014 – La revolució russa

El passat dia 1 de febrer a Ilurion vam continuar parlant sobre la revolució russa de 1917.

Fa 10 dies es conmemorà el 90 aniversari de la mort de Lenin.

Per recordar-lo m’agradaria recordar l’arribada de Lenin a Petrograd el 16 d’abril de 1917, tal i com ho narra l’historiador Edward Wilson:

Continua la lectura de Ilurion 01/02/2014 – La revolució russa

Ilurion 18/01/2014 – La revolució russa

El passat 18 de gener a Ilurion, parlàrem de la Revolució russa de 1917.

Dona i Revoluació a Rússia

Durant la 1GM milions d’homes russos van ser enviats als camps de batalla. Això causà una disrupció brutal sobre els rols patriarcals de la tradicional societat russa.

Continua la lectura de Ilurion 18/01/2014 – La revolució russa

Ilurion 28/12/2013 – La decacència de l’imperi rús

El passat 28 de desembre a Ilurion parlàrem sobre la decadència de l’imperi rús.

Brenemozets Potiomkin (El cuirassat Potemkin)

“La revolución es una guerra. Es la única guerra legítima, justa, necesaria, la única gran guerra de todas las guerras que conoce la historia. Esta guerra se ha declarado y desencadenado en Rusia.”

Continua la lectura de Ilurion 28/12/2013 – La decacència de l’imperi rús