En sales segellades, com en una factoria de processadors per a ordinadors, els pollets que surten de l’ou són monitoritzats atentament. Una mí nega gegantina xucla salmons d’un fiord. Dents metí l·liques devoren camps de gira-sols pansits en el moment adequat grí cies als productes quí­mics. Els pollastres són esmicolats i els porcs esbudellats en segons, mentre que les vaques triguen una mica més: aquesta és l’agricultura d’alta tecnologia i la producció industrial d’aliments.

TV3: El Documental

El cap de setmana passat va ser marcat per una pel·lí­cula i un documental sobre el funcionament de la indústria agroalimentí ria.

Primer Fast Food Nation, pel·lí­cula de ficció basada en el llibre del mateix nom, que revela les interioritats de la cadena de menjar rí pid dels Estats Units i mostra com unes deplorables condicions de treball i la continua cerca del major benefici possible poden arribar tenir efectes sobre la salut. El nostre pa de cada dia, és un documental alemany que mostra com es produeixen els aliments que consumim en unes instal·lacions industrials que semblen tretes d’una pel·lí­cula de ciència ficció i on els humans només fan allò que encara no s’ha inventat cap maquina que ho pugui fer.

Fast Food Nation

Tí­tol: Fast Food Nation
Llengua: Anglès
Any: 2006
Durada: 116 min.
Director: Richard Linklater
Productors: Jeremy Thomas i Malcolm McLaren
Guió: Richard Linklater i Eric Schlosser (llibre)
WWW: Fast Food Nation

Fast Food Nation narra la història de la investigació que inicia un executiu de la principal empresa de menjar rí pid dels Estats Units en assabentar-se que la arn de les eves hamburgueses estí  contaminada. La seva investigació el portarí  a comprendre les conseqüències de l’explotació laboral d’immigrants il·legals no qualificats sota un ritme de treball frenètic que no deixa temps per a poder fer totes les tasques correctament i seguint les normes higièniques bí siques. Arribat a aquest punt de la investigació l’executiu es veu obligat a decidir entre hamburgueses barates o hamburgueses sanes.

El nostre pa de cada dia

Tí­tol: El nostre pa de cada dia
Tí­tol Original: Unser tí¤glich Brot
Any: 2005
Direcció: Nikolaus Geyrhalter
Guió: Wolfgang Widerhofer
Fotografia: Nikolaus Geyrhalter, Gerald Piesch, Konrad Edelbacher, Ludwig Lí¶ckinger
Muntatge: Wolfgang Widerhofer
So: Setefan Holzer, Andreas Hamza, Hjalti Bager-Jonathansson
Col·laboració artí­stica: Maria Arlamovsky
Producció: Nikolaus Geyrhalter, Markus Glaser, Michael Kitzberger, Wolfgang Widerhofer
WWW: Our daily bread
IMDB:Unser tí¤glich Brot
Wikipedia: Our daily bread

El nostre pa de cada dia mostra els llocs de la producció d’aliments a Europa: paisatges plastificats surrealistes, optimitzats pels tractors i les grans mí quines agrí­coles, sales estèrils en freds edificis industrials dissenyats per garantir l’eficí cia logí­stica, mí quines que necessiten materials uniformes per ser processats adequadament. Tot allò que podria semblar sorgit de la ciència-ficció és real. El nostre menjar es produeix en espais espectaculars que difí­cilment arribem a veure mai.

Aquí­ hi ha poc lloc per als humans. Semblen imperfeccions en aquest sistema: petits i vulnerables, malgrat que s’hi adapten de la millor manera que poden, amb indumentí ria higiènica, protectors per a les oïdes i cascs. Els trobem en determinats llocs de la lí­nia de producció, fent els treballs per als quals encara no hi ha mí quines inventades per fer-los. Quan un treballador fa un descans per fer un mos, sembla generar un contrast absurd, però al mateix temps podem veure-ho com una referència sobre l’objectiu real d’aquestes aparentment utòpiques factories.

Un rodatge precí­s fet de continus trí velings ens parla de l’eficí cia del sistema, ens el despulla, el mostra, s’hi acosta amb una barreja de fascinació i horror. El nostre pa de cada dia mostra la producció industrial d’aliments com un reflex dels nostres valors socials: abundí ncia de tot, aconseguida amb rapidesa i simplicitat per uns quants, pocs, especialistes.

Prescindint de narrador i d’entrevistes aclaridores, el film es mostra a la pantalla com un somni inquietant: una mirada escrutadora i insistent, acompanyada de brunzits, estrèpits, explosions, xarrups, la respiració de les mí quines hidrí uliques… només els xiscles dels pollastres són més sorollosos.

El nostre pa de cada dia és una invitació dirigida a la nostra curiositat, al nostre desig d’arribar al fons de les coses, de mirar, d’escoltar i de ser sorpresos, de fer associacions i de pensar en els aspectes actuals de la nostra civilització. Només després de veure alguna cosa en persona podem creure-hi.

TV3: El Documental

Tí­tol: Raval, Raval
Direcció i guió: Antoni Verdaguer.
Paí­s: Espanya.
Llengua: castellí , catalí , í rab, urdu, portuguès, francès, anglès, wolof (senegalès)
Any: 2006.
Durada: 91 min.
Gènere: Ficció-Documental.
Interpretació: Gonzalo Vallés (Aurelio), Chahrazad Rkayna (Chahrazad), Neumann Benrahou (Alí­), Cristina Giorgi (Cristina), Benet Rossell (Benet), Amin Yousaf (Javed), Iassin Yousaf (Javed), Juana Narváez (Vanessa), Nadia Medina (Nadia), Karim Rudani (Karim), Mariano Verdú (Mario), Rosario Bibiloni (Maruja).
Producció: Joan Bosch.
Música: Carles Cases.
Fotografia: Rai Loda.
Fitxa IMDB: Raval, Raval

Finalment després de molt de temps ha vist la llum Raval, Raval, una pelí­cula de Antoni Verdaguer que retrata la vida al barri barceloní­ del Raval a partir de les petites històries dels seus habitants. Jo vaig poder-la veure fa temps, amb el tí­tol de BCN-08001, entre amics grí cies a un amic, d’un amic…. del director i en va fascinar. Finalment ha superat totes les dificultats de distribució i ara tothom pot gaudir-ne al cinema. En definitiva, no pèrdeu la posibilitat de veure-la.

El barrio del Raval de Barcelona es el escenario donde todos los conflictos de la ciudad contemporánea se ponen en juego. Raval,Raval… es también el tí­tulo de esta pelí­cula: un film coral, una mirada de autor, directa, una historia de ficción en clave documental sobre la vida cotidiana en el barrio. El punto de partida argumental son las pequeñas historias de sus habitantes. Estos fragmentos de realidad constituyen el relato de Raval: una mirada sin prejuicios y original sobre el dí­a a dí­a en el corazón de Barcelona.

I per acabar una ressenya millor que la meva…: La mirada del veí­ artista: ‘Raval, Raval’ (Antoni Verdaguer, 2006)

Antonio Clavero Sánchez publica a Red Economí­a Crí­tica
una llista de 25 pel·lí­cules de temí tica social.

El Puente (1977)
El Principio de Arquí­medes (2004)
La Suerte dormida (2003)
El Método (2005)
Ressources humaines (1999)
La Classe operaia va in paradiso (1971)
Tiempo de revancha (1981)
Cidade de Deus (2002)
My Beautiful Laundrette (1985)
The Navigators (2001)
La Haine (1995)
Yapian zhanzheng (1997)
Bread and Roses (2000)
The Grapes of Wrath (1940)
American Splendor (2003)
La Estrategia del caracol (1993)
Los Olvidados (1950)
Atún y chocolate (2004)
Ladri di biciclette (1948)
Uma Onda No Ar (2002)
Die Fetten Jahre sind vorbei (2004)
La Battaglia di Algeri (1966)
Plácido (1961)
í‡a commence aujourd’hui (1999)
Good Bye Lenin! (2003)

Fent neteja de calaixos vells he trobat una llista de filmografia històrica que ens va donar la que fou la meva professora d’Història Contemporí nia a 2n de Batxillerat. Doncs bé aquí­ la teniu per a qui li pugui interesar i/o la vulgui completar.

Les arrels del món contemporani (1789-1850)
La Nuit de Varennes. E. Scola (1982)
La Marseillaise J. Renoir (1938)
Senso L. Visconti (1954)

Una època de grans transformacions (1850-1914)
How Green Was My Valley J. Ford (1941)
Il Gattopardo L. Visconti (1963)
Mat V. Pudovkin (1926)
Oliver Twist D. Lean (1848)
Germinal G. Depardieu (1993)

Colonialisme i imperialisme (1870-1914)
The Four Feathers Z. Korda (1939)

Primera Guerra Mundial i Revolució Russa (1914-1917)
Paths of Glory S. Kubrik (1957)
All Quiet on the Western Front L. Milestone (1930)
Bronenosets Potyomkin S. M. Eisenstein (1925)
Oktyabr S. M. Eisenstein (1927)
Doctor Zhivago D. Lean (1965)

L’expansió i la depressió econòmica en el perí­ode d’entreguerres (1918-1939)
Modern Times Ch. Chaplin (1936)
The Grapes of Wrath J. Ford (1940)
They Shoot Horses, Don’t They? S. Pollack (1969)

Democrí cia i Dictadura (1919-1939)
1900 (Novecento) B. Bertolucci (1976)
To Be or Not to Be E. Lubitsch (1942)
The Great Dictator Ch. Chaplin (1940)
La Caduta degli dei L. Visconti (1969)
Schindler’s List S. Spielberg (1993)
La Vita è bella R. Benigni (1997)

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
Roma, cittí  aperta R. Rossellini (1945)
Au revoir, les enfants L. Malle (1987)
Saving Private Ryan S. Spielberg (1998)
The Thin Red Line T. Mallik (1998)
Empire of the Sun S. Spielberg (1987)

Reconstrucció europea i guerra freda (1945-1989)
Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb S. Kubrik (1964)
Die Ehe der Maria Braun R. W. Fassbinder (1979)

Descolonització i subdesenvolupament (1945-1990)
Gandhi R. Attenborough (1982)
Exodus O. Preminger (1960)
The Last Emperor B. Bertolucci (1987)

En sabeu alguna més?

Del 23 al 27 d’octubre de 2006 al Caixaforum, en el marc de la celebració dels 100 anys de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, es projectarí  un cicle de cinema al voltant de la temí tica del treball.

Programació del cicle: Cicle Cinema i Treball (PDF)

Cicle de cinema “Infí ncies Europees”
(21 de setembre – 5 d’octubre del 2006)

Tres pelí­cules, tres mirades a la infí ncia a Europa.

Dijous 21 de setembre del 2006 – 20h
In this world de Michael Winterbottom
Dijous 28 de setembre del 2006 – 20h
Respiro de Emanuele Crialese
Dijous 5 d’octubre del 2006 – 20h
El niño de Jean-Pierre i Luc Dardenne

Lloc

Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona

Tel – (0034) 901 51 52 53
Fax – (0034) 932 65 51 58
www.casalbcn.info

Organitza: JEF-Catalunya

Mai s’ha pogut observar directament però hi ha evidències que a grans profunditats oceí niques s’estí  lliurant una autèntica batalla de gegants; una balena intenta menjar-se un calamar gegant mentre el calamar intenta evitar acabar a l’estomac de la balena. Els cientí­fics no han pogut fotografiar mai cap calamar gegant viu però n’han pogut observar restes d’individus morts així­ com les ferides que poden arribar a infringir a les balenes que intenten devorar-los.

Aquesta imatge va ser inmortalitzada per el Museu Nacional d’Història Natural dels Estats Units. Però aquesta imatge també ha servit per a que Noah Baumbach escribis i dirigí­s una de les pelí­cules més interessants que han arribat a les pantalles recentment.

The Squid and the Whale, o Una historia de Brooklyn com l’han traduït al castellí , narra la història de la separació d’un matrimoni d’escriptors. Ell en la fase decadent de la seva carrera, mentre que ella comença a assaborir el reconeixement públic després de molts anys a l’ombra. La novetat però del film és que es centra en la visió que tenen els 2 fills de tot el procés com a espectadors i ví­ctimes al mateix temps d’aquesta batalla de gegants que no dubten a utilitzar egoistament qualsevol eina que tinguin al seu voltant per als seus objectius.

La pelí­cula mostra amb molta fredor i duresa que moltes vegades no cal que hi hagi violència fí­sica o sexual, sinó que hi ha moltes maneres molt més sutils, “elegants” d’alterar i manipular les conductes dels fills.

Fitxa tècnica

Tí­tol: The Squid and the Whale
Tí­tol a Espanya: Una historia de Brooklyn
Direcció: Noah Baumbach
Guió: Noah Baumbach
Gènere: Comedia / Drama
Idioma: Anglès
Paí­s: USA
Any: 2005
Durada: 81 min
Producció: Wes Anderson
WWW: www.squidandthewhalemovie.com
IMDB: The Squid and the Whale (2005)
Wikipedia: The Squid and the Whale

Hayley és una encantadora noieta de 14 anys que coneix en Jeff, un fotograf de 32 anys per internet. Probablement comet un gran error acceptant anar a casa seva. Aviat però es veu que qui ha comès un greu error ha estat en Jeff…

Fitxa tècnica

Tí­tol: Hard Candy
Direcció: David Slade.
Guió: Brian Nelson.
Gènere: Thriller psicològic.
Idioma: Anglès
Paí­s: USA.
Any: 2005.
Durada: 103 min.
Producció: David Higgins, Richard Hutton i Michael Caldwell.
Música: Molly Nyman i Harry Escott.

What the Bleep Do We Know!?, (a Espanya l’han traduït com ¿Y tú qué sabes?) és una barreja entre documental i història de ficció que preten respondre els grans interrogants de la vida des de la perspectiva de la fí­sica quí ntica. Si bé, el algun moment resulta fins i tot entretinguda, el tractament cientí­fic deixa molt que desitjar i en alguns moments sembla més fe que ciència. En poques paraules, és un film que presenta els avenços de la ciència moderna en els camps de la fí­sica quí ntica i de la neurofí­sica d’una manera esbiaixada per tal de fer-los coincidir amb un panteí­sme mí­stic amb tocs de llibre d’autoajuda.

Investigant una mica més, sembla ser que la pelí­cula ha estat realitzada i finançada per una mena de secta religiona anomenada Ramtha’s School of Enlightment que segueixen les ensenyances de Ramtha, una mena d’esperit de més de 3500 anys, (una de les persones entrevistades al documental és presisament Ramtha) per tal de publicitar-se i captar algun que altre adepte al camí­ de la il·luminació.

Fitxa tècnica

Tí­tol original: What the Bleep Do We Know!?
Idioma: Anglès
Gènere: Documental / Ficció
Direcció: William Arntz, Betsy Chasse i Mark Vicente.
Guió: William Arntz, Betsy Chasse i Matthew Hoffman.
Producció: William Arntz i Betsy Chasse.
Paí­s: EEUU.
Any: 2004.
Durada: 109 min.