Arxiu d'etiquetes: JEF

Cafè Europa 13/01/2005

Dijous passat vam tenir una nova sessió del Cafè Europa. La primera d’aquest any 2005.
Tema:La Constitució Europea
Assistents: Judith, Mònica, Ferran, Joan, Jordi, Itziar, Nadia i jo.

La sessió va començar amb una breu introducció del Ferran sobre la posició ocicial de Jef-Europa (que és favorable al tractat i fa campanya activa pel Si en el procés de ratificació per part dels estats membres) i la posició de JEF-Catalunya que, davant l’escassa informació que hi ha, decideix fer campanya informativa per fomentar el coneixement i la discussió del tractat constitucional sense posicionar-se ni a favor ni en contra per a que cadascú pugui formar-se una idea i votar en conseqüència al referèndum del proper dia 20.
Posteriorment, degut al fet que cap dels assistents era prou partidari del si com per defensar-ho davant la resta, el Ferran va demanar a algú que hi estés en contra (en aquest cas, jo) que anés donant arguments i a partir d’aquí­ cada argument en contra del text constitucional era discutit des de diverses perspectives.
El debat crec que va ser força enriquidor i seria interessant per al proper Cafè Europa (encara pendent de data) repetir aquest mateix format amb algú que exposés els motius pel Si.

marató de Constitució Europea

Ahir va ser un dia molt llarg, però sobretot molt intens. Van ser prop de 12 hores girant entor al tema de la Constitució Europea.
De 9:30 a 18:00 vaig participar a les jornades sobre la Constitució Europea que organitzava l’IUEE a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau. (a l’hora de dinar vaig aprofitar per anar a veure el Roger, que viu allíal costat, abans que marxi d’Erasmus cap a Trento )
I de 19:00 a 21:30 vam tenir una sessió del Cafè Europa a JEF dedicada també al tractat constitucional.
Afortunadament durant el sopar (amb la Judith, la Mònica i el Ferrran) vam deixar de banda aquest tema :)
Vaig arribar finalment a casa fet pols…

P.D: Aquesta tarda/nit intentaré fer un post resumint les jornades de l’IUEE i el Cafè Europa.

Xerrada-col·loqui: “El No a la Constitució Europea â€?

Ahir a EcoConcern-Innovació Social va haver-hi una xerrada-col·lòqui sota el tí­tol “El No a la Constitució Europea” amb Xavier Pedrol (professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona i autor de varis llibres sobre el Tractat Constitucional).

La xerrada s’enmarca dins d’un “cicle” de dues xerrades sobre el tema de la Constitució Europea. La propera serà dimarts que ve a càrrec de la Miren Etxezarreta que parlarà dels aspectes econòmics d’aquest tractat i per tant la d’ahir va tractar més l’aspecte legal i polí­tic.

Pel fet d’haver ja treballat força el text cosntitucional, no em va sorpendre tant el contingut de la xerrada com la forma. Xavier Pedrol és una persona molt didàctica i va aconseguir explicar de manera que tothom ho entengués què és això de la Constitució europea i que diu més enllà de la retòrica de la Carta de Drets Fonamentals.

De fet, em va agradar tant la xerrada que al final vaig compar el seu llibre La Constitución Furtiva (Ed. Icaria). Quan l’hagi llegit com de costum en faré una crí­tica

A continuació adjunto els apunts que va pendre la Judith a la xerrada.
Continua la lectura de Xerrada-col·loqui: “El No a la Constitució Europea â€?

The Federalist Debate

Via JEF-Catalunya (grí cies Judith!) m’ha arribat a les mans l’últim exemplar (Novembre 2004) de la revista The Federalist Debate: “Papers for federalists in Europe and the World”. La revista estí  editada per JEF (Joves Europeus Federalistes) UEF (Unió Europea Federalista), WFM (World federalist Movement) i el CESI (Centre Einstein d’Estudis Internacionals).
Bona part dels artí­cles d’aquest número estan dedicats a la reforma de la ONU (en especial del Consell de Seguretat, per a la qual proposen un seient únic per a la UE).
Destaca també especialment un artí­cle d’Antonio Mosconi titulat “Euro-Standard?” sobre si l’Euro pot rivalitzar i/o substituir el dòlar com a moneda de referència a nivell mundial.

Turquia: una elecció fonamental

A continuació teniu un article que va escriure en Ferran Lloveras sobre les negociacions d’adhesió de Turquia a la UE per a l’edició d’hivern del New Federalist (una publicació de JEF-Europa) i amb el qual estic molt d’acord.

Turquia: una elecció fonamental

L’element més tangible i alhora simbòlic que la integració europea ha donat fins ara, l’Euro, presenta, a tots els bitllets emesos, un mapa d’Europa que inclou la Guayana Francesa, Guadalupe, l’illa de Reunió i les Illes Caní ries. Algú dirí  que aquestes són les excepcions que confirmen la regla. Jo diria més aviat que aquestes són les proves que les construccions polí­tiques van molt més enllí  de la geografia, i que els arguments merament geogrí fics poden desenfocar certes discussions polí­tiques. La missió d’Europa ha estat sempre la construcció d’un espai de reconciliació, pau i prosperitat. En el seu primer moment, entre França i Alemanya després de la segona guerra mundial. I tot just fa uns mesos, la incorporació d’un grup de països de l’Europa Central i Oriental ha estat vista i celebrada com el final lògic de la major part de les divisions que quedaven al continent. Encara hi ha algunes situacions a solucionar. Dues d’aquestes no venen de la segona guerra mundial sinó de la primera: els Balcans i Turquia.

D’acord amb la decisió de la UE, en qualsevol cas, passaran almenys quinze anys abans que Turquia no entri a la Unió, en un procés llarg i de final indeterminat. Quinze anys. Això vol dir més o menys la cinquena part de la mitjana de la vida d’una persona europea, un segon en termes geològics, i una eternitat en termes polí­tics. L’estat espanyol es va incorporar a la CEE el 1986. Quinze anys abans d’aquesta data, Espanya vivia en una dictadura amb un respecte pels drets humans molt inferior al de la Turquia democrí tica d’avui. En aquella Espanya s’hi torturava de manera massiva, s’hi executaven penes de mort, hi havia diversos milers de presoners polí­tics i la llengua catalana estava prohibida, només per citar alguns exemples. El president del govern, el Sr. Carrero Blanco, era un fonamentalista catòlic que per descomptat no havia estat elegit democrí ticament, i que era vist pel règim com la garantia de la continuació de la “puresa” de “la reserva espiritual d’occident” quan el dictador es morí­s. Les demandes espanyoles d’adhesió a la CEE havien estat aleshores rebutjades sense dubtar-ho. La situació va canviar rí pidament en aquells quinze anys. Crec que el Sr. Erdogan estí  molt lluny de la visió de la vida i de la polí­tica de Carrero. Com a mí­nim ja ha provat, en termes de voluntat i d’acció polí­tica, que estí  afavorint un procés que durí  al seu paí­s a complir plenament amb els criteris de Copenhagen. El pas de la UE d’obrir-hi negociacions per a l’adhesió és positiu per raons diverses, raons relacionades amb Turquia i amb la mateixa UE.

Pel que fa a Turquia, les negociacions són una fita més en un llarg camí­ emprès per aquest paí­s no només des del 1963, quan hom signí  el tractat d’Associació, sinó des de més enllí : des que els kemalistes van començar a construir un paí­s modern amb l’Europeanització de Turquia com a objectiu final. Un camí­ amb pujades i baixades, incloent-hi la invasió de Xipre i la persistència de visions panislamistes i panturques per part de certs sectors de l’elit polí­tica del paí­s. La fase de reformes actuals representa, particularment després de les eleccions de l’any 2002, un pas decisiu que la UE hauria de continuar supservisant però també recolzant i encoratjant. Tal com ja va encoratjar processos similars en altres països europeus, essent un important vector de democratització almenys a Grècia, Espanya, Portugal, i els països de l’Europa Central i Oriental. Una Turquia democrí tica i forta pot ésser un actiu molt important per la UE: pot provar la possibilitat de la coexistència entre un Islam modern i un sistema democrí tic, en contra de la oposició categòrica expressada per tants i tan poc imparcials acadèmics; pot ésser un aliat fonamental per a la promoció de l’estabilitat, la pau i la prosperitat a l’Orient Mitjí ; i pot fer una contribució decisiva per aturar la diní mica del mal anomenat xoc de civilitzacions, una diní mica que respon i interessos obscurs i que es retroalimenta.

Vista des de dins de la UE, l’adhesió de Turquia també ofereix moltes oportunitats positives. No crec que hagi de significar la fi de la integració europea tal com la coneixem i tal com assenyala certa gent tot recuperant el debat entre ampliació i aprofundiment. Aquesta oposició resulta dèbilment argumentable amb la perspectiva d’una Unió de 27, 28, 29 o 30 membres. Les geometries variables ja són una realitat, amb la presència de diversos i significatius “op outs” i tractaments ad hoc, i ha estat fins i tot inclosa al text del tractat constitucional, amb l’instrument de les cooperacions reforçades. L’eventual adhesió de Turquia forçarí  noves negociacions en força aspectes, des de l’estructura institucional fins a les polí­tiques agrí ries i regionals. Un desafiament com aquest hauria d’estimular la creativitat en un entorn diní mic. Però el desafiament més important es troba en la pròpia UE actual: l’accés de Turquia representa una elecció fonamental per a la UE. Les opcions són bí sicament dues. Per una banda, una Europa de la ciutadania, una societat oberta que tracti de manera igual tots els seus ciutadans, que aprofundeixi la democrí cia en ella mateixa mentre la promou al món; una Europa que accepti la realitat del nostre món, les identitats múltiples i complexes i que lluiti amb decisió per a liderar un món com aquest. Per l’altra banda, l’alternativa és una fortalesa. Una Europa que continuï expandint la percepció de manca de solidaritat, mentre es posa d’esquena a una part dels seus ciutadans fent-los sentir que han de renunciar a llur identitat per tal d’ésser reconeguts com a tals. Una Europa on la diferència és vista com una amenaça i no com un actiu, una Europa que multiplicarí  les amenaces a la llibertat com a resultat de l’increment de la necessitat de seguretat. L’elecció és una responsabilitat compartida entre turcs i europeus. Als primers els toca continuar el seu procés de reformes, als segons els toca no tancar les seves portes a un món que canvia.

Ferran J. Lloveras, President de JEF-Catalunya
&coyp; Tots els drets reservats

Cafè Europa 16/12/2004

Avui hem tingut una nova sessió del Cafè Europa.
Assistents: Ferran, Judith, Jordi i jo.
Tema: Turquia i la UE.

Avui la assistència ha estat una mica baixa, però no obstant ha estat una sessió molt interessant. Per cert, avui finalment hem decidit fer justí­cia al nom del Cafè Europa i l’hem celebrat al Bar “Princesa 23” (com el seu nom indica al número 23 del carrer princesa i sobre el qual algun dia ja faré algun comentari).

Per aquest Cafè Europa previament la gent havia enviat força materials de discussió i hem començat llegint precisament un artí­cle del Valéry Giscard d’Estaing (amb comentaris i contextualitzacions del Ferran) on es posicionava clarament en contra de l’adhesió de Turquia a la UE. A partir d’aquí­ hem anat desgranat els arguments que s’esgrimeixen en contra i els hem anat refutant (atés que tots els presents estavem obertament a favor de l’incorporació de Turquia a la UE):

  • La falta de tradició i cultura europea quan l’imperi otomíarribava fins a Vienna i en l’història recent cap altre pais ha fet més esforços per occidentalitzar-se que Turquia
  • El cas de Xipre que està clar que s’ha de solucionar, però no depen ja de Turquia sinó dels mateixos xipriotes i en cap cas pot suposar una negativa per a la adhesió.
  • Els motius econòmics. Turquia no presenta una situació gaire diferent a la de qualsevol paí­s membre 15 anys abans de la seva adhesió, per tant la situació econòmica no pot ser un obstacle
  • Els motius geogràfics sobre els quals no hi ha hagut discusió de l’absurditat que representen
  • Els motius religiosos. Si es prohibeix l’accés de Turquia per motius religiosos, què passa amb tots els musulmants que viuen a Europa? No són europeus ells?
  • També hem discutit entre altres temes sobre la dicotomia entre una ampliació continuada de la UE (una mena de “revolució permanent”) i reforçar la UE i la personalitat europea, la PAC i l’impacte que suposaria l’adhesió de Turquia, la immigració turca als països membres, la Constitució Europea i la confecció d’una identitat europea, la importància geopolí­tica de Turquia dins de l’Orient mitjà, la sol·licitud d’adhesió a la UE del Marroc…

    NOTA: Espero que poguem comptar més sovint amb la presència del Ferran que de la seva sabiesa i els seus coneixements d’història i polí­tica internacional n’aprenem molt

    Cafè Europa 18/11/2004

    Avui hem tingut una nova sessió del Cafè Europa.
    Assistents: Judith, Anna, Joan, Jordi i Jo.
    Tema: PESC i relació Europa-EEUU
    Malauradament, practicament ningú havia pogut llegir les lectures :( . I és una llàstima perquè el treball que havia escrit l’Anna, tot i que no en comparteixo gran part de les opinions, està molt bé i apunta conclusions molt interessants.

    La sessió l’he començat jo explicant les idees generals dels artí­cles que havia enviat. L’artí­cle Marte vs. Venus del R. Fernández Durán que parla sobre dinàmiques del capitalisme i relaciona l’actual escalada bèlica dels EEUU amb el declivi econòmic dels EEUU i la necessitat d’expandir-se del capital i es pregunta sobre el paper que juga i vol jugar Europa en aquest joc a tres bandes EEUU-Europa-Xina. Els dos artí­cles del J. Rifkin, descriuen l’esgotament del “somni americà” i l’aparició d’un “somni europeu” basat en la interdependència, la col·lectivitat, la multiculturalitat i el desenvolupament sostenible.

    Després ha arribat l’Anna i hem comentat el seu treball. Jo he estat l’únic que l’ha llegit i malgrat que en la primera meitat del treball discrepo en gairebé tot, trobo que té conclusions molt interessants quan tracta els temes de guerra preventiva i dels canvis en les guerres (que ja no són com les hem conegut sempre i els exercits i les maneres d’afrontar les situacions tradicionals ja no serveixen). Per desgràcia, la part que jo considero fonamental per a explicar el perquè de l’escalada belicista del món en el que vivim, que és el declivi econòmic de la potència hegemònica, ella només el toca parcialment (ella ha aclarit que no va entrar en el tema econòmic perquè això suposava molta feina i en certa manera el tema “se li escapava de les mans”).
    Posteriorment la discussió ha derivat cap al paper de la Xina en el món actual i en el futur immediat i en això l’Anna i jo ens hem posat d’acord en que amb tota probabilitat serà la nova potència hegemònica.

    També hem tractat la discusió sobre si Europa vol, i està disposada a tenir, un exèrcit potent (amb el sacrifi econòmic que això suposa) o si ja ens està bé estar sota el paraigües de l’OTAN (llegeixi’s EEUU) i si els Estats Europeus estan disposats a cedir el seu poder militar a la UE

    Altres temes que han sorgit (que podrien servir per a futurs Cafès Europa): TPI, reforma ONU i OTAN, privatització de serveis militars, Euroexercit, guerra d’Iraq, eleccions nord-americanes, el paper dels mitjans de comunicació en els conflcites bèlics, relació Espanya-EEUU (conseqüències relació Bush-Zapatero), ampliació de la UE (i els efectes d’aquesta sobre la relació UE-EEUU), imperialisme nord-americà…

    NOTA: soc conscient que se m’escapen un munt de coses. ho sento, però el meu cap és limitat :p Si-us-plau s’accepten comentaris, aclariments, correccions, discusions i afegits.
    NOTA 2: Aquest escrit conté valoracions/opinions personals no necessàriament compartides per JEF i/o els altres participants del Cafè Europa.

    Cafè Europa 4/11/2004

    Ahir vam tenir el primer Cafè Europa de la temporada (bé, de fet el segon, però el primer va ser més aviat dedicat a temes organitzatius).

    En el d’ahir vam parlar de la Constitució Europea ja que era el tema que haviem estat treballant al llarg del curs passat i ens va semblar que era una bona manera d’enllaçar els 2 cursos.

    Assistents: la Judith, l’¿Anna?, la ¿Carla? i jo (i més tard va arribar el Jordi) NOTA: (corregiu-me si els noms no són aquests, però és que jo pels noms sóc fatal :p )

    Ja d’entrada es van establir 2 posicions. D’una banda jo que defensava el no a la Constitució, en base a les polí­tiques econòmiques neoliberals actuals i que queden ampliament plasmades i detallades a la constitució.
    I d’altra banda la ¿Carla? i l’¿Anna? defensaven que una Costitució Europea és un pas endavant i que és necessàri per a cohesionar Europa i convertir-la en alguna cosa més que una unió econòmica i comercial.
    La Judith va romandre en una posició neutral sense decantar-se ni pel si ni pel no.
    Més endavant la discussió va derivar cap a al tema de l’existencia d’una identitat europea (que va quedar clar que no) i cap a les reticències dels estats a cedir protagonisme a les institucions comunitàries en un marc de pèrdua de sentit dels estats nació tal com els coneixem.
    El jordi va arribar quan ja s’havia acabat la discussió i donat que era la primera vegada que venia a un Cafè Europa doncs entre la Judith i jo vam explicar-li que és JEF i com funcionen els Cafès Europa i una mica el que havien tractat en abans que arribés i el tema ue haviem plantejat per a la propera sessió (encara pendent de data) que és la PESC i la relació entre Europa i Els EEUU.

    àšltim Cafè Europa de la temporada

    Avui, hi ha hagut la última sessió del Cafè Europa del curs. La intenció era que de la reunió d’avui en sortí­s la posició “oficial” de JEF Catalunya envers el futur referèndum sobre la Constitució Europea.

    Hi ha hagut una assistència bastant baixa, només el Ferran, l’Albert i jo. També hi han participat la Judith, però no havia vingut a cap Cafè Europa anterior i tampoc s’havia pogut preparar la sessió i ha fet una mica d’espectadora. :p

    RESUM DE POSICIONS:
    L’Albert defensava la posició del SI a la Constitució Europea perquè la considera un pas endavant.
    Jo defensava el NO a la Constitució perquè “Una altra Europa és possible!”
    El Ferran encara no es decantata ni pel SI ni pel NO i la seva postura era “Un europeista no pot dir si perquè si!” i “Es pot ser europeista i dir NO a la Constitució!”

    Al final hem arribat a una mena de “consens” en que JEF Catalunya ha de fer campanya per la participació en el referèndum però sense pronunciar-se per cap opció. Fomentant el debat en un marc europeu defugint els interessos polí­tics locals.

    El debat ara queda ajornat per vacances fins al setembre que s’iniciarà un debat a través d’una llista de correu per tal de definir el document amb la posició “oficial” de JEF Catalunya envers la societat catalana, JEF Europa i JEF Espanya.

    De cara al setembre també ha quedat pendent el plantejament de nous temes de debat per als Cafè Europa (que a artir d’ara coordinarà en Ferran Lloveras). Des d’aquí­ recordar que la participació està oberta a tothom i que s’accepten propostes de treball!

    Més info a JEF Catalunya