Arxiu d'etiquetes: Cinema

Hard Candy

Cartell: Hard Candy © 2005 Aurum

Hayley és una encantadora noieta de 14 anys que coneix en Jeff, un fotograf de 32 anys per internet. Probablement comet un gran error acceptant anar a casa seva. Aviat però es veu que qui ha comès un greu error ha estat en Jeff…

Fitxa tècnica

Tí­tol: Hard Candy
Direcció: David Slade.
Guió: Brian Nelson.
Gènere: Thriller psicològic.
Idioma: Anglès
Paí­s: USA.
Any: 2005.
Durada: 103 min.
Producció: David Higgins, Richard Hutton i Michael Caldwell.
Música: Molly Nyman i Harry Escott.

What the Bleep Do We Know!?

What the bleep do we know © whatthebleep.com
What the Bleep Do We Know!?, (a Espanya l’han traduït com ¿Y tú qué sabes?) és una barreja entre documental i història de ficció que preten respondre els grans interrogants de la vida des de la perspectiva de la fí­sica quí ntica. Si bé, el algun moment resulta fins i tot entretinguda, el tractament cientí­fic deixa molt que desitjar i en alguns moments sembla més fe que ciència. En poques paraules, és un film que presenta els avenços de la ciència moderna en els camps de la fí­sica quí ntica i de la neurofí­sica d’una manera esbiaixada per tal de fer-los coincidir amb un panteí­sme mí­stic amb tocs de llibre d’autoajuda.

Investigant una mica més, sembla ser que la pelí­cula ha estat realitzada i finançada per una mena de secta religiona anomenada Ramtha’s School of Enlightment que segueixen les ensenyances de Ramtha, una mena d’esperit de més de 3500 anys, (una de les persones entrevistades al documental és presisament Ramtha) per tal de publicitar-se i captar algun que altre adepte al camí­ de la il·luminació.

Fitxa tècnica

Tí­tol original: What the Bleep Do We Know!?
Idioma: Anglès
Gènere: Documental / Ficció
Direcció: William Arntz, Betsy Chasse i Mark Vicente.
Guió: William Arntz, Betsy Chasse i Matthew Hoffman.
Producció: William Arntz i Betsy Chasse.
Paí­s: EEUU.
Any: 2004.
Durada: 109 min.

American Splendor

American Splendor - Copyright © 2003 HBO Films, Fine Line Features y Good Machine Productions.

Harvey Pekar era un treballador d’un hospital local de Cleveland. Per casualitats de la vida coneix en Robert Crumb (més tard es convertirí  en un autor famós de còmics underground). Cansat de la seva miserable vida i convençut que el còmic pot ser alguna cosa més que històries de superheròis per a nens, decideix escriure la seva pròpia tira còmica basada en la seva vida real. Així­, el 1976 veu la llum American Splendor, un retart irònic de la vida de la classe obrera nordamericana. Durant els 80 Pekar es convertirí  en un autor de culte. La pelí­cula, que combina còmic i personatges reals és la història de la vida de Harvey Pekar i d’American Splendor, si es que es poden considerar vides separades…

Tell me the truth. Am I some guy who writes about himself in a comic book?
Or am I just –just a character in that book?

Harvey Peckar – American Splendor

Fitxa tècnica

Tí­tol: American Splendor
Gènere: Comèdia dramí tica.
Idioma: Anglès
Paí­s: EEUU.
Any: 2003.
Durada: 101 min.
Direcció: Shari Springer Berman y Robert Pulcini.
Guió: Shari Springer i Robert Pulcini; basat en els còmics de Harvey Pekar i Joyce Brabner.
Producció: Ted Hope.
Música: Mark Suozzo.
Fotografia: Terry Stacey.
WWW: www.americansplendormovie.com
WWW: www.harveypekar.com

Enron: the smartest guys in the room

Cartell: Enron, the smartest guys in the room © IMDB

Enron: The smartest guys in the room és un documental sobre com una empresa pot presentar uns beneficis de 101 bilions de dòlars l’any 2000 i fer fallida a finals del 2001.
Enron una empresa energètica dels Estats Units, fou guardonada sis anys competitius com l’empresa més innovadora d’Amèrica i molts la consideraven el model a seguir en la transició cap a la nova economia (sobretot després de la crisi de la bombolla .com).
Poc es podia imaginar la societat nordamericana que darrere aquella façana s’amagava una trama organitzada de gent molt ambiciosa, cercant l’enriquiment personal a qualsevol preu. Un clar retrat dels efectes del lliure mercat i la desregulació i de l’estreta relació entre les grans empreses i el sector públic. (imagineu-vos la cara dels californians quan van saber que els problemes de subministrament elèctric eren causats per Enron exportant energia per fer pujar els preus i després revendre-la!).
La fallida d’Enron va deixar més de 20.000 treballadors a l’atur i com molts altres treballadors i pensionistes van perdre els seus estalvis per a la jubilació (invertits en accions de l’emprea. El crak d’Enron fou el primer gran crack del S.XXI i va posar en evidència totes les “mesures de garantia” per als inversors nord-americans al demostrar-se que el frau s’havia realitzat amb el “consentiment i suport” de directius, assesors, consultors, auditors i bancs.
Poc després la fallida també de WorldCom va acabar de destapar l’estreta, i perillosa, relació entre les grans empreses – els grans grups assessors/auditors – la gran banca – el sector públic.
El documental estí  basat en el llibre de Bethany McLean i Peter Elkind The Smartest Guys in the Room : The Amazing Rise and Scandalous Fall of Enron però a mi em fa pensar molt en La economia del fraude inocente del recentment desaparegut John Kenneth Galbraith.

(…)
Here’s how another former employee explains the process:
“Say you have a dog, but you need to create a duck on the financial statements. Fortunately there are specific accounting rules for what constitutes a duck: yellow feet, white covering, orange beak. So you take the dog and paint its feet yellow and its fur white and you paste an orange plastic beak on its nose, and then you say to your accountants, `This is a duck! Don’t you agree that it’s a duck?’ And the accountants say, `Yes, according to the rules, this is a duck.’ Everybody knows that it’s a dog, not a duck, but that doesn’t matter, because you’ve met the rules for calling it a duck.”
Extracte del llibre The Smartest Guys in the Room : The Amazing Rise and Scandalous Fall of Enron (Bethany McLean and Peter Elkind)

Fitxa tècnica:
Tí­tol: Enron: The smartest guys in the room
Gènere: Documental
Idioma:Anglès
Any: 2005
Durada: 109 min.
Director: Alex Gibney
Productor: Alex Gibney
Guió: Bethany McLean, Peter Elkind i Alex Gibney
www.enronmovie.com

Les dues cares d’ENDESA

Apaga y vamonos

Fa poca estona, ENDESA ha anunciat que el primer trimestre del 2006 ha obtingut uns beneficis de 1.025 milions d’euros (un 87,9% més que el primer trimestre de l’any anterior). D’aquests, 195 milions corresponen a les seves filials llationamericanes que registren un augment de beneficis del 170,8% respecte el primer trismestre del 2005.

Aquest anunci coincideix amb l’exhibició a Espanya del documental del catalí  Manel Mayol Apaga y Vámonos que narra els abusos soferts pels pobles Maputxe i Pehuentxe per part de la multinacional espanyola en el procés de construcció de la central hidroelèctrica de Ralco a l’alt Bio-Bio (Xile).

Recomanaria a tots els accionistes d’ENDESA que deuen estar tant contents que vagin a veure el documental i que després reflexionin sobre l’origen d’aquests beneficis.

NOTA: Actualment el documental es pot veure a Barcelona als cinemes Casablanca i a Madrid al Pequeño Cine Estudio.

Fitxa tècnica

Tí­tol: APAGA Y VAMONOS
Gènere: Documental
Format: 35MM. DOLBY STEREO
Durada: 87min.
Idioma: Castellí 
Paí­s de producció: Espanya i Xile
Any: 2005
Productora: Andoliado Producciones
Director/Guionista: Manel Mayol.
Productor executiu: Esteban Bernatas.
Guió: Clément Darrasse y Manel Mayol.
Fotografia: Sergio Armstrong.
Música: Delfí­ Ramí­rez.
Assessor en territori Maputxe: Pedro Cayuqueo.
Música Adicional:
“Rio Abajo” from Fiskales Ad-Hoc (BMG).
“El imperio contraataca” from Los Nikis (Warner-Chappell).
WWW: Apaga y Vámonos

Pel·là­cules sobre malalties mentals

Fa poc un company de la llista de l’internauta preguntava per pel·lí­cules sobre malalties mentals. Aquí­ teniu la llista que s’ha recopilat:

  1. Alguien voló sobre el nido del cuco
  2. Birdy
  3. Bubba Ho Tep
  4. Despertares
  5. Donnie Darko
  6. El diario de Noah
  7. El hijo de la novia
  8. Equus
  9. Inocencia Interrumpida
  10. Iris
  11. Kpax
  12. Shine
  13. La memoria del asesino
  14. La Residencia
  15. Lorenzo’s Oil
  16. Los Santos Inocentes
  17. Mater Amantisima
  18. Mejor Imposible
  19. Mr. Jones
  20. Paseando a Miss Daisy
  21. Phenomenon
  22. Psicosis
  23. Quills
  24. Rain man
  25. Sunset Boulevard
  26. Tendra és la nit
  27. The Hours
  28. Tomí quets Verds Fregits
  29. Una Mente Maravillosa
  30. Una mujer bajo influencia
  31. Benny & Joon

Més pel·lí­cules amb l’etiqueta Mental illness a IMDB

En sabeu alguna més?

La novia cadaver

Els ja gairebé oblidats 4 dies de fest que vaig tenir vaig aprofitar per anar a veure La novia cadaver d’en Tim Burton.

Em va semblar una gran pel·lí­cula i m’ha reconciliat amb el Tim Burton després del desengany que em vaig endur amb Charlie y la fabrica de chocolate (2005).
és una d’aquelles pel·lí­cules que només per l’estètica ja val la pena veure-les i és que el treball d’animació es realment espectaular. Però no menys descuidat estí  el guió, amb una història molt romí ntica però al mateix temps plena de petites dosis d’humor.

Fitxa tècnica:
Tí­tol: La novia cadaver.
Tí­tol original: Corpse Bride.
Pais: Gran Bretanya.
Any: 2005.
Durada: 76 min.
Gènere: Animación, comedia.
Guió: John August, Caroline Thompson i Pamela Pettler; basat en els personatges creats per Tim Burton i Carlos Grangel.
Producció: Tim Burton i Allison Abbate.
Música: Danny Elfman.
Fotografia: Pete Kozachik.

Arcadia

Arcadia és el tí­tol de l’última obra estrenada del director grec Costa Gavras.

Amb un humor molt cí ustic Gavras relata la desesperació i la frustació que suposa la situació d’atur de llarga duració i com aquesta pot arribar a ser tan gran que l’únic camí­ per aconseguir un nou lloc de treball sigui l’eliminació fí­sica d’aquells que estan en la mateixa situació d’atur, de la competència, de l’enemic…

Bruno Davert (José Garcia) es un alto ejecutivo de una fábrica de papel que lleva quince años dedicado a satisfacer las necesidades de los patronos y accionistas de la compañí­a. Debido a un proceso de reestructuración económica de la empresa, de la noche a la mañana es despedido junto con cientos de sus compañeros. En principio la medida no le preocupa; es joven (tiene cerca de cuarenta años), cuenta con una preparación excelente y cree que no tardará demasiado en encontrar otro puesto de un nivel similar. Tres años después, aún sin trabajo, sólo tiene en mente sobrevivir y preservar su propio bienestar material, y salvaguardar el futuro de su esposa e hijos. Con la ayuda de un arma decidirá pasar a la acción y comenzar a aniquilar a su compe-tencia de una forma ordenada y lógica. Al mismo tiempo prepara el asalto a la Corporación Arcadia, el último obstáculo entre él y el puesto laboral que ansí­a.

La butaca.net

Fitxa tècnica:
Tí­tol: Arcadia
Tí­tol original: Le couperet
Direcció: Costa Gavras.
Producció: Bèlgica, França i Espanya.
Any: 2005.
Duració: 118 min.
Gènere: Drama/Comèdia
Interprets: José Garcia (Bruno Davert), karin Viard (Marlène Davert), Geordy Monfils (Maxime Davert), Christa Theret (Betty Davert), Olivier Gourmet (Raymond Mí¢chefer), Ulrich Tukur (Gérard Hutchinson), Yvon Back (Etienne Barnet), Thierry Hancisse (Inspector Kesler), Olga Grumberg (Iris Thompson).
Guió: Costa Gavras i Jean-Claude Grumberg; basat en la novela “The Ax” de Donald E. Westlake.
Producció: Michèle Ray-Gavras.
Música: Armand Amar.
Fotografia: Patrick Blossier.

Un dà­a sin mexicanos

Sovint no apreciem prou allò`que tenim fins que ho perdem. Doncs bé, aquest és l’eix argumental de l’opera prima de Sargio Arau, Un dí­a sin mexicanos en la qual es tracta amb clau d’humor la realitat de la importí ncia de la població hispana als Estats Units, i en especial a estats com California i al mateix temps, malgrat ser imprescindibles per a l’economia de la regió, el tracte discriminatori que reben.

¿Cómo hacer visible lo invisible? Quitándolo.

Una mañana California descubre que un tercio de sus habitantes ha desaparecido. Una extraña niebla rosa envuelve el estado y toda comunicación con el exterior han sido interrumpida. Conforme transcurre el dí­a, descubrimos que la caracterí­stica que une a los 14 millones de desaparecidos es su procedencia hispana.

California está conmocionada. Las implicaciones económicas, polí­ticas y sociales de este desastre amenazan el propio modo de vida del “Estado Dorado”. Pronto profundizamos en las trastocadas vidas de cuatro personajes: Mary Jo Quintana (Maureen Flannigan), maestra y ama de casa; el senador Abercrombie (John Getz) ascendido apresuradamente a gobernador; Louis McClaire (Muse Watson), dueño de un rancho y representante de los empresarios agrí­colas; y Lila Rodrí­guez (Yareli Arizmendi), reportera y aparentemente la única latina que no ha desaparecido. Para todos ellos, la ‘desaparición‘, les obliga a afrontar las fisuras ya presentes en sus vidas privadas.

Los expertos se plantean interrogantes y ofrecen distintas teorí­as: ¿Podrí­a tratarse de un secuestro de extraterrestres? ¿Terrorismo biológico? ¿Es el Apocalipsis y los latinos son los elegidos? ¿O puede que, simplemente, se hayan marchado porque estaban hartos de que no los valoren?

Conforme pasa el tiempo, el estado continúa deteriorándose: la basura se ha apoderado de las calles y la desesperación se extiende mientras los ciudadanos de la quinta potencia económica del mundo observan como la infraestructura de su estado comienza a derrumbarse. Y empiezan a comprender que lo que se ha perdido es precisamente aquello que mantiene el !Sueño Americano! en funcionamiento – cocineros, jardineros, policí­as, niñeras, doctores, granjeros, trabajadores de la construcción, artistas, atletas, además del sector de consumidores en mayor crecimiento. Los latinos y su regreso se convierten en la prioridad número uno del estado.

Por supuesto, sigue habiendo gente que no está de acuerdo. A Lila Rodrí­guez le lanzan una pelota de béisbol con inscripciones de odio e ignorancia. La desesperación se convierte en dolor silencioso pero los recuerdos sentidos y el aprecio sincero hacia los desaparecidos producen unos resultados inesperados.

Las confusiones, malos entendidos y situaciones cómicas abundan haciendo de UN DÍA SIN MEXICANOS una sátira cómica, una fábula contemporánea con un mensaje muy actual.

Fitxa tècnica:
Tí­tol: Un dí­a sin mexicanos
Tí­tol original: A day without a mexican
Direcció: Sergio Arau
Nacionalitat: EEUU, Mèxic i Espanya
Any: 2004
Duració: 100 min
Gènere: Comèdia
Interpretació: Caroline Aaron (Tia Gigi), Tony Abatemarco (Presentador de TV), Melinda R. Allen (Ellen Abercrombie), Fernando Arau (Treballador indocumentat), Frankie Jay Allison (Oficial Carr), Yareli Arizmendi (Lila Rodrí­guez), Todd Babcock (Nick), Maria Beck (Oficial Sánchez), Yennifer Behrens (Suzy), Arell Blanton (Chris).
Guió: Yareli Arizmendi.
Producció: Eckehardt Von Damm, Isaac Artenstein i Luis Fernández.
Música: Juan J. Colomer.
IMDB: A day without a mexican.