Demà a les 19h a Ecoconcern comença el primer dels cursos que el seminari d’economia crítica Taifa ofereix aquest any.

Per entendre la crisi

El capitalisme conté en la seva pròpia natura profundes contradiccions que provoquen imporants crisis de manera recorrent. La crisi però és també un element imprescindible per a introduir els canvis necessaris per tal de garantir el funcionament futur del capitalisme com a sistema social hegemònic. L’objectiu del curs es centrarà en comprendre la dinàmica de la crisi en el capitalisme, així com analitzar i comprendre els elements fonamentals que conformen la crisi del capitalisme avui.

CALENDARI

• Elements fonamentals per entendre el funcionament del capitalisme i les seves crisis. En aquesta sessió s’introduiran els elements essencials que ens han de permetre entendre quines són les relacions socials fonamentals i les institucions clau que regeixen el funcionament del sistema capitalista i la seva dinàmica contradictoria.
• Crisi financera. Entendre els mecanismes per mitjà dels quals el capital financer s’allunya de la producció real. Expansió i explosió de la bombolla.
• Crisi econòmica. Entendre els mecanismes que permeten la generalització de la crisi al conjunt de l’economia i analitzar les causes de la crisi des de la dinàmica de l’economia productiva.
• Crisi del deute. Entendre els mecanismes pels quals l’endeutament exterior (públic, però sobretot privat) es converteix en el principal problema dels països centrals.
• Del deute a les retallades. Entendre la relació entre la crisi del deute i les polítiques que s’estan duent a terme, tant al nostre país com en el conjunt dels països centrals, per tal que el cost de la crisi recaigui sobre les clases populars.
• Cercant sortides a la crisi… Quina sortida a la crisi ens espera? Sortir de la crisi o sortir del capitalisme? Discusió al voltant de les perspectives de futur i de la necessitat de construir alternatives al capitalisme.

El curs es realitzarà del 6 d’octubre al 10 de novembre a Ecoconcern. Mare de Déu del Pilar, 15, principal Barcelona.

Manifiesto de la Generación Precaria

Nosotros los desempleados, “quinientoseuristas” y otros que somos mal remunerados, esclavos disfrazados, sub contratados, contratados a plazo fijo, falsos trabajadores independientes , trabajadores intermitentes, pasantes, bolseros, trabajadores-estudiantes, trabajadores, madres, padres e hijos de Portugal.

Nosotros, que hasta ahora fuimos cómplices de esta condición, estamos aquí, hoy, para dar nuestra contribución en el sentido de iniciar un cambio cualitativo en el País. Estamos aquí, hoy, porque no podemos seguir aceptando esta situación precaria a la cual fuimos arrastrados. Estamos aquí, hoy, porque nos esforzamos a diario con el intuito de merecer un futuro digno, con estabilidad e seguridad en todas las áreas de nuestra vida.
Protestamos para que todos los responsables de nuestra situación de incertidumbre actual – políticos, empleadores y nosotros mismos – actúen como un todo para cambiar rápidamente esta realidad, que se torno insustentable.

Caso contrario:

a) Se defrauda el presente, por no tener oportunidad para demostrar e ejercer nuestro potencial, impidiendo de esa manera que no exista una mejoría en las condiciones económicas y sociales del país. Se desperdician las aspiraciones de toda una generación que no puede prosperar.

b) Insultamos el pasado, porque las generaciones anteriores trabajaron por nuestro acceso a la educación, por nuestra seguridad, por nuestros derechos laborales y por nuestra libertad. Se desperdiciaron décadas de esfuerzo, inversión e dedicación.
C) Se Hipoteca el Futuro, que puede ser visto sin una educación de calidad para todos y sin justas reformas para aquellos que trabajaron toda su vida. Se desperdician los recursos e habilidades que podrían llevar al país a un suceso económico.

Somos la generación con mayor nivel de formación académica en la historia del país. Por eso, no bajaremos los brazos ni por el cansancio, ni por la frustración ni por la falta de perspectivas. Creemos que tenemos las herramientas e recursos necesarios para alcanzar un futuro mejor para nosotros y para Portugal.
No protestamos contra otras generaciones. Apenas no estamos ni queremos estar esperando por que los problemas se resuelvan. Protestamos por una solución de la cual queremos formar parte.

Manifiesto de la Generación Precaria Portuguesa – castellano (pdf)

(Traducción por Mónica Barreira)

Font: Protesto da Geração À Rasca i Punts de vista

Progrés

Font: El chiste de MEL

Reis... El chiste de Mel

Font: El chiste de Mel

Font: Cognitive Media

Alemania “no dará ni un céntimo a Grecia”, sólo unos dí­as después de que dos parlamentarios germanos invitaran al Gobierno heleno a vender alguna de sus islas para pagar la deuda.

Rainer Brüderle – Ministre d’economia alemany

Font: El Paí­s

Entrevista a Joan Junyent, del Seminari d’Economia Crí­tica Taifa

Coincidint amb l”arrencada del semestre de presidència espanyola de la Unió Europea, L’ACCENT hem volgut entrevistat Joan Junyent per conèixer cap on s’encaminen les polí­tiques econòmiques de la Unió Europea en un context de crisi que al nostre paí­s estí  comportant un augment dels í­ndexs d’atur.

Una de les primeres reunions de la presidència espanyola de la UE és una trobada dels ministres de treball a Barcelona. Quins temes tenen sobre la taula per discutir?
és una trobada informal de ministres que no té una agenda definida de treball, sinó que serveix per posar les diferents preocupacions i inquietuds dels estats de la UE sobre la taula. Així­ que no sabem massa cosa del que debatran. Més enllí , és clar, de les declaracions de Zapatero dient que volen sortir de la crisi.

L’atur és una de les principals preocupacions actuals al nostre paí­s. La Unió Europea té capacitat per posar-hi solució?
En els últims anys la UE no s’ha preocupat especialment de l’atur, i de la crisi tampoc massa. La prí ctica totalitat de les iniciatives les han tirat endavant els estats; a excepció de les actuacions que va fer el Banc Central Europeu al principi de la crisi, que tampoc van poder evitar que s’acabés desencadenant. La UE no ha tingut capacitat o voluntat polí­tica de tirar endavant un pla anticrisi conjunt. Pel que fa a l’atur en concret, la situació és molt divergent entre països. Per exemple, a l’Estat espanyol la situació és un drama. En altres països amb caigudes del PIB (producte interior brut) més grans, l’impacte en l’atur ha estat molt menor.

No sé fins a quin putn la UE serí  més sensible del que ho ha estat. Però si volgués, tindria capacitat d’actuar sobre el treball?
Podria fer el que volgués, perquè a l’hora de la veritat té capacitat d’actuar sobre qualsevol assumpte: sobre les jornades de treball, sobre la competència entre països, etc. Quan la UE vol intervenir sobre una qüestió, troba els mecanismes a través dels quals fer-ho. El problema, doncs, és de voluntat. No podem oblidar que en els temes relacionats amb polí­tiques més socials, la UE sempre els ha deixat en mans dels estats.

Així­ que no ha treballat per incidir fins ara en l’atur?
A finals dels anys noranta la Comissió Europea va tenir una mica més de preocupació per l’atur, però en entrar als 2000 té una visió molt centrada en l’aturat. és a dir, que parteix del plantejament que si una persona estí  aturada no és per culpa del mercat treball o de l’estructura productiva, sinó perquè aquesta persona no és prou ocupable, prou desitjable per al mercat de treball, no té la formació adequada. Per tant, totes les mesures que la UE proposarí  aniran destinades a la formació o a millorar el que ells anomenen flexibilitat laboral (és a dir, a abaratir la contractació i l’acomiadament).

Aquestes mesures que anomenen de “flexibilitat laboral” serveixen per crear ocupació?
En alguns contextos potser sí­ que creen llocs de treball, però ens hem de preguntar en quines condicions? A quina escala? Quan la crisi és tant profunda amb destrucció d’empreses i del teixit productiu com succeeix actualment, el problema és quin tipus de llocs es volen crear. El problema no és que la gent no estigui formada, sinó que el teixit productiu a l’Estat espanyol és una economia basada en la construcció, el turisme, els automòbils… Tots aquests són sectors que estructuralment estan en situació de crisi. Així­ que per molt que es faciliti la contractació i l’acomiadament en aquest sectors, difí­cilment es crearan llocs de treball.

Però l’acomiadament no és ja molt barat?
Sí­. De fet, en el cas espanyol, és un dels llocs on és més barata la contractació i l’acomiadament. La patronal ha reconegut que el que vol en realitat és acomiadament lliure. Qualsevol cosa que no sigui lliure per ells és cara.

En relació a la crisi, bona part de la població té la impressió que per afrontar-la s’han donat molts diners als bancs, però en canvi la classe treballadora n’estí  pagant les conseqüències sense ajuts.
és una visió correcta. Nosaltres parlem per definir-ho d’un keynesianisme asimètric o neoliberalisme de crisi, que consisteix en intervenir, però només a favor dels poderosos, a favor del sector financer, i per altra banda mantenir un pressió molt gran sobre les classes treballadores. Quan van començar a perillar els grans bancs van dir que eren massa grans per deixar-los caure. Així­ justifiquen grans quantitats de recursos destinats a salvar el capital privat. I mentrestant exigeixen a la classe treballadora retall de pressupostos socials, el que en diuen flexibilitat, etc.

Darrerament hem sentit el president espanyol Zapatero assegurar que ja hi comença a haver recuperació econòmica. Què en penses?
Ell parla de brots verds, però és molt complicat rebatre-li perquè ningú sap massa què vol dir en concret. El que ve a dir és que hem caigut molt, però que difí­cilment caurem més. Ells miren només el PIB, però obvien que sobretot en el cas espanyol el major impacte de la crisi ha estat sobre l’atur. El que realment afecta la població no és si el PIB creix, sinó si estan a l’atur ells o els seus familiars. Mots economistes ja estan parlant de recuperació sense creació de llocs de treball. és cert que el PIB pot tenir uns creixements propers a zero i frenar la caiguda. Però si això no es tradueix en llocs de treball, per la població s’agreuja la situació perquè passen més mesos i s’esgoten les prestacions d’atur, els estalvis de les famí­lies, etc.

Zapatero i altres mandataris internacionals parlen d’un canvi de model per sortir de la crisi.
El Govern espanyol ha fet bandera del canvi del sector productiu, que es concretaria en la Llei de l’economia sostenible, que sembla que ha de revolucionar l’estructura productiva. Però des del nostre punt de vista, en realitat estan preocupats en buscar què produir (enlloc dels cotxes actuals, doncs cotxes elèctrics, per exemple), sense aturar-se a pensar que l’important no és què es produeix sinó com es produeix, amb quina finalitat. En el fons, si el que els interessa és produir per produir, ni ens sembla que sigui sostenible ni que sigui realment un canvi de model productiu.

Però hi ha capacitat que l’esquerra empenyi per fer possible un canvi de model?
és necessari, però molt difí­cil. Amb la correlació de forces actuals és molt difí­cil que això succeeixi en el curt termini. El que hem de procurar, doncs, és empènyer en aquesta direcció.

Molta gent –jo mateixa– pensava que l’agreujament de la crisi comportaria una major mobilització de la població. Però els que responen a les convocatòries continuen sent únicament els sectors que ja estaven mobilitzats.
Des del Seminari Taifa compartim el mateix aní lisi. Tení­em la impressió que hi hauria més mobilització de la que hi ha. No sabem el per què. Diversos elements ho podrien explicar: per exemple, el fort endeutament de la classe treballadora, que dificulta molt les reivindicacions. O el fet que l’atur hagi crescut, que provoca que tothom es pugui sentir molt amenaçat. Però també és cert que quan les coses anaven relativament bé i no hi havia la inseguretat de perdre el lloc de treball tant present, no hi havia pas major mobilització que ara.

Llegim que l’Estat grec es troba en una situació molt complicada per l’alt endeutament que té, que el situa a prop de la fallida. L’Estat espanyol es troba en una situació similar?
No, la situació és molt diferent a la de Grècia. A l’Estat espanyol el dèficit públic ha crescut molt en l’últim any, però el nivell d’endeutament acumulat és molt inferior a la mitjana dels altres estats de la UE; per tant, té marge per continuar endeutant-se si és necesari. L’altra qüestió és veure en què s’endeuta l’Estat. Una altra cosa és que la banca espanyola té un gran endeutament amb l’exterior i en aquest cas la situació pot ser més complicada perquè la morositat ha augmentat i es pot trobar amb dificultats per retornar els préstecs. Fins ara hi ha una mena de suport implí­cit a la banca perquè cap faci fallida, però aventurar-se a saber què passarí  és complicat. La situació, en tot cas, és precí ria.

El capital, en les diverses crisis que ha patit, per sortir-se’n a anat a buscar nous mercats. Quina situació es perfila perquè les grans corporacions trobin nous mercats?
Els capitals, efectivament, estan buscant nous mercats. Així­ que estan invertint en els països anomenats emergents, però la quantitat de capital que poden absorbir d’aquests països és la que és, i si hi ha molt capital que va cap a aquestes zones succeirí  el que ha succeït a l’Estat espanyol els darrers anys, és a dir, que provoquin bombolles. Altres mercats cap als que s’estí  desviant capital: el deute públic. Un altre és el camp de l’educació; de fet, ja hi ha qui parla de que podria ser la propera bombolla.

Sembla que hi hagi d’acabar havent un lí­mit a trobar nous mercats.
Per sort o per desgrí cia tenen molta imaginació. Per exemple, la titolarització de les hipoteques ens va semblar una cosa irreal al principi. Fa tres o quatre mesos va sortir notí­cia de titolarització d’assegurances de defunció; consisteix que algú que es queda a l’atur ven l’assegurança a un banc, i això crea tí­tols derivats.

Especialment en relació a això que comentaves de l’educació, una de les conseqüències de la crisi poden ser majors privatitzacions per tal que les empreses tinguin més mercats d’on extreure beneficis?
Sí­. En el cas espanyol queda poca cosa per privatitzar, de coses rendibles ho estan prí cticament totes estan privatitzades. Però de les poques coses on el sector públic encara té presència important són els serveis públics, així­ que l’Estat pot tendir a privatitzar-ho tant per obtenir ell mateix ingressos immediats com per cedir a les pressions del capital. Així­ que la perspectiva és que el capital cada cop faci més pressió perquè l’esfera privada ocupi més espais.

Font: L’accent

El seminari d’Economia Crí­tica Taifa presenta el nou curs, La crisi avui: l’impacte de la crisi a l’estat espanyol i el rescat dels poderosos.

Després d’analitzar les raons de les crisis en el capitalisme en aquest segon curs ens proposem analitzar de manera concreta quins estan essent els impactes de la crisi en la societat. Analitzar que estí  passant en el sector productiu, en l’í mbit laboral, quines propostes s’estan plantejant etc. per tal de poder veure també com es podrien plantejar, des d’una posició de base, mesures socials i econòmiques que ens conduïssin a un escenari molt menys dolorós per les classes popular i que potser esdevingues un primer pas cap a una transformació social més profunda. Es recomana haver cursat anteriorment el curs “La crisi en el capitalisme actual” i/o haver llegit l’informe número 6 “Apuntes teóricos para entender la crisis”.

En aquest curs es tractaran els següents aspectes:

I.- ESTRUCTURA PRODUCTIVA I FINANCES: Les conseqüències de la crisi a l’estructura productiva i financera. Revisar quin ha estat l’impacte de la crisi sobre la capacitat real de produir riquesa a l’economia estatal i que suposa realment el repetit “canvi de model econòmic” i la seva validesa com a estratègia per sortir de la crisi.

II.- MERCAT DE TREBALL: Que ha succeït i estí  succeint a l’í mbit laboral. La seqüela de l’atur i la precarietat que arrossega. La disminució de salaris i la pèrdua de drets laborals. Una avaluació de les propostes del Dií leg Social.

III.- POLÍTIQUES ECONÒMIQES: Quines polí­tiques s’han seguit per enfrontar-se a aquestes situacions? Revisió dels aspectes més importants de la polí­tica de l’Estat dels últims dos anys i, en particular, una avaluació de la polí­tica seguida respecte als impostos.

IV.- DESIGUALTATS SOCIALS: Aquesta evolució ens duu a un fort impacte sobre les condicions de vida de la població, sobretot a un augment de la pobresa i la desigualtat. Aní lisi de la situació respecte a aquests í mbits de la població en general i especí­ficament de la immigració. Revisió de les reaccions populars que les forces socials
han tingut contra aquesta diní mica.

V.- REACCIÓ I CONCLUSIONS: Intentarem arribar a algunes conclusions sobre tot el que la crisi estí  suposant sobre la societat i la vida de les persones. També explorar quin pot ser l’evolució a partir d’ara.

*Aquest curs es realitzarí  els dies 20 i 27 de gener i 3, 10 i 17 de febrer del 2010 i les sessions de treball es realitzaran a Ecoconcern de 19:00 a 22:00 hores.

Ecoconcern-Innovació Social
ecoconcern@pangea.org
Mare de Déu del Pilar, 15, principal Barcelona, Barcelona 08003 Spain
93 319 03 51

Els cursos tenen un preu de 40 euros per curs (es preveu la possibilitat d’excepcions per a qui no pugui pagar). Els cursos no es realitzaran sense un mí­nim de 15 persones inscrites per curs.

Més informació i inscripcions a http://cursos.seminaritaifa.org/ o cursos@seminaritaifa.org

L’Assemblea Ciutadana de Ponent “Que la crisi la paguin els rics” ha organtizat una representació simbòlica del “pessebre de la crisi i les retallades socials”. Durant la representació s’han cantat nadales (les podeu llegir a continuació) que denunciaven que, sota el pretext de la crisi, s’estigui desmantellant el nostre sistema de drets socials i laborals, amb agressions com la reforma laboral o la reforma del sistema de pensions.

Manifest de l’acció:
Avui, Josep i Maria podries ser tu!!!

Bona nit bona gent de Lleida. Soc Josep, fuster de professió. Jo treballava en la construcció i em guanyava bé la vida, però degut a la crisi, la meva empresa m’ha acomiadat i ara estic a l’atur. La meva dona, la Maria, treballava de caixera en una gran superfície i també a ella l’han acomiadat.

En els anys de bonança econòmica vam decidir ajuntar-nos i demanar un préstec per comprar-nos un pis. No teníem diners per comprar-lo, els preus eren altíssims! Així que només podíem acudir als banquers amb l’esperança que ens ajudessin. I tant si ens el van donar el crèdit! Però ara, no podem pagar les lletres de la hipoteca i, amb l’empara de la llei, ens han desnonat i ara vivim al carrer. El banc s’ha quedat el nostre pis, i això encara no és tot perquè com sabeu, degut a la crisi, els preus dels pisos han baixat molt i com a conseqüència, ara ni amb el valor del nostre pis no en tenim prou per pagar els diners de la hipoteca, amb lo que ens trobem al carrer i amb molts deutes encara per pagar. Ara el govern ha retallat els ajuts als aturats de llarga durada, sense treballar no podem cotitzar a la seguretat social i la nostra pensió de jubilació, si encara n’hi ha quan hi arribem, serà escassa.

Tenim un fill que acaba de néixer, nosaltres voldríem el millor per ell. Pensem que la nostra societat té recursos suficients per mantenir una escola i una sanitat públiques de qualitat: Segur que el nostre fill, malgrat nosaltres no tinguem diners, podria créixer i desenvolupar-se en una societat amb drets socials. Ara sembla que això no serà possible, els governants han decidit donar els diners de tots, presents i futurs, als banquers i als culpables de la crisi. Tal i com estan les coses, perquè el nostre fill, Jesús, pugui sobreviure en aquest món, no en tindrà prou en ser una persona, menys essent un ciutadà… haurà de ser un super home, un Déu!! El més probable però, serà que mori crucificat per banquers, empresaris i polítics corruptes i especuladors.
Bona gent de Lleida. Avui som nosaltres els que ens trobem en aquesta situació, demà potser us hi trobareu vosaltres.

No podem permetre que, amb l’excusa de la crisi, ens manllevin els pocs drets socials que encara tenim. Són el nostre patrimoni ciutadà, garantia d’una societat més justa i igualitària que la societat dels consumidors i mercaders que ens plantegen com a futur immediat.

Els recursos públics per necessitats socials. En els drets socials ni un pas enrere!

Font: Assemblea Ciutadana “La crisi que la paguin els rics” de Lleida

Humor nadalenc en temps de crisi…

Mañana quiero empezar a poner el belén (o los belenes) en mi casa, y, como estoy en crisis, antes de hacerlo he decidido llamar a uno de estos consultores para que me asesore sobre como rentabilizar al máximo el tradicional nacimiento. El resultado ha sido sorprendente, y por eso os lo quiero comentar. Las decisiones que voy a tomar son las siguientes:

Pastores. Para nadie es un secreto que en todos los belenes hay más pastores que ovejas, parece absurdo, pero siempre ha sido así­. Por supuesto me veo obligado a deshacerme de todos, menos uno. Instalaremos pastores eléctricos (cercas electrificadas) con el fin de controlar a las ovejas, y, una vez instalado, se plantea la posibilidad de sustituir, en breve, al pastor por un perro con experiencia.

Personajes gremiales. Es sorprendente la cantidad de artesanos que puede haber en un belén: el herrero, el panadero, el de la leña, el carpintero (haciendo una desleal competencia a San José que se ha cogido baja paternal), el tendero,… y sin embargo es, también, sorprendente ver los pocos clientes que hay. La decisión que hemos tomado es despedir a todos los artesanos, es duro, pero no ha quedado otro remedio. En su lugar hemos contratado a un chino, que en un pequeño comercio fabricará y venderá todos los objetos que vendí­an los artesanos. (Si el chino decide subcontratar 15 menores para sacar el trabajo es un tema en el que no nos debemos meter).

Posadero. El chino se hará cargo también de la posada. Además, últimamente habí­an llegado quejas de atención al cliente por parte de José y Marí­a. La posada podrí­a funcionar con el sistema de cama caliente.

Lavanderas. Que maní­a tienen en los belenes con lavar la ropa, con lo frí­a que debe estar el agua, con tanta nieve. Se suprimen los trabajos de lavanderas, que además eran ocupados siempre por mujeres. Cada uno se lavará su ropa en los ratos libres, potenciando así­ la equiparación de sexos en cuestión de tareas domésticas.

íngel anunciador. Suprimidos casi todos los pastores, no tiene sentido la figura de un ángel anunciador. Se sustituye por un anuncio luminoso, en donde además podremos anunciar las ofertas del chino.

Castillo de Herodes. A Herodes le mantengo en su puesto, no es que haga mucho, pero manda, y no es cuestión de ponerse a despedir directivos. Soldados, me quedo con dos por razones de seguridad, (que bastante calentita está la zona) pero los externalizo. Los contrataré por medio de Prosegur Castillos, para que me presten servicio como guardas de seguridad. Ahorro en costes fijos y gano en flexibilidad.

Paseantes varios. Es sorprendente ver la cantidad de personajes que abundan en un belén sin hacer nada, absolutamente nada. Todos despedidos. Esto lo tení­amos que haber hecho hace tiempo.

Paseantes con obsequios. He observado que otro grupo de paseantes, algo menos ociosos, pero no mucho más productivos, se dirige hacia el portal con la más variada cantidad de objetos. Uno con una gallina, otro con una oveja, otro con una cesta, otro con un atillo (¿qué llevará el misterioso personaje del atillo?),…

Puesto que todos tienen el mismo destino, organizaremos un servicio de logí­stica, para rentabilizar el proceso. Despediremos a todos los paseantes, uno de ellos se quedará con nosotros por medio de ett, y con ayuda de un animal de carga recogerá las viandas cada tres dí­as y las acercará al portal.

Reyes Magos. Por supuesto con un solo rey es más que suficiente, para llevar el oro, el incienso y la mirra. Eliminamos dos reyes, dos camellos y los pajes. Posiblemente nos quedemos con el rey negro para no ser acusados de racistas, además es posible que quiera trabajar sin que le demos de alta. Tengo que estudiar, también, la posibilidad de dejar tan solo el incienso y vender el oro y la mirra a otra compañí­a, ya que debemos de reducir al máximo la inversión en regalos de empresa.

Mula y Buey. La única función de estos animales es dar calor. Esta función será desempeñada por una hoguera, que gasta menos combustible. Realizaremos un assessment center con los dos animales, y el que lo superé trabajará como animal de carga en el servicio de logí­stica antes citado.

San José y la Virgen Marí­a. Está más que demostrado que el trabajo que hacen ambos en el portal puede ser desempeñado por una sola persona, y evitamos dos bajas de maternidad/paternidad. Por razones de paridad nos quedamos con la Virgen Marí­a y, lamentablemente, tenemos que despedir a San José (con lo que habí­a tragado el hombre en esta empresa).

El niño Jesús. A pesar de su juventud tiene mucho potencia, y además parece ser que su padre es un pez gordo. Le mantenemos como becario con un sueldo de mierda, hasta que demuestre su valí­a.

El Belén queda pues de la siguiente forma: Un pastor, con ovejas en un cercado, un chino con un comercio/posada de 24 horas, Herodes y dos guardas subcontratados, un paseante,por ett, con la mula (o el buey) haciendo repartos, el rey negro (ilegal), la virgen y el niño.

Va a ser mas soso que otros años, pero me he ahorrado una pasta…