Arxiu d'etiquetes: Barcelona

Torna a casa per nadal

No podemos volver a casa por navidad porque todaví­a no nos hemos marchado
de ella.

Aquest és el lema d’una manifestació simultí nia en protesta per la situació de l’habitatge convocada per al proper 23 de desembre a moltes ciutats de l’estat espanyol.

Tenemos que hacernos oir, todos juntos somos mas fuertes!

RAZÓN:
Después de la primera sentada por una vivienda digna se han convocado muchas otras, todas ellas desorganizadas y disgregadas en unas pocas ciudades.
Este es un problema a nivel nacional, es por eso que se convoca una Macro-Maniestación, no una macro-sentada, para el SABADO 23 DE DICIEMBRE A LAS 17:00 HORAS, se convoca con tanta antelación para que se difunda lo máximo posible, se ruega a todo el que reciba este mensaje que lo difunda de todas las formas que se le ocurran, panfletos, mails, foros de internet, cartas a los medios de comunicación, a todo tipo de asociaciones…

COMO SE REALIZARí:
Esta manifestación se hará en forma de marcha cortando el tráfico por las principales calles de España ya que ha quedado claro que las simples sentadas no son atendidas, aunque nunca se abandonará el espí­ritu pací­fico con el que esta iniciativa ha nacido. Si la policí­a detiene la marcha, se volverá al punto inicial pací­ficamente, sin enfrentamientos, y se esperará a que se pueda reanudar, en el caso de no poder hacerse, se convertirá en una sentada mas pero se habrá llamado mas la atención.

Debido a las fechas navideñas de la MACRO-MANIFESTACIÓN el slogan principal será: “No podemos volver a casa por navidad porque todaví­a no nos hemos marchado de ella.”

CIUDADES CONVOCADAS: (Si la tuya no está ponla)
– Madrid: Puerta del Sol
– Barcelona: Plaça Catalunya
– Zaragoza: Plaza del Pilar
– Salamanca: Plaza Mayor
– Valladolid: Plaza Mayor
– Pamplona: Plaza del Castillo
– Vigo: Puerta del Sol
– Alicante: Plaza del Ayuntamiento
– Elche: Plaça Baix
– Collado Villalba (Madrid): Plaza del Ayuntamiento
– A/La Coruña: Plaza de Maria Pita
– Toledo: Plaza de Zocodover
– Córdoba: Plaza de las Tendillas
– Palencia: Plaza Mayor
– León: Plaza de San Marcelo
– Bilbo: Plaza del Teatro Arriaga.
– Granada: Fuente de las Batallas
– Badajoz: Plaza de San Francisco
– Málaga: Plaza de la Constitución
– Sevilla: Plaza Nueva
– Valencia: Plaza de San Agustí­n
– Albacete: Plaza del Altozano

Restaurant Colors

Dissabte amb la Natalia vam a anar a sopar al restaurant Colors. és el restaurant de l’Hotel Ciutat de Barcelona, situat al carrer Princesa, que per cert, ha guanyat molt amb l’ampliació de la vorera i el canvi de sentit.

El restaurant presenta una decoració basada en el color que proporciona un ambient cí lid i í­ntim.
Per començar jo vaig demanar una crema de meló amb encenalls de pernil i la Natalia una amanida de tomaquet i formatge fresc. De segon els dos vam escollir salmó a la brasa amb verduretes. Per acompanyar un vi blanc Can Feixes.
Per postres la Natalia va triar un brownie de xocolata amb troncs de vainilla i jo un sorbet de colors que consisteix en quatre vasos petits de sorbet de llimona, mandarina, poma i fruites del bosc.

El menjar estava molt bo i el servei era excelent. és un lloc altament recomanable.

Restaurant Colors
c/ Princesa, 35
08003 – Barcelona

Mapa: c/ Princesa, 35 (google maps)
Preu aprox.: 30 euros/persona
Tel.: 93 269 7477
Fax: 93 269 7476

TAIRA

Logo restaurant TAIRAAhir, amb la Natalia, Ivan i Paola vam anar a sopar al restaurant Japonès TAIRA. Situat al carrer comerç, a prop de casa, i a prop de la zona del Born.

TAIRA nace de la idea de crear dos ambientes en uno, el poder disociar y unir. Por un lado Taira y por otro DAI, que proviene de una palabra japonesa, OOHISA, que significa plano, gran ambiente de tranquilidad y armoní­a, no en el sentido de tamaño sino en el de sensaciones. Plano y grande o lo que es lo mismo, PAZ! Cálido y frí­o, calma y movimiento, en definitiva, el equilibrio.

grupo-ottozutz.com/taira/

Destaca sobretot per la seva decoració i ambientació, però no per això la qualitat de la carta estí  menys cuidada. Vam demanar unes racions de sushi (maki, nuguiri i sashimi), un arros saltejat amb verdures, una tempura de llagostins, uns rotlles de bou amb verdures, una sopa de “miso” tofu i algues i una sopa japonesa de broquil amb fideus; i per acompanyar-ho tot un vi blanc-pescador. Tot estava molt bo i certament vam acabar molt més tips del que és habitual en un restaurant japonès.

Com és habitual en els restaurants japonesos, l’assignatura pendent són les postres. Jo vaig demanar un gelat de te verd, excessivament fort pel meu gust i els altres van optar per anar “a lo segur” i demanar un pastí­s de formatge amb fruites del bosc.

Restaurant TAIRA
C/ Comerç, 7
08003 – Barcelona

Mapa: C/ Comerç, 7 (google maps)
Carta
Preu: entre 25 i 30 euros; menú de migdia per 10 euros.
Tel: 93 319 66 14
WWW: www.ottozutz.com
e-mail: taira@ottozutz.com

EL Fòrum 2004 continua generant pèrdues més d’un any més tard…

El Fòrum Universal de les Cultures ha hagut de retornar un aval de 245.957 euros (així­ com els interèssos des del 27 de juny del 2005 i les costes derivades del procés arbitral) a la multinacional francesa Sodexho, una de les tres empreses (juntament amb el grup Husa i Pans & Comnpany del grup Agrolimen) que gestionava els quioscos de menjar del recinte durant els quatre mesos que va durar l’esdeveniment.

Cal recordar que en principi estava prohibit entrar menjar i begudes al recinte del Fòrum. Poques setmanes després de l’inici de l’esdeveniment l’organització davant la pressió popular va haver d’acceptar que els visitants poguéssin entrar menjar. Sodexho va decidir portar l’organització davant del Tribunal Arbitral de Barcelona en considerar que l’organització havia incomplert el contracte de la concessió al permetre l’entrada de menjar i per la poca afluència de públic, molt inferior a les previsions de l’organització1. De fet, segons la memora final del Fòrum, la restauració va ser un dels serveis més deficitaris, amb un dèficit estimat de 5,3 milions d’euros.

També, recentment, s’ha fet públic que la societat Fòrum de Barcelona ha tingut un resultats negatius, pèrdues, per valor de 294.000 euros l’any 2005. Ja ningú es recorda del Fòrum però els ciutadans de Barcelona/Catalunya/Espanya encara l’estem pagant…

Font: EFE

  1. Les previsions eren de 5 milions de visitants i es va clausurar l’esdeveniment amb 3,3 milions, la majoria dels quals a més a través d’invitacions. []

La Barcelona que podria haver estat….

Fins al proper mes d’octubre es pot veure al Museu d’Història de la Ciutat – Conjunt Monumental de la Plaça del Rei l’exposició G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939 dins els actes del 75è Aniversari de la Proclamació de la II República.

La mostra, organitzada pel Museu d’Història de la Ciutat i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, recull les propostes modernitzadores que el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporí nia (G.A.T.C.P.A.C.) va realitzar durant la Segona República. En la majoria dels casos, aquests projectes no es van poder fer realitat a causa de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. En resum, un passegi per la Barcelona que podria haver estat…


Exposició G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939 dins els actes del 75è Aniversari de la Proclamació de la II República

Lloc: Museu d’Història de la Ciutat – Conjunt Monumental de la Plaça del Rei (Barcelona)
Data fi: 08/10/2006

Mauricio o las elecciones primarias

Mauricio o las elecciones primarias
Tí­tol: Mauricio o las elecciones primarias
Autor: Eduardo Mendoza
Idioma: Castellí 
Editorial: Seix Barral
Col·lecció: Biblioteca Breve
Lloc i any d’edició: 1a edició, Barcelona 2006
Pí gines: 386
ISBN: 84-322-1221-2
PVP aprox.: 21 Eur.

En la Barcelona posterior a la transición, Mauricio, un joven dentista con ideales pero sin carácter participa en la campaña electoral del partido socialista y entabla una intensa relación con dos mujeres: Clotilde, que trata de encontrar el equilibrio entre sus ilusiones y la prosaica realidad, y la conmovedora Porritos, que le revelará aspectos oscuros de su personalidad y de su mundo.

El ácido balance moral e ideológico de una época, y de un paí­s y unas gentes que están tomando decisiones pero empieza a saber que el tiempo que viven se quemará rápidamente.

http://www.mauriciolanovela.net/

Mauricio o las elecciones primarias és el retrat d’una generació i d’una època de la història de Barcelona.
La trama succeeix en la Barcelona dels 80, entre les segones eleccions autonòmiques que guanyarí  Pujol i la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olí­mpics. La mort de Franco, la trancisió i la democrí cia parlamentí ria i entre mig un intent de cop d’estat, la desintegració del partit en el poder (UCD) i el clamorós ascens al poder del PSOE marquen una generació que es mou entre el desencant per la polí­tica un cop superada la dictadura com qui es sent satisfet d’haver acabats els deures i el sentiment de frustració per la traïció dels antics ideals revolucionaris en un ambient de crisi econòmica.


Llévame a casa. No. Llévame a Sudamérica.
Vamos a hacer la revolución pendiente.
– ¿Has esnifado en el baño?
– Qué va. Quiero ir a Bolivia.
– Me parece una idea excelente. De momento iremos a dormir y mañana compraremos la metralleta y la guí­a Michelin.

Mauricio o las elecciones primarias – Eduardo Mendoza (2006)

Potser no és la millor novel·la de Mendoza però transmet amb un gran encert, crec, l’ambient de la Barcelona d’aquells anys, l’ambivalència entre recordar el passat i construir una societat moderna, entre l’idealisme de la lluita contra el franquisme i el pragmatisme de la democrí cia i el progrés material… En definitiva, un llibre recomable i entretingut en el qual molta gent hi trobarí  elements familiars d’aquest perí­ode recent de la història d’Espanya.

El mètode Grà¶nholm

A El mètode Grí¶nholm, quatre candidats -tres homes i una dona- es presenten a la fase final d’unes proves gens convencionals que ha organitzat una important multinacional per triar un alt executiu. A què estan disposats a renunciar per aconseguir la feina? Fins on arriba el seu esforç i la seva lluita per obtenir el lloc de treball somiat? Quins són els lí­mits morals de l’actuació dels quatre candidats? El joc entre els aspirants esdevé també un combat de sentiments, ambicions i enveges, sempre en els lí­mits entre la realitat i la ficció, entre la veritat i la mentida.

Així­ doncs, seguint escrupolosament les regles de la dramatúrgia clí ssica (unitat d’acció, de lloc, de temps i de personatges), Galceran ens proposa una divertida i estimulant radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral, que és també un retrat í cid i punyent de les lluites de poder, de la competitivitat ferotge, del “salvi’s qui pugui” que impera en la nostra societat contemporí nia. I tot plegat, amb un domini envejable del llenguatge escènic, de la rèplica í gil i directa i de la tensió dramí tica, plena de petits paranys i sorpreses perfectament integrades en l’acció, amb una lògica implacable. Com diria el de la cançó, “puro teatro”.

Per a la posada en escena, hem volgut treballar des de la simplicitat, ressaltant en tot moment la força i el dinamisme del mateix text i privilegiant, evidentment, el treball dels actors: Boixaderas, Soler, Batalla i Dí­az, un quartet de luxe amb qui ha estat un autèntic plaer treballar.

Jordi Galceran

Aquesta tarda hem anat al teatre a veure El mètode Grí¶nholm i m’ha semblat una obre senzillament genial. No només és una comèdia divertidí­ssima sinó que amaga una crí­tica ferotge a les misèries d’aquesta societat en la qual vivim i en la qual estem disposats a tot per aconseguir un simple lloc de treball assalariat.

Fitxa tècnica
Guió: Jordi Galceran
Direcció: Sergi Belbel
Escenografia: Paco Azorí­n
Vestuari: M. Rafa Serra
Il·luminació: Kiko Planas (a.a.i.)
So: Xavi Oró i Pep Solórzano
Ajudanta de vestuari: Berta Riera
Repartiment:
Jordi Boixaderas Ferran Augé
Lluí­s Soler Enric Font
Roser Batalla Mercè Degí s
Jordi Dí­az Carles Bueno
Teatre: Poliorama
WWW: El mètode Grí¶nholm

Restaurant OBEN

Ahir amb la Natalia vam anar a sopar al restaurant OBEN. és un restaurant que hi ha al carrer Torrijos, molt aprop dels cinemes Verdi Park. OBEN és un restaurnat en el uql es combinen els plats casolans de sempre amb receptes creatives i fins i tot un pel exòtiques però allò que el fa destacar per sobre de tot és la materia prima. No tan sols hi ha una preocupació per la gastronomia sinó també per la nutrició i la saluti prova d’això és que tots els plats estan elaborats amb productes 100% ecologics.

A nivell gastronomic el restaurant no té menú sinó que s’ha d’escollir a la carta. Una carta que, per cert, varia en funció de la temporada. Nosaltres ahir vam optar per uns calenons sobre una base de tomí quet i unes virutes de formatge i una coca de tomaquet, formatge i pesto. De segon vam menjar un Tataki de tonyina amb sesam i unes “piruletes” de pollastre amb gambes. I de postres vam escollir un gelat de caramel i iogurth amb mermelada de nabius, mel i fruits secs. I per acompanyar-ho tot plegat un vi Azimut rosat.

Restaurant OBEN
Torrijos, 53
08012 Barcelona
Tel. 932373713
Preu aprox: 30 Euros/persona.

Restaurant Basmati

L’altre dia amb la Natalia vam anar a dinar al Restaurant Basmati, un petit restaurant de cuina innovadora especialitzat en arròssos. La veritat es que va ser un gran descobriment ja que és un restuarant que val molt la pena. és un lloc petit, menys d’una dotzena de taules, molt tranquil, on es pot conversar tranquilament. L’ambientació i la decoració estí  molt ben cuidada (decoració “simple” i elegant amb tocs orientals).

En quant al menjar es pot escollir (almenys al migdia) entre un menú de 16 Eur. o la carta. Nosaltres vam optar pel menú i va ser tot un encert. De primer vaig pendre una amanida de formatge feta amb olivada d’olives verdes i de segon salmó a la papillote amb verdures i un arròs especiat.

Restaurant Basmati
C/Parí­s nº163,
08036 Barcelona
Tel. 93 363 06 51
info@restaurantbasmati.com
www.restaurantbasmati.com