Arxiu d'etiquetes: JEF

Cicle de cinema “Infà ncies Europees”

Cicle de cinema “Infí ncies Europees”
(21 de setembre – 5 d’octubre del 2006)

Tres pelí­cules, tres mirades a la infí ncia a Europa.

Dijous 21 de setembre del 2006 – 20h
In this world de Michael Winterbottom
Dijous 28 de setembre del 2006 – 20h
Respiro de Emanuele Crialese
Dijous 5 d’octubre del 2006 – 20h
El niño de Jean-Pierre i Luc Dardenne

Lloc

Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona

Carrer d’Ausií s Marc, 60
08010 Barcelona

Tel – (0034) 901 51 52 53
Fax – (0034) 932 65 51 58
www.casalbcn.info

Organitza: JEF-Catalunya

Eurotribune.net

Des de la setmana passada ha entrat en funcionament un nou mitjí  de comunicació sobre Europa i per a Europa i amb una edició local en catalí .

Eurotribune.net és un projecte del periodista Josep Solano per tal de crear un periòdic on-line d’í mbit Europeu i amb edicions locals en les diferents llengües de la Unió (de moment estan en funcionament les versions en catalí , castellí , anglès i francès).

Des d’aquí­ només donar l’enhorabona als seus impulsors i aplaudir aquest tipus d’iniciatives que fomenten la creació d’una col·lectivitat europea.

Cafè Europa 02/06/2005

Dijous, mentre una televisió sèrbia emetia per primera vegada imatges de la matança de Srebrenica. Video que permetria la identificació i detenció de 8 membres de la policia sèrbia que participaren en aquella massacre, tenia lloc una nova sessió de Cafè Europa precisament amb la situació als Balcans com a tema principal.

Tema: Els Balcans, una visió històrica
Asistents: Peter, Judith, Joan P., Mercedes, Iván, Adán, Jordi i Joan J.

El Peter, en tant que eslovè, i per tant, balcànic (encara que als eslovens no els agrada que els anomenin balcànics!) ens va fer una exposició d’una part de la història d’Europa completament desconeguda per a molts de nosaltres i que és vital per entendre la diversitat ètnica, cultural i religiosa de la zona dels Balcans.
Vam dedicar especial atenció a dos moments històrics. Un la creació de la Federació Socialista Iugoslava, és a dir, la unió i convicència pací­fica de totes les comunitats en un estat federal de tipus socialista sota et govern federal de Tito. I segon, el retorn a les polí­tiques nacionalistes pan-sèrbies amb l’arribada al poder de Milosevic i la conseqüent deriva en conflicte armat, així­ com la recuperació i aparició de nous sentiments nacionals a Eslovènia, Croàcia, Kósovo (per part dels kosovoalbanèsos) i fins i tot a Bòsnia (el més heterogèni dels estats balcànics).

Altres punts d’interès foren:
Albània, segurament el paí­s europeu més desconegut i el conflicte de Kósovo (entre albanokosovars i serbokosovars) per un territori clau per al mite nacional sèrbi.
Macedònia, o millor dir Antiga República Iugoslava de Macedònia, i el conflicte amb Grècia per al no-reconeixement internacional de l’estat de Macedònia (Hi ha una regió de Grècia, limí­trofe amb FYROM, també essencial per al mite nacionalista helènic ja que és un va nàixer Alexandre Magne) i amb Albània per la disputa d’un territori poblat per albanomacedonis.
L’estatus de Montenegro i Vojvodina dins de Sèrbia i d’Herzegovina dins de Bòsnia.

Lamentablement, no vam tenir temps d’acabar de parlar de la situació de present i les perspectives de futur: judí­cis del TPI a militars que són considerats herois “nacionals”, superació de les ferides de la guerra entre comunitats, reptes que suposaria una futura incorporació a la UE, etc… que haurem de deixar per a una propera sessió

Proper Cafè Europa: dimarts, 14 de juny a les 19h
Lloc: Viver d’Entitats Juvenils (c/ Princesa, 6) Ciutat Vella – Barcelona
Tema: Actualitat europea: NON, NEE, problemes de ratificació de la constitució europea, crisi de confiança de les institucións comunitaries, etc.

Polí­tica Europea d’Immigració i Drets Humans

Aquesta tarda faig una sessió sobre Polí­tica Europea d’Immigració i Drets Humans en el marc d’un seminari sobre la Constitució Europea organitzat per la CEPC-UPF.

Podeu descarregar la presentació que he preparat (amb el sistema S5 d’Eric A. Meyer): Polí­tica Europea d’Immigració i Drets Humans

NOTA: simplement heu de descarregar l’arxiu i obrir l’arxiu presentació.htm amb un navegador que compleixi els estandards i tingui el Javascript habilitat.

ACTUALITZACIÓ: Sembla ser que la gent ha quedat contenta de com ha anat la sessió :)
La gent de la CEPC-UPF, els organitzadors del seminari, m’han regalat un llibre com a agraïment. El llibre és Reinventar l’ensenyament: els reptes de l’educació pública catalana en l’era de la globalització (edicions de la cepc) amb pròleg de Josep-Maria terricabas. Quan l’hagi llegit, com de costum, en faré una ressenya aquí­.

Cafè Europa 12/05/2005

Avui hem tingut una nova sessió del Cafè Europa. El tema: reflexions sobre el referèndum francès sobre la Constitució Europea. Com que només erem el Ferran, el Peter i jo en comptes de fer-lo al Viver, l’hem traslladat a la báscula i l’hem convertit en un Tè Europa :p

He començat comentant tres noticies del diari d’avui relacionades amb el referèndum francès: la moció de censura que es presentarà contra el president de la Comissió Europea i que es discutirà uns dies abans de la votació francesa, la ratificació del tractat constitucional a í€ustria i Alemanya i el fet que els partidaris del SI i del NO es disputin la ‘figura’ de Mitterrand a les seves files.

Els tres estem d’acord en la gairebé ‘segura’ (encara que ajustada) victòria del SI basant-nos en l’experiència del referèndum sobre el Tractat de Maastricht i del recent referèndum a Espanya en el qual els últims dies es va observar un augment de l’intenció de vot pel SI, l’impacte de la ratificació d’avui per part del parlament alemany i l’esforç que ha fet el govern francès per ‘desnacionalitzar’ el debat sobre la constitució i no convertir-lo en un plesbiscit sobre l’actual equip de govern.

El que no teniem/tenim tant clar és la conveniència del la victòria del SI. Una victòria del NO a França obligaria a reflexionar en profunditat sobre el projecte europeu, faria revifar les demandes d’una major transparència i participació ciutadana en el procés constituent i la conveniència/necessitat d’un referèndum paneuropeu per a donar un pas d’aquestes caracterí­stiques.

Altres temes que han sorgit durant la tertulia: la dicotomia profundització de la unió vs. ampliació (potser no era/és el moment adequat per a establir una constitució per a Europa), l’existència o no d’una Europa suficientment cohesionada a nivell social i si això pot arribar a ser possible i/o desitjable.

PD: ‘Porra’ sobre el referèndum francès:
Peter: 55-45% pel SI
Joan: 53-47% pel SI
Ferran: 52-48 pel SI

Hagan juego…

Dia d’Europa

Ahir, 9 de maig, era el dia d’Europa. Des de JEF-Catalunya vam organitzar una activitat amb un puzzle d’Europa gegant i amb un stand per repartir informació a la Plaça de la catedral (Barcelona). Aviat penjaré les fotos :p
Després al migdia, amb l’Ana la Judh, el Ferran i el Peter vam anar a la recepció oficial que oferien conjuntament la representació del Parlament Europeu i la Comissió Europea a Barcelona. Aquest any, la celebració del dia d’Europa estava marcada per la commemoració del Vinté aniversari de la signatura del Tractat d’adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees el 12/06/2005.
L’acte va comptar amb un discurs de Fernando Morán, qui essent ministre d’afers exteriors espanyol el 1985 sign� el Tractat d’adhesió. Després de repassar els principals moments de les negociacions d’adhesió (amb nombroses anècdotes dins del relat) i una valoració de la Unió Europea a l’actualitat i del procés de ratificació del Tractat Constitucional, es va procedir a la recepcció propiament dita i amenitzada per un conjunt de jazz de l’ESMUC que per cert em va agradar molt la versió que van fer de l’himne d’Europa.

Cafè Europa 01/03/2005

Ahir vam tenir una nova trobada del Cafè Europa.
Tema: El referèndum sobre la Constitució Europea. Avaluació de la campanya i dels resultats.
Assistents: Peter, Ferran, Judith, Anna, Ivan, Joan, Jordi i jo.

Aprofitant que el Peter va arribar a Barcelona uns 10 dies abans del referèndum, vam començar preguntant-li com havia vist “des de fora” el referèndum. Aviat va sortir la percepció, sobretot entre els participants vinguts de fora de Catalunya, que s’esperava que a Catalunya hi hagués un major percentatge de vots pel No. I més quan la campanya contra la Constitució Europea era molt visible al carrer. Als que hem viscut més o menys sempre aquí­ no ens va sorpendre tant ja que no tenim la visió que es transmet/trasmetem? del “fet diferencial català” i sabem que hi ha moltes Catalunyes i molt més conectades a la resta de l’estat del que molts pensen i/o voldrien.
La campanya organitzada des de la societat civil i els moviments socials defensant el no fou molt visible als carrers (especialment a Barcelona, no tant a la resta del territori) i en determinats àmbits però no va saber sortir del seu “ní­nxol” habitual i fer participar/integrar altres sectors socials que són molt impermeables a les iniciatives socials.
La campanya electoral dels partí­ts polí­tics, i en especial la campanya propagandistica del govern (“Los primeros en Europa”) va transmetre dues sensacions bàsiques:
Primer, que s’intentava tractar al ciutadà com si fós estúpid ja que no se l’intentava informar sinó convencer que ells (cada parit polí­tic) tenien “la veritat” i que els fessin cas. El debat es va nacionalitzar i cadascú va intentar treure’n el major rèdit electoral possible. No es va entrar a discutir temes d’àmbit europeu i quan es parlava d’Europa era només per dir “si a Europa” o “no a Europa”. Com si Catalunya i Espanya no fóssin part d’Europa?
Segon, que el referèndum (i tot el tema de la Constitució Europea en general) els va agafar per sorpresa i sense els deures fets. La pressa del Sr. Zapatero per ser el primer paí­s europeu que ratifica el Tractat Constitucional mitjançant referèndum no hi va ajudar, però la Constitució Europea és una cosa que ve gestant-se des de fa molt i si hi hagués hagut voluntat polí­tica és podria haver començat la informació i el debat molt abans.

Més enllà de fer una lectura dels resultats, que no aportava gaire informació útil al debat, la discussió va girar entorn a la legitimitat dels resultats. Davant de l’abstenció més alta de la història espanyola recent, sorgeixen dubtes sobre si una decisió recolzada només per un de cada quatre ciutadans amb dret a vot (recordem que n’hi ha molts que no el tenen) és legí­tima. Davant d’això hi havia força consens sobre el fet de vincular les decisions preses en referèndum a una participació mí­nima i que en qualsevol cas aquesta alta abstenció hauria de ser un toc d’alerta per a preparar millor les properes consultes electorals (en aquest punt hi havia divisió entre els que creiem que aquest toc d’atenció era atribuible també al procés de construcció europea i que l’abstenció era una opció electoral crí­tica i els que consideraven que l’abstenció era una opció conformista amb el Si i que el toc d’atenció havia de ser per a una classe polí­tica que sembla que cada cop te menys capacitat de fomentar la participació polí­tica).

Altres temes que van sorgir durant el debat: l’esgotament després d’un llarg cicle de consultes electorals, la conveniència o no del referèndum com a mitjà de presa de decisions, els referèndums als altres països europeus i la importància del “timing” d’aquests…

Proper cafè Europa: dilluns 14 de març, 19h al Viver d’Associacions juvenils (c/Princesa, 6 Barcelona)
Tema encara pendent de decidir.

Cafè Europa 03/02/205

Avui hem tingut una nova sessió del Cafè Europa.
Tema: Immigració i Europa.
Assistents: Ferran, Judith, Anna i Jo.
Avui hem comptat amb un convidat, l’Ousmane, responsable de relacions internacionals d’Avalot (la secció juvenil de la UGT), que ens ha explicat com funciona la llei d’estrangeria a l’estat espanyol (comparant la situació amb altres països europeus) especialment en el que fa referència als aspectes pràctics que afecten el dia a dia dels immigrants. També ens ha explicat els canvis que suposarà el nou reglament d’estrangeria que entrarà en vigor el proper dilluns dia 7 de febrer.
A nivell europeu poca legislació hi ha referent a immigració. Les polí­tiques migratories venen a resumir-se en a) llibertat de moviments dels ciutadans dels estats membres (acords de Schengen) i b) la construcció d’una Europa fortalesa a les fronteres exteriors per tal d’evitar i dissuadir la immigració. I tota la resta de polí­tiques es deixen en mans dels estats membres, en especial aquelles que fan referència a temes socials i d’integració.
També hem comentat que contempla la futura Constitució Europea en aquesta matèria (sobre això demà escriuré un artí­cle especí­fic).