Arxiu d'etiquetes: distribució-de-la-renta

Un 63% dels treballadors espanyols són mileuristes

En les darreres setmanes s’ha fet públic el darrer informe dels tècnics del Ministerio de Hacienda (Gestha).

Tots els mitjans de comunicació en destaquen que el 63% dels treballadors espanyols (16,7 milions d’assalariats i 1,6 milions de treballadors per compte pròpi) són mileuristes.

Caldria matitzar que més que un 63% dels treballadors espanyols siguin mileuristes, el que diu l’informe és que aquest 63% DECLARA guanyar menys de mil euros mensuals. En el cas dels treballadors assalariats aquest matí­s no té massa importí ncia però en el cas de treballadors per compte propi la cosa canvia. Resulta sorprenent que un 75% dels empresaris espanyols declarin tenir uns ingressos mileuristes. El 1993 declaraven de mitjana més de 10.000 euros i des d’aleshores la diferència entre les rentes salarials i les rentes del treball no han parat de créixer!

Llavors només pot haver-hi tres explicacions possibles (o totes a la vegada):

  • Donat que la major part de les empreses son petites i mitjanes empreses i que aquestes són les que han patit més la restricció del crèdit fruit de la crisi financera, en un moment de crisi com l’actual els empresaris estiguin sacrificant les seves rentes en favor de donar auxili a les seves empreses.
  • El nivell de frau o evasió fiscal és el evadí­ssim i estí  molt més estès del que tradicionalment es considerava (s’estimava aproximadament un 20%) i no parlo només de paraisos fiscals sinó de tot tipus d’instruments d’inversió que permeten mantenir les rentes en dipòsit a l’espera del moment en que siguin necessí ries podent decidir en cada periode quant es vol pagar d’impostos
  • Hi ha un important volum de treballadors per compte propi que en realitat estan en una situació tant o més precí ria que els treballadors assalariats. Són el que s’anomena falsos autònoms o autònoms dependents ja que malgrat que jurí­dicament se’ls considera empresaris individuals no tenen cap (o molt poc) control sobre què, quant, quan, com i per a quí­ produeixen.

Tot això però no és res sorprenent. De fet a principis del 2007, el l’informe del Seminari Taifa Hay pobres porque hay muy, muy ricos ja estivamen que la precarietat (un fenòmen més í mpli i qualitatiu que no l’adjectiu de mileurista) ja afectava fins a un 60% de la població espanyola i en aquells moments encara no havia esclatat la crisi financera i encara viviem sota els efectes de la bombolla immobiliaria i financera que expandia l’ocupació i la creació de riquesa!

Sobre salaris i distribcuió de la renta…

Marcos Peña (president del CES, el Consejo Económico y Social escriu un article d’opinió a El Paí­s sobre els salaris i el mercat laboral a Espanya.

és vergonyós veure com el president d’un òrgan , que malgrat consultiu, ha tingut molta relleví ncia en el disseny dels polí­tiques laborals i socials dels últims anys fugi d’estudi d’aquesta manera i intenta enganyar als ciutadans amb arguments fal·laços i mitges veritats.

Els els últims dies s’ha conegut un informe de la OCDE que diu que el pes dels salaris en l’economia espanyola (un cop més) ha caigut. Marcos Peña, com ja va fer-ho fa uns dies David vergara, secretari d’estat d’economia, diu que això és cert (dir altra cosa seria mentir…) però que això no és l’important i s’excuses dient que el salari mitjí  ha baixat a causa de la creació de nous llocs de treball (amb salaris inferiors a la mitjana) però com que ara hi ha més població ocupada doncs la situació és millor.

Aquest argument sembla molt convincent, però si l’observem amb detall veiem que és fals. Una cosa és la distribució primí ria de la renta (entre salaris i beneficis) i una altra cosa ben diferent com es reparteixen aquests salaris entre els diferents treballadors. A més, ens haurí­em de preguntar perquè els nous llocs de treball que es creen tenen salaris més baixos, és perquè són en sectors amb una productivitat molt baixa? és perquè els empresaris volen obtenir més beneficis a costa del treballador? o potser són ambdues coses a la vegada?

Marcos Peña també diu que per a millorar la distribució de la renta calen millors llocs de treball i que això comportarí  millors salaris però que sota cap concepte no es pot abandonar el dií leg social (i en conseqüència la moderació salarial). Després associa en un exercici de malabarisme de xifres el 30% de frací s escolar existent amb el 30% de precarietat (segons les xifres oficials).

Deixant de banda que estimacions més realistes situen entre un 40 i un 60% de la classe treballadora en situació de precarietat a qualsevol que de tant en tant posi els peus al carrer que frací s escolar i precarietat tenen poc a veure i que un dels sectors més afectats per la precarietat són aquells treballadors “excessivament formats” (molts d’ells amb llicenciatures universití ries) mentre que aquells treballadors que van abandonar abans l’esfera educativa per incorporar-se a un ofici donada l’escassetat de treballadors qualificats en aquestes tasques els ha portat, malgrat formar part de sectors poc productius a gaudir d’uns nivells de salaris superiors a aquells que van decidir mantenir-se en l’esfera de l’educació per tal de poder aspirar a llocs de treball més “valorats”. Això és degut a que a l’hora de determinar un salari tant important allò que es produeix amb el treball (la productivitat) com com es distribueix aquest producte (entre salari i benefici).

Evidentment s’ha de vetllar per crear llocs de treball en els sectors que tenen una major productivitat però això per si sol no porta necessí riament majors salaris. En els últims anys l’augment de productivitat ha estat modest però positiu i això no ha evitat un descens dels salaris reals. Sospito doncs que aquesta caiguda dels pes dels salaris en l’economia deu tenir més a veure amb els beneficis rècord que estan obtenint les empreses espanyoles any rere any que altra cosa.