Arxiu d'etiquetes: Història

Ilurion 21/02/2015 – La creació de l’Estat d’Israel. Els Quibuts: socialisme i sionisme

Ivoox/a>

Els Quibuts: socialisme i sionisme

Quibuts és una paraula hebrea que significa reunir” o “alhora”. D’aquí ha pres nom una forma de comunitat col·lectiva israeliana que pretenia combinar el socialisme i el sionisme en una forma de sionisme laborista.

Els quibuts van aparèixer en un temps en què les granges independents eren impracticables i es feia necessària una col·laboració en comunitat. Com un experiment social utòpic que va ser, van captar l’atenció internacional. Avui dia no són excessivament diferents de les empreses capitalistes o de les poblacions de què es pretenia formar una alternativa.

Continua la lectura de Ilurion 21/02/2015 – La creació de l’Estat d’Israel. Els Quibuts: socialisme i sionisme

Ilurion 14/02/2015 – La guerra freda: la revolució cubana

Ivoox

La Revolución Cubana triomfa l’ 1 de gener de 1959, però Moscú hi prestà poca atenció. Estaven regignatsal domini nord-americà sobre l’hemisfèri occidental i poc comptaven amb la possibilitat de tenir un aliat a la regió. De fet, segons el testimoni posterior de Sergei Jrushcov, ni el Comité Central del Partit Comunista soviètic ni el KGB tenien idea de qui era Castro o què perseguia. Nikita Jrushchov consultà als comunistes cubans que li van dir que Castro era un representant de la “petita burguesia” i que treballava per a la CIA.

No serà fins al 1960 després del fracàs del viatge de Castro a Washington, en el qual Eisenhower ni tan sols es va reunir amb ell, quan la URSS enviarà un primer delegat.

El fill d’aquest primer delegat soviètic, Anastás Mikoyán, relatarà anys més tard que va poder escoltar una conversa entre Fidel Castro i Ernesto “Che” Guevara:

Ellos (por Castro y Guevara) dijeron que sólo podían sobrevivir con la ayuda soviética y tendrían que esconder esto de los capitalistas en Cuba…
Fidel dijo: «Tendremos que sobrellevar estas condiciones en Cuba durante cinco o diez años.»
Entonces el Che lo interrumpió: «Si no lo haces en dos o tres años estás acabado.»

La URSS condedí a Cuba un crèdit de 100.000 milions de dòlars, a més de signar tractats per a la compra de sucre i la venda de petroli.

De fet, no serà fins després de la fallida invasió de Bahía de Cochinos de 1961 que Fidel Castro anunciaria públicament que la cubana era una revolució socialista.

A partir d’aquest moment les relacions amb la URSS es faran més estretes i la defensa de Cuba es convertirà en una qüestió de prestigi per a la URSS.

Continua la lectura de Ilurion 14/02/2015 – La guerra freda: la revolució cubana

Ilurion 07/02/2015 – La descolonització: El Marroc i el Sàhara espanyol

Ir a descargar

La zona queconeixem amb el nom del Sahara Occidental (o l’antic Sàhara Espanyol) és una zona relativament poc poblada i al llarg de la història amb poca importància (ni poblacional, ni comercial, ni econòmica, ni estratègica) fins al descobriment d’importants jaciments de fosfats per una banda i de la importància creixent dels drets de pesca en les seves aigües territorials cap a finals del S.XX.

De fet, fins a la introducció del camell a la regió la creixent desertització del desert del Sàhara va causar el pràctic aïllament de la regió.

La introducció del camell, cap al segle III d.C., va suposar una revolució en la ramaderia i en les comunicacions a través del desert, de manera que el territori de l’actual Sàhara Occidental es va convertir en part d’una de les principals rutes de comerç del món, transportant sal i or entre el nord d’Àfrica i l’Àfrica occidental.

Des d’aleshores aquest territori sempre has estat basculant entre el que succeïa al nord, a l’actual Marroc i al sud, a l’actual Senegal.

Continua la lectura de Ilurion 07/02/2015 – La descolonització: El Marroc i el Sàhara espanyol

Ilurion 24/01/2015 – La llei mordassa

Ivoox

“quienes comienzan por eliminar por la fuerza la discrepancia, terminan pronto por eliminar a los discrepantes. La unificación obligatoria del pensamiento y de la opinión solo obtienen unanimidad en los cementerios”. (…) “el poder público es el que debe ser controlado por la opinión de los ciudadanos, y no al contrario”.

Aquestes frases foren redactades el 1943 i corresponen a la sentència del jutge Robert jackson en el cas Virginia Board of Education vs. Barenette però són plenament vigents encara avui en dia.

Fins l’esclat de la crisi ens haviem acostumat ja a que el poder fés el que li semblés amb els anomenats drets econòmics, socials i culturals (DESC) ja que els considerava uns drets de segona fila. Arà bé, l’estat mantenia un cert respecte als anomentats drets polítics. Ens els darrers anys però hem vist que ni tan sols aquests drets podem considerar-los com a garantits.

Continua la lectura de Ilurion 24/01/2015 – La llei mordassa

Ilurion 10/01/2015 – La descolonització: la Índia, de la resistència civil al Bolly-reactor

Ivoox

La independència de l’Índia

La no violència

Com a tal, la no-violència és una alternativa a l’acceptació passiva de l’opressió i la lluita armada en contra d’ella. Els que practiquen la no-violència poden utilitzar diversos mètodes en les seves campanyes per al canvi social, incloses les formes essencials de l’educació i la persuasió, la desobediència civil i l’acció directa no-violenta, i la comunicació dirigida a través de mitjans de comunicació.

El terme “no-violència” és sovint vinculat amb, o fins i tot utilitzat, com a sinònim de pacifisme. Els dos conceptes, però, són fonamentalment diferents. Pacifisme denota el rebuig de l’ús de la violència com una decisió personal per raons morals o espirituals, però no per si implica una inclinació cap al canvi a nivell sociopolític. La no-violència de l’altra banda, pressuposa la intenció de (però no es limita a) el canvi social o polític com una raó per al rebuig de la violència. A més, una persona pot advocar per la no-violència en un context específic, mentre que propugna la violència en altres contextos.

Continua la lectura de Ilurion 10/01/2015 – La descolonització: la Índia, de la resistència civil al Bolly-reactor

Ilurion 03/01/2014 – La descolonització: la independència d’Algèria

Ivoox

El cas d’Algeria va ser potser un dels casos de descolonització més emblemàtics. Va ser un dels darrers territoris del nord d’àfrica en independitzar-se i només després d’una cruent guerra amb França, la seva metropoli colonia. La guerra d’Algèria va durar vuit anys (1954-1962).

Algeria era la possessió més antiga de França, i s’hi havia dut a terme un procés real de colonització, no solament econòmic, sinó també humà: el 1956 vivien al país un milió de colons europeus (coneguts com a pied-noirs, i que eren sobretot francesos, espanyols i maltesos), sobre una població total de 8.700.000 algerians musulmans. A més, era la colònia més propera a França, estava situada a l’altra banda del Mediterrani, i compartia fins i tot una similitud geogràfica amb el sud de la metròpoli.

Continua la lectura de Ilurion 03/01/2014 – La descolonització: la independència d’Algèria

Ilurion 27/12/2014 – La descolonització: l’Egipte de Nasser

Ivoox

El 1919, en acabar la 1GM, el partit nacionalista Wafd intenta aconseguir la independència d’Egipte, sense èxit. El 1922 Egipte va adquirir estatus independent nomenant-se rei Fuad I, fins a aquest moment sultà, com a resultat del desmembrament de l’imperi Otomà. Es mantenia però la presència militar i el control de les comunicacions per part de Gran Bretanya. El tractat que va concedir a Egipte la total independència es va signar el 26 d’agost de 1936 si bé els britànics es van reservar el control del canal de Suez.

A l’independitzar-se, Egipte es va transformar en una monarquia obertament prooccidental i es va aprovar, la constitució de 1923, encara que durant el govern de Fuad va haver de ser suspesa per a controlar l’incipient nacionalisme. La constitució de 1923 declara a Egipte com un estat sobirà, lliure, independent i monàrquic. El legislatiu recau en un Congrés dels Diputats i en un Senat i l’executiu en deu ministres nomenats pel rei.

Durant la Segona Guerra Mundial, el seu territori va servir com a camp de batalla, amb Egipte donant suport els anglesos en contra de l’Afrika Korps encara que molts dels seus habitants eren considerats germanòfils i hi va haver dubtes sobre el paper jugat pel seu rei, Farouk I. El final del conflicte, Egipte va reclamar insistentment l’abandonament de Suez pels britànics i la devolució de Sudan. La fracassada guerra contra Israel entre 1948 i 1949 va accentuar el descontentament de la població amb els seus governants.

Continua la lectura de Ilurion 27/12/2014 – La descolonització: l’Egipte de Nasser

Ilurion 20/12/2014 – Els inicis de la UE

2014/12/20 Ilurion | Els inicis de la Unió Europea.

Els continguts d’aquest programa estan extrets de Notas para entender una UE cambiante i del darrer informe del Seminari Taifa Desentrañando la UE.

Ilurion 15/03/2014: Els inicis de la República de Weimar

Ahir a Ilurion vam parlar sobre els inicis de la República de Weimar. A continuació les notes sobre la meva secció.

Continua la lectura de Ilurion 15/03/2014: Els inicis de la República de Weimar