Reprenem després de força temps la secció Llibres amb El retorno de la economía de la depresión y la crisis actual de Paul Krugman.
El retorno de la Economía de la depresión
Títol: El retorno de la economía de la depresión y la crisis actual
Autor: Paul Krugman
Llengua: Castellà (trad. del anglès)
Editorial: Crítica
Any: 2009
Format: tapa dura, 15.0×23.0 cm, 204 p.
ISBN: 9788474238570
Edició: 5a
«En los últimos años -nos dice Paul Krugman- las economías de siete países que concentran una cuarta parte de la producción mundial han experimentado una recesión económica que tiene una misteriosa semejanza con la gran depresión de los años treinta. Igual que entonces, la crisis ha surgido de súbito en medio de un cielo despejado, mientras la mayoría de los entendidos seguían prediciendo un auge continuado, incluso cuando la recesión tomaba fuerza. Igual que entonces, los remedios económicos convencionales se han mostrado ineficaces, tal vez perjudiciales… El hecho mismo de que algo semejante pueda ocurrir en nuestros días debería causar escalofríos a cualquiera que tenga sentido de la historia.»
és tracta d’una reedició del llibre que P. Krugman va escriure arran de les crisis financeres que durant els anys 90 del S.XX van afectar diverses àrees d’això que anomenem “països emergents” (Mèxic, Brasil, Rússia, Sud-Est Asií tic, Argentina…) amb l’afegit d’un apèndix, més aviat escàs, sobre la crisi actual.
L’objectiu del llibre no era altre que tornar a situar l’interès per l’anàlisi de les crisis en un món econòmic que les considerava una cosa del passat. Encara que avui en dia ja tothom sap que no és així cal reconèixer que a finals dels 90 això no era una percepció tan estesa.
Voldria destacar especialment el seu estil, apte per a tots els públics, especialment pel que fa referència als mecanismes desencadenants de les crisis financeres. Malgrat això el seu anàlisi sobre les causes de les crisis deixa bastant que desitjar. No és que la seva posició sorprengui, Krugman no és pas cap revolucionari, però en alguns casos sorpren que després de fer anàlisis molt encertades acabi acceptant que en el fons tot és culpa de males inversions, efecte del pànic, ignorància dels inversionistes, etc. diagnòstics que no s’allunyen gens del discurs convencional.
Continue reading →
