Arxiu d'etiquetes: Conceptes

Galbraith esencial

Aquesta és una entrada que tenia en esborrany des de fa força temps. Arrel de llegir el llibre Galbraith Esencial, publicat per Ed. Crítica em va semblar interessant escriure a la wikipedia alguns conceptes interessants aportats per Galbraith.

Conceptes clau

Mitjans de comunicació, internet i glocalització

Tí­tula avui El Paí­s una noticia (d’í gències, això sí­) que diu així­: Galán inventa la “glocalización” para defender las raices locales de la expansión empresarial.

No m’he pogut resistir a escriure’ls

Una simple búsqueda en google habrí­a bastado para saber que el término glocalización no es nuevo.

En castellano google da 15.900 referencias y en inglés más de 100.000.

Incluso en el mismo El Paí­s aparece ya el término glocalización en un artí­culo de 2002.

I després aquests mateixos mitjans tradicionals sortiran a dir que tot allò que es publica a internet, en blogs o webs no es fiable ni estí  contrastat i que cal acudir a ells que són professionals i ofereixen unes garanties ètiques i metodològiques de veracitat i solvència.

Per a més informació sobre que és glocalització a la wikipedia (un altre d’aquests llocs d’on diuen que no t’en pots refiar): Glocalization

La Renda Bà sica dels Iguals

La Renda Bí sica dels iguals (RBis) és el dret que té cada ciutadí , pel sol fet de nèixer, a percebre una quantitat periòdica per a cobrir les seves necessitats materials.
Per tal de no ser desvirtuada la Renda Bí sica dels Iguals ha de complir una sèrie de requisits. Ha de ser individual (no familiar), universal (no contributiva), incondicional, igual per a tothom i amb una quantí­a com a mí­nim igual al llindar de pobresa. Una part de la Renda Bí sica s’entragaria en forma monetí ria i una altra part en forma de béns i serveis públics. La majopria de les prestacions de l’estat del benestar actual serien absorvides i substituides per la Renda Bí sica.

Aquesta és una entrevista a José Iglesias Fernández sobre la Renta Bí sica dels Iguals realitzada per la gent de Baladre l’abril del 2007.

Més informació sobre la Renda Bí sica dels Iguals: www.rentabasica.net
Video allotjat al Google Video: Qué es la Renta Básica de los Iguales? Entrevista a José Iglesias Fernández

Conceptes: indicadors del grau de desenvolupament de l’estat del benestar

Per a analitzar el grau de desenvolupament de la protecció social que brinda un estat compte amb tres indicadors bí sics: la despesa social com a percentatge del PIB, la despesa social per habitant i el percentatge de població adulta que treballa als serveis socials.

La despesa social com a percentatge del PIB

La despesa en protecció social expresada com a percentatge del PIB és l’indicador més simple i ens dona un idea de l’esforç realitzat en protecció social per una societat. Al 2004, a Espanya aquest percentatge era del 20% Font: Eurostat.. Aquesta xifra estí  clarament per sota la mitjana de l’Europa dels 15 (UE-15 26,7%) i molt per sota de països amb una major tradició socialdemòcrata com ara Suècia. De fet, darrere Irlanda, Espanya és el segon paí­s amb una menor despesa social expresada com ca percentatge del PIB.
Les xifres de protecció social respecte al PIB, no obstant, presenten problemes, ja que es veuen alterades pel diferencial de creixement econòmic: el PIB espanyol ha crescut en els últims anys més que la mitjana europea i per tant un mateix nivell de despesa implica un esforç més baix. Per altra banda, aquest major creixement s’hauria pogut aprofitar per a assolir majors nivells de protecció osical que permetin acostar-nos a nivells europeus. A més aquest creixement econòmic ha vingut acompanyat per un repartiment més desigual de la riquesa, menors garanties al mercat laboral i per tant una creixent necessitat de major i millor protecció social.

Quadre 1. Despesa en protecció social com a percentatge del PIB.
1980 1993 2000 2004
Espanya 17,1 23,4 19,2 19,5
UE-15 23,3 27,5 25,8 26,6
Font: Elaboració propia a partir de dades de l’Eurostat

La despesa social per habitant

La despesa en protecció social per habitant és un indicador millor que la despesa social com a percentatge del PIB. Especialment pel que fa referència a comparacions internacionals. En termes constants a Espanya la despesa en protecció social per habitant presentí  un descens durant la dècada de 1990 encara que en els últims anys sembla recuperar-se lleugerament. Això significa que la protecció social no ha millorat malgrat l’elevat creixement econòmic experimentat el els darrers anys. A més, el diferencial amb la UE-15 s’ha ampliat notablement (un 29,2% en el perí­ode 1991-2004). Si ho analitzem en Unitats de Poder de Compra Amb una mateixa quantitat de diners a cada paí­s es poden comprar quantitats diferents de béns i serveis segons el nivell de preus. Les Unitats de poder de Compra són quantitats equivalents per a tots els països. és a dir, permeten comparar un mateix cistell de la compra per a cada un dels països. A aquests tipus de comparacions també se les anomena amb el terme Paritat de Poder Adquisitiu (PPA) la despesa social per habitant a la Unió Europea és molt superior a la espanyola: al 2004 la UE-15 dedicava una mitjana de 7.252 UPC, mentre a Espanya aquesta xifra era només 4.437 UPC, quasi un 40% menys essent darrera Portugal el segon paí­s amb els pitjors resultats en aquest aspecte.

Quadre 2. Despesa en protecció social per habitant Unitats de Poder de Compra.
1993 2000 2004
Espanya 2.968 3.558 4.321
UE-15 4.484 5.953 6.970
Esmpanya com a % de la UE-15 66,20% 59,80%/td>

62,00%
Font: Elaboració propia a partir de dades de l’Eurostat

El percentatge de població adulta que treballa als serveis socials

El percentatge de població adulta que treballa als serveis socials d’un pais és un altre bon indicador del grau de desenvolupament de l’estat del benestar. Es considera un indicador robust ja que no es sensible a efectes estadí­stics. A Espanya aquest percentatge era l’any 2000 del 5,9% poc mes de la meitat de la mitjana de la UE-15 que es situava a l’11% i a anys llum de països amb una major tradició d’estat del benestar, com ara Suècia on el percentatge de població adulta que treballa als serveis socials s’acosta al 17%Font: Vicenç Navarro, 2003. Dades de l’any 2000.

Evolució de la ratio preu-beneficis a la borsa a llarg termini

“Clearly, sustained low inflation implies less uncertainty about the future, and lower risk premiums imply higher prices of stocks and other earning assets. We can see that in the inverse relationship exhibited by price/earnings ratios and the rate of inflation in the past. But how do we know when irrational exuberance has unduly escalated asset values, which then become subject to unexpected and prolonged contractions as they have in Japan over the past decade?”

Per a saber-ne més…

Alan Greenspan “The Challenge of Central Banking in a Democratic Society”, 1996-12-05