Arxiu d'etiquetes: Feixisme

22/03/2014 Ilurion – El feixisme italià

2014/03/22 Ilurion | El feixisme italià (IVOOX)

Com definir el feixisme?

El debat sobre si el règim dictatorial franquista fou un règim feixista o no ha vessat rius de tinta entre historiadors i politòlegs.

Edward Malefakis defineix el feixisme en vuit punts.

  1. Cerca, no només prendre el poder sinó crear una sola classe d’home i de societat a través d’una ideologia que glorifica la jerarquia, el nacionalisme i la guerra.
  2. Es crea al voltant d’un lider, amb qualitats suposadament sobrehumanes, sobre el qual no pot haver-hi cap tipus de restricció/limitació.
  3. El lí­der neix de, i al mateix temps crea, un partit polí­tic que l’ajuda a aconseguir els seus objectius. El partit es crea abans de la presa del poder i és un instrument fonamental per aquesta lluita.
  4. Els mitjans de comunicació esdevenen mitjans de propaganda i es destinen a glorificar el lí­der, el partit i els seus objectius així­ com establir una relació gairebé mística entre la societat i el lí­der.
  5. Nacionalisme extrem.
  6. Intenció de modernitzar el paí­s i portar-lo a un nivell de precedents. Tal procés te un caràcter mí­stic.
  7. Per assolir els objectius cal organitzar la societat de nou. Supeditació de les organitzacions al partit i a l’Estat.
  8. Existència de grups de poder que es beneficien d’aquest sistema (església, burgesia, exèrcit…).

Per la seva part V. Navarro els fa seus els punts de Malefakis i n’afegeix tres més.

  • VN-9: Racisme.
  • VN-10: Negació de la lluita de classes.
  • VN-11: Anticomunisme.

D’altra banda L. Britt després d’analitzar els règims feixistes de Hitler (Alemanya), Mussolini (Itàlia), Franco (Espanya), Suharto (Indonesia) i Pinochet (Xile) defineix el feixisme en 14 punts.

  1. Potent i continuat nacionalisme.
  2. No reconeixement dels Drets Humans
  3. Identificació d’un enemic comú com a element unificador.
  4. Supremacia del poder militar
  5. Sexisme.
  6. Control dels mitjans de comunicació de masses.
  7. Obsessió amb la seguretat nacional.
  8. Forts vincles entre govern i religió.
  9. Protecció del poder corporatiu.
  10. Supressió de qualsevol expressió de poder obrer.
  11. Marginació del treball intel·lectual i artí­stic.
  12. Obsessió amb el crim i el cí stig.
  13. Nepotisme i corrupció.
  14. Frau electoral continuat.

Fonts

Malefakis, E. (2000). La dictadura de Franco en una perspectiva comparada. En J. L. Garcí­a Delgado, Franquismo, el juicio de la historia. Temas de hoy (pp. 11-55).

Navarro López, V. (2001). Franquismo o fascismo. Claves de la razón práctica, 115 (pp. 70-77).

Britt, L. W. (2003). Fascism Anyone?. Free Inquiry, Spring 2003, 23(2) (pp. 20-22).