Arxiu d'etiquetes: Converses Disperses

[Plugin: WordPress Publication Repository] How to start using the plugin?

The easiest way o display a publications page would be to create a new page template (e.g. cloning the archive or the index template) and add the following code before the loop.


query_posts( 'post_type=publications');

You can also create a custom template for the single publications view by naming it single-publication.php

Sant Jordi no ha de ser dia festiu

Sant Jordi malgrat ser laborable és sempre un dia semi-festiu (es treballa però, generalment, a un altre ritme) i per tant més val tenir un dia semi-festiu “extra” que no pas que converteixen Sant Jordi en festiu del tot i que converteixin un festiu en laborable.

Crec que els intents de convertir Sant Jordi en la diada nacional (i per tant dia festiu) són més perillosos per a l’11 de setembre que no pas per a Sant Jordi. De fet del que es tractaria seria d’eliminar el component nacional de la diada nacional tot barrejant-la amb el component lúdico-cultural de Sant Jordi. Ja s’encarregarien “ells” de potenciar la festa de Sant Jordi per desvirtuar la part de reivindicació nacional.

L’exemple que has posat amb l’1 de maig és molt encertat. El mateix passa amb el dia de la dona que també té l’origen en la reivindicació dels drets laborals de les dones i ja s’ha aconseguit desactivar quasi per complet.

Un altre molt bon exemple és el cas de l’1 de maig a l’Europa de l’Est on era una diada important i ara molts governs posen més èmfasi en celebrar l’incorporació a la UE (l’1 de maig del 2004) que no pas el dia del treball.

Personalment jo no sóc partidari dels “dies de…” perquè les coses importants s’han de reivindicar al llarg de l’any però ja que sembla que molta gent només pot dedicar-hi un sol dia com a mí­nim no deixem que ens tergiversin el significat reivindicatiu d’aquests dies.

PD: Per cert, cada cop veig més llibres i menys roses. Compte que al final acabarem celebrant el “Dia Mundial de Llibre” en comptes de Sant Jordi!

Tracks – DreamHost

== What is tracks? ==

”’Tracks”’ is a web-based application to help you implement [http://www.davidco.com/ David Allen’s] [http://www.amazon.com/gp/product/0142000280/qid=1143370534/sr=2-1/ref=pd_bbs_b_2_1/103-9587420-9758203?s=books&v=glance&n=283155 Getting Things Doneâ„¢] methodology. It was built using [http://www.rubyonrails.com/ Ruby on Rails], and comes with a built-in webserver (WEBrick), so that you can run it on your own computer if you like. It can be run on any platform on which Ruby can be installed, including Mac OS X, Windows XP and Linux. Tracks is Open Source, free and licensed under the [http://creativecommons.org/licenses/GPL/2.0/ GNU GPL].

== Current features ==

* Flexible views of your actions
* Quick and easy adding of new actions
* Getting yourself organized
* Getting everyone organized
* Getting informed

== Install Tracks on Dreamhost ==

1. Create a MySQL database through the Dreamhost panel.

2. Login vian SSH to your domain

3. cd WHERE TO INSTALL TRACKS

4. svn co –username=guest http://www.rousette.org.uk/svn/tracks-repos/tags/current tracks

5. rename config/database.yml.tmpl to config/database.yml, config/environment.rb.tmpl to config/environment.rb and (folder) log.tmpl to log.

6. Edit the database.yml file and file it with your database information

7. Edit the environment.rb file. You need to edit the line that reads SALT = “change-me” and change it to something unique for you. You can also uncomment and change the timezone.

8. cd PATH/TO/TRACKS

9. rake migrate

10. If there appear no errors on console that’s everything.

11. Go to http://URL-TO-TRACKS/public/signup to signup and create an admin user

12. Go to http://URL-TO-TRACKS/public/login to login and start using tracks

13. ”’OPTIONAL:”’ You can use some .htaccess ”magic” to redirect the main dir to the public dir

== More information ==

* [http://www.rousette.org.uk/projects/ Tracks] * [http://dev.rousette.org.uk/ Tracks on Trac]

Quin és el futur de les pensions?

Aquest article fou una demanda de la get de La Fí brica, espai de producció i reproducció d’idees dels Països Catalans. Podeu veure l’article original aquí­: Quin és el futur de les pensions?.
Per cert, la tafanera també se n’ha fet ressò. Moltes grí cies als qui ho heu tafanejat.

Aquesta quinzena la pregunta l’hem adreçada a Joan Junyent Tarrida, que ens respon a “Quin és el futur de les pensions?”. Junyent és membre del seminari d’economia crí­tica Taifa.

Continua la lectura de Quin és el futur de les pensions?

Els grups medià tics contra Veneà§uela II

Aquesta és una carta de queixa enviada al programa La Nit al Dia de Televisió de Catalunya davant el tractament de la informació al respecte del possible tancament de la cadena de televisió Globovisión per part del govern veneçolí .

Aquesta és un missatge de protesta pel tractament que es va fer en el programa d’ahir sobre el conflicte entre el govern veneçolí  i la cadena opositora globovisión. Ahir, vau oferir primer imatges dels manifestants al carrer davant la seu de globovisión a Caracas i després unes imatges del President Chavez en les quals suposadament “amenaça” amb tancat Globovisión. No obstant no vau mostrar, ni vosaltres, ni cap altra televisió les imatges de Globovisión que han generat aquesta nova polèmica (una entrevista al director general de Radio Caracas Televisión (RCTV), Marcel Granier dins el programa Aló Ciudadano en la que es retransmetien de fons imatges de l’atemptat l’any 1981 contra Joan Pau II amb un fons musical amb la cançó “Esto no termina aquí­” de Rubén Blades). No es el deure de qualsevol programa d’informatius davant d’un conflicte mostrar les dues cares de la moneda per tal que el telespectador pugui fer-se una opinió pròpia?

Els grups medià tics contra Veneà§uela

Aquesta és una carta de queixa enviada al programa Telemonegal de Barcelona Televisió davant el tractament de la informació al respecte de la no renovació de la llicència a RCTV per part del govern veneçolí .

Apreciat senyor Monegal,

Em sento altament decebut pel seu programa d’ahir. Vostè que tant li agrada mossegar ahir va fer un exercici de corporativisme periodí­stic perdent de vista qualsevol rigor o objectivitat.

Em refereixo al moment en el que va tractar el tema de la no renovació de la llicència de Radio Caracas Televisión (RCTV) a Veneçuela, cas que vostè va qualificar de censura. Sincerament ahir esperava que vostè que en nombroses ocasions ha estat molt crí­tic amb els mitjans de comunicació per la manipulació informativa no hagi comentat que durant la última setmana tots els mitjans (fins i tot la “nostra” TV3) s’hagin limitat a amplificar el discurs dels propietaris de RTCV sense molestar-se ni en presentar les opinions del govern veneçolí  ni en exposar els motius esgrimits per la no renovació de la llicència.

Com ja sabrí  el motiu principal pel tancament és la participació de RCTV en un cop d’estat contra un govern elegit democrí ticament (li recomanaria que mirés un documental anomenat “La revolució no serí  televisada” elaborat per una productora irlandesa sobre la manipulació informativa d’alguns mitjans, entre ells RCTV durant el cop d’estat del 2002), apart d’altres “faltes” com ara no respectar el codi de protecció dels drets dels infants a la televisió. Com és que no s’han mostrat imatges de l’actuació de RCTV en aquells dies. No diu en codi deontològic dels periodistes que en cas de conflicte cal presentar els arguments dels dos bí ndols de manera imparcial perquè el telespectador pugui formar-se una opinió pròpia?

M’agradaria saber que passaria si a Espanya (o qualsevol paí­s Europeu) una cadena de televisió fes crides a favor d’un cop d’estat. Doncs que immediatament aquesta emisora seria tancada i els seus responsables posats a disposició judicial (cal recordar que per molt menys al Pais Basc s’han tancat dos diaris). Doncs bé, a Veneçuela això no sols no ha passat sinó que aquests mateixos individus malgrat la no renovació d’una de les múltiples llicències que tenen poden continuar difonent el mateix missatge a través de la seva potent infraestructura.

Però l’animo a anar més enllí  i a fer un simil molt més proper. Fa una mica més d’un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT. Per tal d’adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre “com a mí­nim el 50% de la programació en llengua catalana”. Entre d’altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l’ABC o Las Provincias. Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s’acabés el primer perí­ode de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d’emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l’atorga a un altre concessionari. No és massa descabellat pensar que els mitjans (propietat de o participats pel) grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d’expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que el President Montilla ataca la llibertat d’expressió. Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el “règim” de Catalunya tanca mitjans que no li són afins. Imaginem-nos que la BBC parla (com ho va fer ahir TV3) de brutal atac a la llibertat d’expressió. I també imaginem-nos que cap d’ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.

Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüí­stic; o perquè no s’arriba al mí­nim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d’un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d’opinió.
Doncs bé, això és el que estí  passat ara mateix a Veneçuela. No es tracta de discutir si ens agraden o no les idees o la retòrica del president Veneçolí , cal ser objectiu i centrar-se als fets. Durant aquesta setmana tots els diaris, rí dios i televisions d’aquest paí­s no han fet més que recordar que la premsa és un contrapoder i que la llibertat d’expressió s’ha de defensar per damunt de tot. Però que passa quan importants grups medií tics transnacionals es converteixen en un poder establert i utilitzen la seva posició de poder per als interessos dels seus propietaris. Fomenta aquesta situació la pluralitat i la llibertat d’expressió? és la llibertat d’expressió un xec en blanc que ho justifica tot? Quin grau de llibertat poden tenir els periodistes dels grans conglomerats medií tics?

NOTA: L’exemple a la catalana estí  extret d’aquet brillant article Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder de Laia Altarriba i Piguillem.

Protecció social

Segons la metodologia SEEPROS (Sistema europeu d’estadí­stiques de protecció social, ESSPROS en les seves sigles en anglès), el concepte de protecció social inclou totes les intervencions d’organismes públics o privats destinades a alleugerir les cí rregues que suposen per a les llars un conjunt de situacions de risc o necessitat, sempre que no hi hagi un acord simultani i recí­proc ni individual.

D’acord amb aquesta definició s’inclou com a protecció social el conjunt del sistema de la Seguretat Social, els serveis socials, tant públics com privats, les indemnitzacions per acomiadament de les empreses, les mutualitats de previsió social, les prestacions l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM), així­ com altres prestacions que actuen sobre aquesta í rea tant per part de l’administració pública com del sector privat.

Cal destacar especialment que malgrat sovint l’educació es considera com a “despesa social” aquesta realment no s’hauria de comptabilitzar com a tal i no estí  inclosa en la metodologia SEEPROS, que és la que s’usa per a comparacions internacionals.

Les prestacions socials es poden classificar segons les següents funcions protectores:

  • malaltia/assistència sanití ria
  • discapacitat
  • vellesa
  • supervivència
  • famí­lia/ fills
  • atur
  • habitatge
  • exclusió social

Una ayuda para la vejez

“En los últimos años, en nuestro paí­s los factores demográficos tampoco han ayudado mucho al envejecimiento de la población que, unidos al sistema de financiación, parece que están generando un déficit creciente en el sistema público”

Eso no es cierto, en los últimos años, no solo la Seguridad Social no tiene déficit sinó que año tras año presenta un superávit mayor. Otra cosa es que haya estudios que muestren déficit en simulaciones a 50 años, pero esto son solo estudios, posibles escenarios, no hechos.