Cicle de cinema “Infí ncies Europees”
(21 de setembre – 5 d’octubre del 2006)

Tres pelí­cules, tres mirades a la infí ncia a Europa.

Dijous 21 de setembre del 2006 – 20h
In this world de Michael Winterbottom
Dijous 28 de setembre del 2006 – 20h
Respiro de Emanuele Crialese
Dijous 5 d’octubre del 2006 – 20h
El niño de Jean-Pierre i Luc Dardenne

Lloc

Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona

Tel – (0034) 901 51 52 53
Fax – (0034) 932 65 51 58
www.casalbcn.info

Organitza: JEF-Catalunya

Des de la setmana passada ha entrat en funcionament un nou mitjí  de comunicació sobre Europa i per a Europa i amb una edició local en catalí .

Eurotribune.net és un projecte del periodista Josep Solano per tal de crear un periòdic on-line d’í mbit Europeu i amb edicions locals en les diferents llengües de la Unió (de moment estan en funcionament les versions en catalí , castellí , anglès i francès).

Des d’aquí­ només donar l’enhorabona als seus impulsors i aplaudir aquest tipus d’iniciatives que fomenten la creació d’una col·lectivitat europea.

Per al proper Cafè Europa he hagut de preparat una mica el tema de les perspectives financeres de la Unió Europea. Fruit d’això n’ha sorgit una sèrie d’artí­cles per a la viquipèdia:

• Pressupost de la Unió Europea
• Marc financer de la Unió Europea
• Marc financer de la Unió Europea 2007-2013
• Xec brití nic

Dijous, mentre una televisió sèrbia emetia per primera vegada imatges de la matança de Srebrenica. Video que permetria la identificació i detenció de 8 membres de la policia sèrbia que participaren en aquella massacre, tenia lloc una nova sessió de Cafè Europa precisament amb la situació als Balcans com a tema principal.

Tema: Els Balcans, una visió històrica
Asistents: Peter, Judith, Joan P., Mercedes, Iván, Adán, Jordi i Joan J.

El Peter, en tant que eslovè, i per tant, balcànic (encara que als eslovens no els agrada que els anomenin balcànics!) ens va fer una exposició d’una part de la història d’Europa completament desconeguda per a molts de nosaltres i que és vital per entendre la diversitat ètnica, cultural i religiosa de la zona dels Balcans.
Vam dedicar especial atenció a dos moments històrics. Un la creació de la Federació Socialista Iugoslava, és a dir, la unió i convicència pací­fica de totes les comunitats en un estat federal de tipus socialista sota et govern federal de Tito. I segon, el retorn a les polí­tiques nacionalistes pan-sèrbies amb l’arribada al poder de Milosevic i la conseqüent deriva en conflicte armat, així­ com la recuperació i aparició de nous sentiments nacionals a Eslovènia, Croàcia, Kósovo (per part dels kosovoalbanèsos) i fins i tot a Bòsnia (el més heterogèni dels estats balcànics).

Altres punts d’interès foren:
Albània, segurament el paí­s europeu més desconegut i el conflicte de Kósovo (entre albanokosovars i serbokosovars) per un territori clau per al mite nacional sèrbi.
Macedònia, o millor dir Antiga República Iugoslava de Macedònia, i el conflicte amb Grècia per al no-reconeixement internacional de l’estat de Macedònia (Hi ha una regió de Grècia, limí­trofe amb FYROM, també essencial per al mite nacionalista helènic ja que és un va nàixer Alexandre Magne) i amb Albània per la disputa d’un territori poblat per albanomacedonis.
L’estatus de Montenegro i Vojvodina dins de Sèrbia i d’Herzegovina dins de Bòsnia.

Lamentablement, no vam tenir temps d’acabar de parlar de la situació de present i les perspectives de futur: judí­cis del TPI a militars que són considerats herois “nacionals”, superació de les ferides de la guerra entre comunitats, reptes que suposaria una futura incorporació a la UE, etc… que haurem de deixar per a una propera sessió

Proper Cafè Europa: dimarts, 14 de juny a les 19h
Lloc: Viver d’Entitats Juvenils (c/ Princesa, 6) Ciutat Vella – Barcelona
Tema: Actualitat europea: NON, NEE, problemes de ratificació de la constitució europea, crisi de confiança de les institucións comunitaries, etc.

Aquesta tarda faig una sessió sobre Polí­tica Europea d’Immigració i Drets Humans en el marc d’un seminari sobre la Constitució Europea organitzat per la CEPC-UPF.

Podeu descarregar la presentació que he preparat (amb el sistema S⁵ d’Eric A. Meyer): Polí­tica Europea d’Immigració i Drets Humans

NOTA: simplement heu de descarregar l’arxiu i obrir l’arxiu presentació.htm amb un navegador que compleixi els estandards i tingui el Javascript habilitat.

ACTUALITZACIÓ: Sembla ser que la gent ha quedat contenta de com ha anat la sessió :)
La gent de la CEPC-UPF, els organitzadors del seminari, m’han regalat un llibre com a agraïment. El llibre és Reinventar l’ensenyament: els reptes de l’educació pública catalana en l’era de la globalització (edicions de la cepc) amb pròleg de Josep-Maria terricabas. Quan l’hagi llegit, com de costum, en faré una ressenya aquí­.

Avui hem tingut una nova sessió del Cafè Europa. El tema: reflexions sobre el referèndum francès sobre la Constitució Europea. Com que només erem el Ferran, el Peter i jo en comptes de fer-lo al Viver, l’hem traslladat a la báscula i l’hem convertit en un Tè Europa :p

He començat comentant tres noticies del diari d’avui relacionades amb el referèndum francès: la moció de censura que es presentarà contra el president de la Comissió Europea i que es discutirà uns dies abans de la votació francesa, la ratificació del tractat constitucional a í€ustria i Alemanya i el fet que els partidaris del SI i del NO es disputin la ‘figura’ de Mitterrand a les seves files.

Els tres estem d’acord en la gairebé ‘segura’ (encara que ajustada) victòria del SI basant-nos en l’experiència del referèndum sobre el Tractat de Maastricht i del recent referèndum a Espanya en el qual els últims dies es va observar un augment de l’intenció de vot pel SI, l’impacte de la ratificació d’avui per part del parlament alemany i l’esforç que ha fet el govern francès per ‘desnacionalitzar’ el debat sobre la constitució i no convertir-lo en un plesbiscit sobre l’actual equip de govern.

El que no teniem/tenim tant clar és la conveniència del la victòria del SI. Una victòria del NO a França obligaria a reflexionar en profunditat sobre el projecte europeu, faria revifar les demandes d’una major transparència i participació ciutadana en el procés constituent i la conveniència/necessitat d’un referèndum paneuropeu per a donar un pas d’aquestes caracterí­stiques.

Altres temes que han sorgit durant la tertulia: la dicotomia profundització de la unió vs. ampliació (potser no era/és el moment adequat per a establir una constitució per a Europa), l’existència o no d’una Europa suficientment cohesionada a nivell social i si això pot arribar a ser possible i/o desitjable.

PD: ‘Porra’ sobre el referèndum francès:
Peter: 55-45% pel SI
Joan: 53-47% pel SI
Ferran: 52-48 pel SI

Hagan juego…

Ahir, 9 de maig, era el dia d’Europa. Des de JEF-Catalunya vam organitzar una activitat amb un puzzle d’Europa gegant i amb un stand per repartir informació a la Plaça de la catedral (Barcelona). Aviat penjaré les fotos :p
Després al migdia, amb l’Ana la Judh, el Ferran i el Peter vam anar a la recepció oficial que oferien conjuntament la representació del Parlament Europeu i la Comissió Europea a Barcelona. Aquest any, la celebració del dia d’Europa estava marcada per la commemoració del Vinté aniversari de la signatura del Tractat d’adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees el 12/06/2005.
L’acte va comptar amb un discurs de Fernando Morán, qui essent ministre d’afers exteriors espanyol el 1985 sign� el Tractat d’adhesió. Després de repassar els principals moments de les negociacions d’adhesió (amb nombroses anècdotes dins del relat) i una valoració de la Unió Europea a l’actualitat i del procés de ratificació del Tractat Constitucional, es va procedir a la recepcció propiament dita i amenitzada per un conjunt de jazz de l’ESMUC que per cert em va agradar molt la versió que van fer de l’himne d’Europa.

Aquest és un artí­cle d’en Ferran Lloveras (president de JEF-Catalunya) que ha sortit publicat al número de primavera de Debat Juvenil, la revista que edita el CNJC.

Ja ha passat el referèndum… i ara què?

Escric aquestes lí­nies quan falten deu dies per al referèndum sobre la Constitució europea. Amb les poques dades disponibles a la mà, es pot preveure una victòria clara del “sí­” -encara que hi ha marge perquè a Catalunya es reprodueixi el resultat del referèndum de l’OTAN, el 1986, quan Espanya va dir “sí­” mentre Catalunya i Euskadi deien “no”-, a més d’un nivell de participació molt baix.

La Unió Europea continua essent una realitat tan poc coneguda com present en la nostra vida quotidiana. Es calcula que un 70% de les lleis que es debaten al Parlament de Catalunya estan relacionades amb directives europees. En el camp de les polí­tiques de joventut, la UE ha donat lloc, com a mí­nim, a tres realitzacions concretes: el programa Erasmus/Sòcrates, d’intercanvi d’estudiants universitaris, el Programa Joventut, d’activitats relacionades amb l’educació no formal, i el mètode obert de coordinació en matèria de polí­tiques de joventut. Els dos primers són instruments de creació d’una ciutadania europea efectiva, els beneficiaris de la qual, tot i ser una minoria, estan arribant a l’edat adulta. El darrer, conseqüència del procés del llibre blanc, estableix objectius comuns pel que fa a les polí­tiques de joventut, particularment en matèria d’educació i ocupació. Sense centrar-nos en matèria de joventut, ja fa més de dos anys que tenim una nova moneda que ha significat un canvi molt important. La font de tots aquests canvis, la construcció europea, resta com una gran desconeguda.

Tot sembla indicar, però, que el referèndum haurà estat una nova oportunitat perduda per a estimular un debat en profunditat sobre temes europeus. Les campanyes d’informació governamentals han posat l’accent en una versió edulcorada i poc informativa del tractat, amb tot l’èmfasi en les seves dues primeres parts -definició, institucions i objectius generals a la primera, carta de drets fonamentals a la segona-, mentre obviaven el debat sobre la tercera part, la que estableix “les polí­tiques i el funcionament de la Unió”, a base de refondre els tractats existents fins ara i incorporar-hi novetats significatives. Els partits i els moviments socials partidaris del “no”, per contra, s’han centrat en intentar demostrar com les disposicions contingudes a la tercera part es contradiuen amb les de les dues precedents. Hem assistit, doncs, al contrast entre dues interpretacions ben diferents sobre “l’Europa social”: la que diu que el tractat permet mantenir les conquestes en matèria de polí­tica social en el món de la globalització, i la que sosté que el tractat és un instrument privilegiat per a legitimar les privatitzacions i el retall de les polí­tiques socials. Algunes certeses: que qualsevol pas cap a l’harmonització en matèria de polí­tiques socials és enormement complicada des dels punts de vista tècnic i polí­tic, i que la socialdemocràcia europea pateix una profunda crisi d’idees que ha possibilitat un tractat que ofereix molts més dubtes que respostes.

“El referèndum ha de servir perquè els catalans deixem de projectar les nostres aspiracions nacionals a Europa com a mecanisme per defugir la feina que cal fer a Espanya”

Igualment preocupant ha estat el xoc constant entre dues visions de la democràcia. La socialment majoritària -malauradament-, que entén la democràcia com un sistema essencialment de representació, per la qual els polí­tics electes són els (únics) encarregats de decidir sobre els assumptes col·lectius d’acord amb els resultats electorals; i la visible, però minoritària, que entén la democràcia com un procés que no consisteix només en elegir entre opcions, sinó en poder participar en la determinació d’aquestes opcions, i no només fent-ho a través dels partits polí­tics. és aquest espai de participació social l’únic que pot convertir la construcció europea en un procés més democràtic i més proper als ciutadans. Aquesta haurà estat una oportunitat perduda, però la perspectiva de cinquanta anys de construcció europea ens diu que hem de continuar implicats i vigilants. A partir d’ara, seguint de ben a prop el procés de ratificació del tractat i tot el que passi entremig, i un cop s’hagi aprovat, el debat sobre les nombroses lleis marc que se’n poden derivar, així­ com el de les ampliacions que han de venir (Romania, Bulgària, Croàcia, Turquia).
En molts dels seus termes, el tractat és prou ambigu perquè encara es pugui treballar i aprofundir molt en la definició d’Europa com a realitat ciutadana i com a actor internacional.

Des del punt de vista nacional, tot el procés de la constitució -començant per la Convenció que va tenir una versió catalana, on tant JEF-Catalunya com el CNJC van participar, i que es va acabar amb una vuitantena de propostes pensades en clau europea que van acabar en algun calaix del despatx del senyor Prodi- i el referèndum haurien de servir per a quelcom de ben clar: que d’una vegada els catalans deixem de projectar les nostres aspiracions nacionals a Europa com a mecanisme per a defugir la feina que cal fer a Espanya. La UE ha estat i serà una unió d’estats, i aquest tractat consagra el que ja sabí­em: a Europa ens representa Madrid. és allà on hem de defensar la nostra llengua i tot el que calgui. A veure si, d’una vegada, no ens tornem a equivocar.

Ferran J. Lloveras
President de JEF-Catalunya

Ahir vam tenir una nova trobada del Cafè Europa.
Tema: El referèndum sobre la Constitució Europea. Avaluació de la campanya i dels resultats.
Assistents: Peter, Ferran, Judith, Anna, Ivan, Joan, Jordi i jo.

Aprofitant que el Peter va arribar a Barcelona uns 10 dies abans del referèndum, vam començar preguntant-li com havia vist “des de fora” el referèndum. Aviat va sortir la percepció, sobretot entre els participants vinguts de fora de Catalunya, que s’esperava que a Catalunya hi hagués un major percentatge de vots pel No. I més quan la campanya contra la Constitució Europea era molt visible al carrer. Als que hem viscut més o menys sempre aquí­ no ens va sorpendre tant ja que no tenim la visió que es transmet/trasmetem? del “fet diferencial català” i sabem que hi ha moltes Catalunyes i molt més conectades a la resta de l’estat del que molts pensen i/o voldrien.
La campanya organitzada des de la societat civil i els moviments socials defensant el no fou molt visible als carrers (especialment a Barcelona, no tant a la resta del territori) i en determinats àmbits però no va saber sortir del seu “ní­nxol” habitual i fer participar/integrar altres sectors socials que són molt impermeables a les iniciatives socials.
La campanya electoral dels partí­ts polí­tics, i en especial la campanya propagandistica del govern (“Los primeros en Europa”) va transmetre dues sensacions bàsiques:
Primer, que s’intentava tractar al ciutadà com si fós estúpid ja que no se l’intentava informar sinó convencer que ells (cada parit polí­tic) tenien “la veritat” i que els fessin cas. El debat es va nacionalitzar i cadascú va intentar treure’n el major rèdit electoral possible. No es va entrar a discutir temes d’àmbit europeu i quan es parlava d’Europa era només per dir “si a Europa” o “no a Europa”. Com si Catalunya i Espanya no fóssin part d’Europa?
Segon, que el referèndum (i tot el tema de la Constitució Europea en general) els va agafar per sorpresa i sense els deures fets. La pressa del Sr. Zapatero per ser el primer paí­s europeu que ratifica el Tractat Constitucional mitjançant referèndum no hi va ajudar, però la Constitució Europea és una cosa que ve gestant-se des de fa molt i si hi hagués hagut voluntat polí­tica és podria haver començat la informació i el debat molt abans.

Més enllà de fer una lectura dels resultats, que no aportava gaire informació útil al debat, la discussió va girar entorn a la legitimitat dels resultats. Davant de l’abstenció més alta de la història espanyola recent, sorgeixen dubtes sobre si una decisió recolzada només per un de cada quatre ciutadans amb dret a vot (recordem que n’hi ha molts que no el tenen) és legí­tima. Davant d’això hi havia força consens sobre el fet de vincular les decisions preses en referèndum a una participació mí­nima i que en qualsevol cas aquesta alta abstenció hauria de ser un toc d’alerta per a preparar millor les properes consultes electorals (en aquest punt hi havia divisió entre els que creiem que aquest toc d’atenció era atribuible també al procés de construcció europea i que l’abstenció era una opció electoral crí­tica i els que consideraven que l’abstenció era una opció conformista amb el Si i que el toc d’atenció havia de ser per a una classe polí­tica que sembla que cada cop te menys capacitat de fomentar la participació polí­tica).

Altres temes que van sorgir durant el debat: l’esgotament després d’un llarg cicle de consultes electorals, la conveniència o no del referèndum com a mitjà de presa de decisions, els referèndums als altres països europeus i la importància del “timing” d’aquests…

Proper cafè Europa: dilluns 14 de març, 19h al Viver d’Associacions juvenils (c/Princesa, 6 Barcelona)
Tema encara pendent de decidir.

Avui hem tingut una nova sessió del Cafè Europa.
Tema: Immigració i Europa.
Assistents: Ferran, Judith, Anna i Jo.
Avui hem comptat amb un convidat, l’Ousmane, responsable de relacions internacionals d’Avalot (la secció juvenil de la UGT), que ens ha explicat com funciona la llei d’estrangeria a l’estat espanyol (comparant la situació amb altres països europeus) especialment en el que fa referència als aspectes pràctics que afecten el dia a dia dels immigrants. També ens ha explicat els canvis que suposarà el nou reglament d’estrangeria que entrarà en vigor el proper dilluns dia 7 de febrer.
A nivell europeu poca legislació hi ha referent a immigració. Les polí­tiques migratories venen a resumir-se en a) llibertat de moviments dels ciutadans dels estats membres (acords de Schengen) i b) la construcció d’una Europa fortalesa a les fronteres exteriors per tal d’evitar i dissuadir la immigració. I tota la resta de polí­tiques es deixen en mans dels estats membres, en especial aquelles que fan referència a temes socials i d’integració.
També hem comentat que contempla la futura Constitució Europea en aquesta matèria (sobre això demà escriuré un artí­cle especí­fic).