Arxiu d'etiquetes: història-econòmica

Ilurion 03/05/2014 – El crack del 29

Las circunstancias que inducen a los episodios recurrentes de demencia financiera no han cambiado de ninguna manera realmente operativa desde la tulipanmaní­a de 1636-1637. Individuos e instituciones son cautivados por la satisfacción maravillosa de acrecentar la riqueza. La ilusión asociada a la anterior, y que consiste en atribuirse perspicacia, se ve alentada por las varias veces señalada impresión pública de que la inteligencia, propia y ajena, corre parejas con la posesión de dinero. De esta creencia así­ infundida deriva la acción: acumulación de valores inmobiliarios y mobiliarios o, en fechas recientes, de obras de arte. El movimiento alcista confirma el sentimiento de agudeza personal y de grupo. Y así­ hasta el momento de la decepción masiva y del hundimiento. Este último, como ya habrá quedado suficientemente claro, nunca se presenta de manera paulatina. Va acompañado siempre de un desesperado esfuerzo por escapar, infructuoso en la mayorí­a de los casos.

J.K. Galbraith – Breve historia de la euforia financiera (p. 116)

Ilurion 03/05/2014 – El crack del 29 (IVOOX) Ilurion 19/05/2014 – El crack del 29 – 2a part (IVOOX)

Galbraith, a part del llibre Breve historia de la euforia financiera té un altre llibre, tambè molt breu i molt recomanable (de fet Galbraith és potser dels economistes més amens de llegir que recordo) anomenat El crash de 1929. El llibre és de 1954 (25 anys després del crack) però en la introducció d’una reedició del seu llibre als anys 90 Galbraith diu:

Cada vez que la obra estaba a punto de ser descatalogada y desaparecer de las librerías, un nuevo episodio especulativo (…) estimulaba el interés por la historia de aquel gran caso contemporáneo de prosperidad y súbito desplome del mercado de valores, que condujo a una implacable depresión.

Continua la lectura de Ilurion 03/05/2014 – El crack del 29

Ilurion 19/04/2014 – Els feliços anys 20

Ilurion 19/04/2014 – Els feliços anys 20 (IVOOX)

La historiografia oficial parla dels feliços anys 20 com els anys que seguiren a la fi de la primera guerra mundial i que fruit del final del conflicte bèl·lic tingué lloc un creixement econòmic sense precedents.

Ara bé, és impossible parlar dels anys 20 sense tenir en compte la crisi de 1929 i la gran depressió dels anys 30. De la crisi i la gran depressió en parlarem en propers programes segur, però els paral·lelismes entre l’època de prosperitat dels anys 20 i l’època de prosperitat anterior al 2007 són inevitables.

Els dos períodes es desenvoluparen al caliu d’una gran bombolla financera que alimentada per les expectatives d’una nova economia. Una nova economia basada en tecnologies inventades les dècades anterior. La radio, el cinema, l’automòbil als anys 20, i la globalització de la producció, el transport i les comunicacions, amb internet com a tecnologia insígnia, a final del segle XX.

En ambdós períodes es produí una forta bombolla immobiliària també. És molt coneguda la febre especulativa que afectà a Florida i altres estats del sud-est nord-americà durant els anys 20 i que després esclatà amb virulència.

No podem oblidar tampoc que no tots els territoris ni tota la població gaudia d’aquests feliços anys 20. Alemanya, per exemple, perdedora de la guerra i obligada a pagar quantioses reparacions de guerra vivia un període convuls i difícil.

De fet, aquesta imatge de feliços anys 20 té un marcat component de classe ja que bona part de la població es veurà exclosa d’aquesta felicitat. Durant aquesta etapa es produirà precisament un gran creixement de la desigualtat entre l’1% (o el 10%) i la resta de la població només comparable a l’experimentat en els darrers 20 anys. Per altra banda la publicitat i innovacions financeres com els crèdits al consum i els pagaments a terminis permetran un accés creixent de les classes populars al consum i al consumisme.

A casa nostra els anys 20 seran anys, per exemple, de molta activitat anarquista, i del fenomen del pistolerisme fomentat per la patronal. Cal recordar que Catalunya experimentà un fort creixement econòmic durant la primera guerra mundial gràcies a la neutralitat que s’estroncà tot just acabar la guerra i visqué bona part dels anys 20 sota la dictadura de Primo de Rivera en els últims compassos d’un règim monàrquic en descomposició. Però bé, això ja és tema d’un altre programa.

Ilurion 07/12/2013 – La revolució dels transports i les comunicacions amb el nou segle.

El passat 7 de desembre a Ilurion, parlarem sobre els canvis teconòligcs de pirncipis del Segle XX.

Les comunicacions

En l’àmbit de les comunicacions, i d’una importància cabdal per a tots nosaltres, el 1901 Marconi duu a terme la primera transmisió radiofònica entre Cornwall (Irlanda) i St John’s (Newfoundland, actual Canadà). Val a dir que malgrat Marconi passarà a la història com a l’inventor de la ràdio, Nikola Tesla reivindicarà que Marconi feia servir 17 patents seves per a la transmissió. Quan el 1911 s’otorgà a Marconi el Premi Nobel per l’invenció de la telegrafia sense fils (en aquell moment a això de transmetre veu per ones de radio encara no li veien garie futur!) Tesla demandarà a Marconi i s’iniciarà una guerra de patents. Mesos després de la seva mort, el 1943, la justícia nord-americana donarà la raó a Tesla després que la Marconi Company demandés als Estats Units per utilitzar el seu invent durant la primera guerra mundial i el Tribunal Suprem decidí que la patent original pertanyia a Tesla. Val a dir que la setència fou molt convenient per als Estats Units ja que en reconèixer la patent de Tesla s’establiaren el pagament per l’ús d’una patent que aleshores ja s’havia convertit en imprescindible per a les comunicacions de l’exèrcit nord-americà. Però tornem a 1901! Cinc anys més tard de la primera transmissió de llarga distància amb èxit, la vetlla de nadal de 1906, Reginald Fessenden des de Brant Rock, Massachusetts, emetrà el primer programa de radio. Aquest consistirà en la reproducció fonogràfica de l’obra Ombra mai fù (Largo) de George Frideric Handel, seguit de la nadala Santa Nit i un fragment de la Biblia

Continua la lectura de Ilurion 07/12/2013 – La revolució dels transports i les comunicacions amb el nou segle.

Les Desamortitzacions de Mendizábal i Madoz (Ilurion 16.03.2013)

Avui a Ilurion, a Mataró Radio, hem tractat la qüestió de les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz que tinguéren lloc a meitat del S.XIX a Espanya.

Descarrega i escolta’l!

A continuació us deixo amb el guió preparat.
Continua la lectura de Les Desamortitzacions de Mendizábal i Madoz (Ilurion 16.03.2013)

Extractes de “Por el bien del imperio” (J. Fontana)

Alguns extractes del llibre “Por el bien del imperio” de Josep Fontana

“Solo más tarde aprendí” dirá Kissinger en sus memorias “que las principales decisiones de política económica no son técnicas, sino políticas”.

J. Fontana – Por el bien del imperio (p. 456)

El 17 de octubre Honecker, que era partidario de responder al clima de protesta popular con la violencia, como habían hecho los chinos en junio en Tiananmen, fue destituido y reemplazado al frente del SED por Egon Krenz, contrario al uso de la represión. Pero los mayores problemas del país, como descubrió ahora el nuevo secretario general, eran de índole económica: la República Democrática Alemana estaba al borde de la quiebra, sin capacidad para hacer frente al pago de los intereses de su deuda exterior; algo que Honecker había ocultado a los dirigentes del partido. Cuando viajó a Moscú para comunicar a Gorbachov que el país se encontraba en una situación desesperada, recibió la respuesta de que la Unión Soviética no podía ayudarles y que la solución residía o en decirles a los ciudadanos alemanes que habían estado viviendo por encima de sus medios y que tocaba sacrificarse -algo que era imposible en aquellos momentos de protesta generalizada-, o en buscar la ayuda económica de la Alemania occidental, que solo se podría obtener a cambio de concesiones políticas.

J. Fontana – Por el bien del imperio (p. 681)
Continua la lectura de Extractes de “Por el bien del imperio” (J. Fontana)

Llibre: Breve historia del neoliberalismo (D. Harvey)

Fitxa

D. Harvey: A brief history of neoliberalism

Tí­tol: Breve historia del neoliberalismo
Tí­tol original: A Brief History of Neoliberalism
Llengua: Castellí  (original en anglès)
Autor: David Harvey
Editorial: Akal
Edició: 1a
Any: 2007 (publicació original: 2005)
Lloc: Madrid
Col·lecció: Cuestiones de antagonismo
Pí gines: 256 p.
ISBN: 9788446025177

Continua la lectura de Llibre: Breve historia del neoliberalismo (D. Harvey)

La reestructuración del capitalismo en España, 1970-1990

Tí­tol: La reestructuración del capitalismo en España, 1970-1990
Autor: Etxezarreta Zubizarreta, Miren
Llengua: Castellí 
Edició: 1a ed.
Publicació: Barcelona. Icaria , 10/1991
Colecció: Economí­a crí­tica, 2
Descripció: 765 p. ; 14×21 cm
Encuadernació: rústica
PVP: 15,58 Eur.


Aquest hauria de ser un llibre de referència sobre la història econòmica espanyola contemporí nia. Cap altre llibre tracta de manera tan exhaustiva i des de tants punts de vista les dues dècades que han marcat la configuració del model econòmic actual.

Esta obra supone un intento de proyectar una mirada crí­tica a la evolución de la economí­a española desde el inicio de la crisis económica de los setenta hasta la actualidad. En ella se parte de que la percepción de la problemática económica y su evaluación son distintas según el punto de mira que se adopte, y explí­citamente, se opta por un enfoque en términos de economí­a polí­tica y desde la óptica de los trabajadores. Veinte economistas, de forma independiente y plural, analizan diversos aspectos de la realidad española, bajo el prisma común de considerarla parte de un amplio proceso de reestructuración del capitalismo, que se inicia con la crisis económica y cuyo final todaví­a no se ha alcanzado. Una concreción especí­fica en España, en la que se trata de ahondar.

Continua la lectura de La reestructuración del capitalismo en España, 1970-1990