Arxiu d'etiquetes: Europa

El Banco Central Europeo (BCE) ha instado hoy a los agentes sociales a que “cumplan sus responsabilidades” para evitar subidas salariales que puedan “crear presiones inflacionistas y perjudicar el poder adquisitivo de todos los ciudadanos europeos”.

En declaracions com aquestes és on es veu clarament el llautó del BCE. El que realment vol dir el BCE amb aquestes declaracions és que els treballadors han d’oblidar-se de reclamar millores salarials perquè la inflació perjudica el poder adquisitiu del capital.

El BCE pide que se eviten subidas salariales “que mermen el poder adquisitivo en Europa” (EL PAÍS)

Reformes recents en els sistemes públics de pensions a Europa

Selección de reformas recientes en los sistemas de pensiones públicas de jubilación en Europa
Reformas Paí­s y año Descripción
Paramétricas
Elevación de la edad legal de jubilación Italia, 1992 De 55 mujeres y 60 hombres a 60/65 años
Alemania, 2004 De 65 a 67 años, gradualmente entre 2012 y 2029
Reino Unido, 2006 De 60 a 65 años para las mujeres, gradualmente entre 2010 y 2020
De 65 a 68 años, gradualmente entre 2024 y 2046
Bonificación por prolongación Francia, 1993 Desde 2003, 3% por año cotizado sobre los 60 años con 40 cotizados
España, 2002 2% por año cotizado sobre los 65 años con 35 cotizados
España, 2006 2% por año cotizado sobre los 65 años con 15 cotizados
3% por año cotizado sobre los 65 años con 40 cotizados
Definición de la base de la pensión Italia, 1992 De 5 años a toda la vida laboral, para los afiliados desde 1992
Francia, 1993 De los mejores 10 a los mejores 25 años, gradualmente desde 2008 para nacidos después de 1948
Suecia, 1994 De 15 años a toda la vida laboral, gradualmente con cuentas nocionales
Italia, 1996 De 5 años a toda la vida laboral, gradualmente con cuentas nocionales
España, 1997 De 8 a 15 años, gradualmente hasta 2002
Indexación de las pensiones Italia, 1992 De salarios a precios
Francia, 1993 De salarios a precios excluido el tabaco
Alemania, 2004 A salarios, con “factor de sostenibilidad” (ocupados/pensionistas)
Reino Unido, 2006 Pensión asistencial (Pension credit), de precios a salarios desde 2012
Estructurales
Cuentas nocionales Suecia, 1994 16 puntos de cotización, capitalizados según salario Gradual (parcial para nacidos entre 1938 y 1953, plena posteriormente)
Plenamente vigente desde 2015 (aprox.)
Italia, 1996 32,7 puntos de cotización, capitalizados según PIB de cinco años previos Gradual (parcial para a liados con <18 años de cotización en 1996, plena para afiliados desde 1996)
Plenamente vigente desde 2035 (aprox.)
Cuentas de capitalización individual Suecia, 1994 Desde 1999, 2,5 puntos de cotización, gestionados por Agencia Pública
Reino Unido, 2006 Desde 2012, apertura de cuenta individual por defecto 4 puntos por el trabajador, 3 puntos el empleador y 1 punto el Estado
Nota: Se refieren exclusivamente a reformas de los sistemas de pensiones de los trabajadores del sector privado.
Fuente: Comisión Europea, OCDE y Oficina Económica de la Presidencia.

Quadre extret de l’Informe Econòmic del President del Govern 2007.

Informe complet: Informe Económico del Presidente del Gobierno 2007
Nota de premsa: El Presidente afirma que 2006 ha sido el mejor año económico de la democracia

Materials sobre els procés de construcció europea

Materials sobre el procés de construcció europea preparats pel Curs d’Aní lisi Econòmica de la Societat Actual realitzat pel Seminari d’Economia Crí­tica Taifa a EcoConcern (Barcelona, 21 de febrer del 2007):

Lectura introductòria: Del Tractat de Roma a la Constitució Europea
Presentació:

Protecció social

Segons la metodologia SEEPROS (Sistema europeu d’estadí­stiques de protecció social, ESSPROS en les seves sigles en anglès), el concepte de protecció social inclou totes les intervencions d’organismes públics o privats destinades a alleugerir les cí rregues que suposen per a les llars un conjunt de situacions de risc o necessitat, sempre que no hi hagi un acord simultani i recí­proc ni individual.

D’acord amb aquesta definició s’inclou com a protecció social el conjunt del sistema de la Seguretat Social, els serveis socials, tant públics com privats, les indemnitzacions per acomiadament de les empreses, les mutualitats de previsió social, les prestacions l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM), així­ com altres prestacions que actuen sobre aquesta í rea tant per part de l’administració pública com del sector privat.

Cal destacar especialment que malgrat sovint l’educació es considera com a “despesa social” aquesta realment no s’hauria de comptabilitzar com a tal i no estí  inclosa en la metodologia SEEPROS, que és la que s’usa per a comparacions internacionals.

Les prestacions socials es poden classificar segons les següents funcions protectores:

  • malaltia/assistència sanití ria
  • discapacitat
  • vellesa
  • supervivència
  • famí­lia/ fills
  • atur
  • habitatge
  • exclusió social

Del Tractat de Roma a la Constitució Europea

La Segona Guerra Mundial va deixar una Europa devastada, les pèrdues tant humanes com materials van ser terribles,milers de morts, ciutats destruïdes, misèria generalitzada i estats col·lapsats. Començava, a més, un procés de pèrdua de les colònies a l’í€frica i l’í€sia1. Poc temps després del final de la guerra, (1948), Europa es veuria dividida en dos blocs al voltant de les dues noves potències vencedores. Els països occidentals estarien sota la influència i protecció dels EEUU mentre que el bloc oriental restaria sota la influència soviètica. Europa quedaria així­ dividida2 i deixaria de ser el centre del món tal i com ho havia estat durant els últims 500 anys!

Donades aquestes circumstí ncies, les elits financeres i econòmiques europees van haver de promoure una sèrie de reformes per tal de continuar mantenint el seu domini ja que en molts països els moviments comunistes i socialistes tenien una forta presència i existia el temor de que s’estengués la influència soviètica. A més, el poder polí­tic recau, immediatament després de la guerra, en la majoria de casos, en la socialdemocrí cia que establirí  polí­tiques de tipus keynesií . Així­, es fa possible i necessari un pacte entre treball i capital que donarí  lloc a la creació de l'”Estat del Benestar”.

Seran aquesta necessitat de reconstrucció material d’Europa i el pacte treball-capital el que caracteritzaran el model econòmic Europeu dels vint anys posteriors a la 2GM.

Continua la lectura de Del Tractat de Roma a la Constitució Europea

  1. La pèrdua de les colònies suposarí  la pèrdua de mercats protegits, així­ com de l’extracció de matèries primeres en condicions molt favorables. []
  2. Davant l’inici formal de la Guerra Freda (amb el bloqueig de Berlí­n el 1948), alguns països de l’Europa Occidental creen la Unió Europea Occidental (UEO), per tal de coordinar la seva capacitat de resposta militar davant l’amenaça comunista. La UEO durarí  poc ja que menys d’un any després aquests països s’integraran a la OTAN (1949) cedint la seva autonomia militar als EEUU. Davant d’això, la URSS respondria amb el Pacte de Varsòvia (1951). []

Òrgans i Funcionament de la UE

L’organització institucional de la UE no respon a l’esquema clí ssic de la divisió de poders. La funció legislativa la comparteixen el Consell de la Unió Europa (també anomenat Consell de Ministres o Consell i format per un ministre de cada estat membre en funció dels temes a tractar) i el Parlament Europeu (és l’únic òrgan electe i representant “democrí tic” dels ciutadans). La funció executiva la ostenta la Comissió Europea (formada per el president i un comissari de cada estat membre), òrgan que te quasi en exclusiva també el dret d’iniciativa parlamentaria.

Cal no confondre el Consell de la Unió Europea o Consell de Ministres amb el Consell Europeu. Aquest estí  format pels caps de govern i primers ministres dels estats membres més el president de la Comissió Europea i és el mí xim òrgan polí­tic. és l’encarregat de tractar i decidir, a porta tancada, els grans temes de la Unió, les reformes, nous tractats, ampliacions, la polí­tica exterior i de seguretat i parlar amb una sola veu en afers internacionals. També te com a missió solucionar les situacions de bloqueig que es puguin produir en els Consells de Ministres.

Estructura de la UE

Així­, el Consell aprova les directives proposades per la Comissió i el Parlament queda relegat, en la majoria de casos, a un òrgan consultiu. Són competència del Parlament l’elecció del president de la Comissió i a l’aprovació del pressupost de la UE proposat per la Comissió.

La funció judicial l’exerceixen els tribunals de justí­cia i de primera instí ncia. Existeix també un Tribunal de Comptes que fiscalitza el pressupost de la Unió (representa un escí s 1’27% de PIB comunitari). Paral·lelament existeixen un gran nombre d’òrgans consultius i administratius que donen feina a milers de funcionaris.

Menció especial mereix el Banc Central Europeu (BCE), que estableix i aplica la polí­tica monetí ria de l’eurozona. és un òrgan totalment independent (no ha de donar explicacions ni davant del Parlament ni dels estats) i el seu únic objectiu és controlar la inflació i assegurar l’estabilitat de preus.

Malgrat no formar part de l’estructura oficial de la Unió Europa cal prestar atenció especial al paper dels lobbys. Són autèntics governs a l’ombra i les seves opinions i consells són tinguts molt en compte. La situació es tal que la UE s’ha vist obligada a aprovar un reglament que doti d’una mica de transparència a les seves accions i en limiti la seva influència. Actualment només al Parlament Europeu hi ha més de 4.000 lobistes acreditats (6 per a cada parlamentari!) dels quals només un 10% pertanyen a ONGs, sindicats o moviments socials; la resta es tracta principalment de les grans empreses europees i transnacionals agrupades per sectors o interessos particulars (la ERT, la AmCham o UNICE en són bons exemples).

NOTA: Aquests materials foren preparats per al Curs d’Aní lisi Econòmica de la Societat Actual (2006-2007) del Seminari Taifa.

El pes dels salaris en la distribució de la renda

Publica avui El Paí­s un avanç d’un informe elaborat per la Comissió Europea que revela que la participació dels salaris en la distribució de la renda es troba en els nivells més baixos de la història recent.

En concret el pes dels salaris sobre la renta total ha passat del 68% al 1993 al 64% al 2006.

La Comissió Europea reconeix que el major esforç en la lluita contra la inflació ha recaigut sobre els treballadors i que no hi ha pressions inflacionistes procedents del mercat laboral.

“en la situación actual hay empresas con ganancias muy importantes, pero su distribución no está beneficiando a los asalariados, que son los más, sino a las rentas no salariales, que son los menos”

Joaquí­n Almunia – Comissari d’Assumptes Econòmics i Monetí ris de la UE.

No obstant, tant el president del Banc Central Europeu com el president de la patronal europea UNICE han expressat la “necessitat” de continuar amb la “moderació” salarial.

Font: El Paí­s a partir del document Desarrollo de los salarios y de los costes laborales en la zona euro (Comissió Europea).

Consens de Brusel·les

Prenent el Consens de Washington com a referència, podrí­em anomenar amb el nom de Consens de Brussel·les la sèrie de polí­tiques promogudes per la Unió Europea arran del Tractat de Maastricht (1992) primer, el Pacte d’Estabilitat i Creixement (1995) i els Acords de Lisboa (2000) després.

Si el Consens de Washington es podria resumir com el decí leg que proponia l’elit neoliberal internacional agrupada al voltant del FMI, el BM, el Congrés i la Reserva Federal dels Estats Units així­ com els think-tanks liberals més influents afincats a Washington per al desenvolupament dels països d’Amèrica Llatina, el “Consens de Brusel·les” contindria les “recomanacions” de la UE als estats per millorar la competitivitat i fer d’Europa l’í rea més competitiva del món al 2010 (Acords de Lisboa, 2000).

Les mesures que resumirien el “Consens de Brusel·les” serien les següents:

  • Reducció de la despesa pública
  • Reducció d’impostos
  • Reducció de la protecció social
  • Desregulació dels mercats laborals i austeritat salarial
  • Control de la inflació

European social statistics – Social protection -Expenditure and receipts – Data 1996-2004

El disset de gener passat, l’agència d’estadí­stica Europea de la Unió Europea, l’Eurostat, va publicar una recopilació de les dades sobre la despesa en protecció social als estats membres per al perí­ode 1996-2004. LA veritat és que em ve “com anell al dit” per a l’article sobre l’evolució de les pretsacions socials que estic coescrivint.

Fitxa tècnica

Tí­tol: European social statistics – Social protection -Expenditure and receipts – Data 1996-2004
Llengua: anglès
Editor: Eutostat
Edició: 2007 (17/01/2007)
Lloc: Luxemburg
Editorial: Office for Official Publications of the European Communities
Tema: Population and social conditions
Col·lecció: Statistical books
ISBN: 92-79-04582-2
ISSN: 1681-9365
Número catí leg: KS-DC-07-001
WWW: European social statistics – Social protection -Expenditure and receipts – Data 1996-2004
PDF: European social statistics – Social protection -Expenditure and receipts – Data 1996-2004

The publication includes data (1996-2004) on expenditure and receipts of social protection schemes. The data are drawn up according to the ESSPROS Manual 1996. ESSPROS stands for European System of integrated Social Protection Statistics, a harmonised system providing a means of analysing and comparing social protection financial flows. Expenditure of social protection schemes is broken down into social benefits, administration costs and other expenditure. Social benefits are classified by function: Sickness/Health care, disability, old age, survivors, family/children, unemployment, housing and social exclusion. Receipts of social protection schemes comprise social contributions, general government contributions and other receipts.