Arxiu de la categoria: Avisos de servei públic

Per no rebre SMSs de publicitat de Movistar

Per gentilesa d’en Rinzewind

  1. Llamar al *#102# para conocer los cinco últimos números del SIM del teléfono móvil. Aparecerá en pantalla un mensaje de texto de dos lí­neas. La primera es un número de cinco cifras que es el que necesitamos. Lo apuntamos. La solución alternativa a este paso es abrir el móvil, quitar la baterí­a y mirar el número en la tarjeta. Es más rápido llamar.
  2. Llamar al 4407. Escuchar la locución y estar atentos a la opción que indica la petición del código para acceder al servicio (si la memoria no me falla y el texto original es correcto, es la opción 2). Cuando pidan los cinco últimos números del SIM, teclearlos. Nos llegará un SMS con una clave.
  3. Entrar en la web de Protección de Datos de Movistar. Usar el número de teléfono y la clave para entrar. Aparecerá un listado encabezado por el texto Consulta del estado de derechos que especifica qué opciones se han permitido y cuales no; estarán todas permitidas por defecto. Para modificarlas, pinchar en el botón rotulado como Modificar estado de derechos.
  4. En la ventana que aparece, que es prácticamente igual que la anterior, marcar la casilla bajo la columna No consiento para todas aquellas opciones que se quieran denegar. Al terminar, pinchar en Guardar cambios.

pagar aquest preu per aquest pis?

Aquest és un aví­s de servei públic:

Pagar aquest preu per aquest pis?

24 de Marzo 17:00: Manifestación Estatal por el derecho a la vivienda

Desde el pasado 14 de mayo cada vez más gente hemos salido a manifestarnos para que se cumpla el derecho a la vivienda recogido en el artí­culo 47 de la Constitución. Al principio los medios de comunicación y las instituciones intentaron silenciarnos, pensando que serí­amos pocos y nos cansarí­amos. ¡Pero no! Cada vez hemos sido más miles de personas las que hemos salido a la calle para gritar: ¡no pararemos hasta tener una vivienda! Y hemos conseguido algo: que se hable cada vez más del tema, que quede claro que la vivienda es uno de los principales problemas de los ciudadanos de este paí­s y que se sepa que no vamos a callarnos hasta que se apliquen medidas estructurales para cambiar esta situación.

En Mayo se celebran las elecciones municipales, fruto de muchas fuentes de corrupción urbaní­stica que nos han hecho todaví­a más difí­cil el acceso a una vivienda digna tanto a jóvenes como ancianos, divorciados, madres solteras y a la ciudadaní­a en general. Por eso ahora más que nunca es importante que salgamos aún más gente a manifestarnos: el próximo 24 de marzo tenemos que ser miles, incontables, para decir basta ya de especular con nuestros derechos, basta ya de falsas promesas: ¡que se cumpla el derecho a la vivienda ya!. Si no lo haces por ti, hazlo por tus hijos.

¡¡¡TENEMOS QUE SALIR A LA CALLE PARA QUE SE HAGA EFECTIVO EL DERECHO A UNA VIVIENDA DIGNA!!!

Més informació a:
http://www.vdevivienda.net
http://www.viviendadigna.org
http://bcn.vdevivienda.net/

Cursos d’Estiu UCM 2005

Ja s’han publicat i s’ha ober el termini d’isncripció per als cursos d’estiu que organitza la UCM (Madrid).
A continuació trobareu una selecció que he fet dels més interessants (segons el meu criteri) i n’hi ha alguns que ho són molt!

Més informació, preus, beques i inscripcions: cursos de verano UCM
NOTA: el termini per a solicitar beques del MEC finalitza l’1 de juny.
Continua la lectura de Cursos d’Estiu UCM 2005

Carta de l’Assemblea d’Estudiants de la UPF sobre el nou model de finanà§ament universitari

Carta de l’Assemblea d’Estudiants de la UPF en resposta a l’artí­cle de Daniel Serra de la Figuera (vicerector d’Economia, Promoció i Serveis de la UPF) a la Vanguardia el passat 1 de febrer en relació al nou model de finançament universitari.

Des de l’assemblea d’estudiants de la universitat UPF volem que quedi clara la nostra posició davant la nova polí­tica de finançament del DURSI. Creiem què es necessari fer-ho, perquè quedi clar que la opinió que ha aparegut en les darreres setmanes als mitjans de comunicació és la dels òrgans de govern de la nostra universitat i no la dels estudiants (que com sempre sembla que no poguem dir-hi res).

Amb el nou sistema, que s’aplicarí  a partir del curs 2005-06, un alumne de la UPF rebrí  5.922 Eur. (increment 3,9%), més o menys igual que un estudiant de la UPC o la UdL, en canvi, un estudiat de la URV rebrí  5.095 Eur. (grí cies a l’increment del 14%), un de la UB rebrí  4.895Eur. (increment 4%) i un de la UAB 4.821 Eur. (increment del 12,9%). O sigui, que tot i l’increment global de pressupost, i el major augment d’aquelles universitats que rebien menys, encara es mantenen diferencies del voltant de 1.000Eur. entre la UPF d’una banda i la URV, UB, UAB de l’altra.

A partir d’aquestes dades tant clares i concises no entenem el reguitzell de dures crí­tiques que han realitzat els òrgan de govern de la UPF contra aquest nou model de finançament. No ho podem entendre. Es queixen que amb aquest model no s’afavoreix la qualitat de l’ensenyament. No ha de ser així­. El que no afavoreix la qualitat, és la diferència abismal d recursos. (sense oblidar les diferents necessitats tecnològiques de les carreres).

Segons l’opinió del vicerector d’Economia, Promoció i Serveis de la UPF, Daniel Serra, el finançament de les universitats (suposem que volia dir una part) s’hauria de basar en tres indicadors:

    la demanda en primera opció del centre
    el temps que tarda l’estudiant en finalitzar la carrera
    el grau d’inserció laboral

Segons la nostra opinió, el primer punt respon a la lògica del “peix que es mossega la cua”, és normal que la gent prefereixi una universitat si sap que rep més recursos, i així­ mai no es trencarí  la cadena. El segon punt, segueix amb la polí­tica portada a terme per la UPF de fer incompatible el món laboral amb el món dels estudis. Així­, una persona que estí  treballant i estudiant al mateix temps, potser tardarí  més temps a finalitzar la carrera, i no per això s’hauria de penalitzar la universitat, sinó donar beques. En el tercer punt, tampoc no veiem la lògica, per què una universitat ha deixar de rebre recursos en el cas que els seus estudiants decideixin passar un any de voluntaris un cop han acabat la carrera? Per què?

Potser el que ningú no ha explicat a la UPF, i convindria fer-ho, és que han deixat de ser una universitat “mimada”, ha deixat de ser més que la resta d’universitats, ha deixat de formar “l’èlit” com pretenia l’anterior govern de convergència, ara som una universitat més, igual que la resta, i per això ha de tenir els mateixos drets i deures que la resta d’universitat, i per tant els mateixos recursos, ni més, ni menys. L’actuació de la UPF, només es pot entendre com una rabieta de nena petita mimada quan li treuen una joguina, perquè d’ara en endavant, tothom jugarí .

En conclusió; des de l’assemblea d’estudiants de la UPF s’aplaudeix l’augment del 8% del pressupost universitari, i s’aplaudeix la tendència a la igualació de recursos entre les diferents universitats. En aquest escrit no entrarem a discutir altres aspectes de fons de la polí­tica universití ria, encara que potser seria més important…

Diagonal

El proper mes de gener, veurí  la llum un nou diari, Diagonal. Aquest diari de publicació quinzenal pretén cobrir un buit en un sector, el dels mitjans de comunicació, fortament vinculat a interessos financers i medií tics.
De moment han tret ja els números -1 i 0 que han tingut una força bona acollida i ja compten amb més de 500 subscriptors (si bé, encara queda molt per fer abans d’arribar als 5000 que és el nombre de subscriptors que calculen que seria necessari per consolidar el projecte.