Arxiu d'etiquetes: mercat_laboral

Sobre salaris i distribcuió de la renta…

Marcos Peña (president del CES, el Consejo Económico y Social escriu un article d’opinió a El Paí­s sobre els salaris i el mercat laboral a Espanya.

és vergonyós veure com el president d’un òrgan , que malgrat consultiu, ha tingut molta relleví ncia en el disseny dels polí­tiques laborals i socials dels últims anys fugi d’estudi d’aquesta manera i intenta enganyar als ciutadans amb arguments fal·laços i mitges veritats.

Els els últims dies s’ha conegut un informe de la OCDE que diu que el pes dels salaris en l’economia espanyola (un cop més) ha caigut. Marcos Peña, com ja va fer-ho fa uns dies David vergara, secretari d’estat d’economia, diu que això és cert (dir altra cosa seria mentir…) però que això no és l’important i s’excuses dient que el salari mitjí  ha baixat a causa de la creació de nous llocs de treball (amb salaris inferiors a la mitjana) però com que ara hi ha més població ocupada doncs la situació és millor.

Aquest argument sembla molt convincent, però si l’observem amb detall veiem que és fals. Una cosa és la distribució primí ria de la renta (entre salaris i beneficis) i una altra cosa ben diferent com es reparteixen aquests salaris entre els diferents treballadors. A més, ens haurí­em de preguntar perquè els nous llocs de treball que es creen tenen salaris més baixos, és perquè són en sectors amb una productivitat molt baixa? és perquè els empresaris volen obtenir més beneficis a costa del treballador? o potser són ambdues coses a la vegada?

Marcos Peña també diu que per a millorar la distribució de la renta calen millors llocs de treball i que això comportarí  millors salaris però que sota cap concepte no es pot abandonar el dií leg social (i en conseqüència la moderació salarial). Després associa en un exercici de malabarisme de xifres el 30% de frací s escolar existent amb el 30% de precarietat (segons les xifres oficials).

Deixant de banda que estimacions més realistes situen entre un 40 i un 60% de la classe treballadora en situació de precarietat a qualsevol que de tant en tant posi els peus al carrer que frací s escolar i precarietat tenen poc a veure i que un dels sectors més afectats per la precarietat són aquells treballadors “excessivament formats” (molts d’ells amb llicenciatures universití ries) mentre que aquells treballadors que van abandonar abans l’esfera educativa per incorporar-se a un ofici donada l’escassetat de treballadors qualificats en aquestes tasques els ha portat, malgrat formar part de sectors poc productius a gaudir d’uns nivells de salaris superiors a aquells que van decidir mantenir-se en l’esfera de l’educació per tal de poder aspirar a llocs de treball més “valorats”. Això és degut a que a l’hora de determinar un salari tant important allò que es produeix amb el treball (la productivitat) com com es distribueix aquest producte (entre salari i benefici).

Evidentment s’ha de vetllar per crear llocs de treball en els sectors que tenen una major productivitat però això per si sol no porta necessí riament majors salaris. En els últims anys l’augment de productivitat ha estat modest però positiu i això no ha evitat un descens dels salaris reals. Sospito doncs que aquesta caiguda dels pes dels salaris en l’economia deu tenir més a veure amb els beneficis rècord que estan obtenint les empreses espanyoles any rere any que altra cosa.

El pes dels salaris en la distribució de la renda

Publica avui El Paí­s un avanç d’un informe elaborat per la Comissió Europea que revela que la participació dels salaris en la distribució de la renda es troba en els nivells més baixos de la història recent.

En concret el pes dels salaris sobre la renta total ha passat del 68% al 1993 al 64% al 2006.

La Comissió Europea reconeix que el major esforç en la lluita contra la inflació ha recaigut sobre els treballadors i que no hi ha pressions inflacionistes procedents del mercat laboral.

“en la situación actual hay empresas con ganancias muy importantes, pero su distribución no está beneficiando a los asalariados, que son los más, sino a las rentas no salariales, que son los menos”

Joaquí­n Almunia – Comissari d’Assumptes Econòmics i Monetí ris de la UE.

No obstant, tant el president del Banc Central Europeu com el president de la patronal europea UNICE han expressat la “necessitat” de continuar amb la “moderació” salarial.

Font: El Paí­s a partir del document Desarrollo de los salarios y de los costes laborales en la zona euro (Comissió Europea).

La polà­tica d’ocupació de la OCDE

I després de veure quins són els fets més rellevants del mercat laboral en l’actualitat, la recepta de l’OCDE!

Aquest és un esquema/resum de la polí­tica d’ocupació de la OCDE. Aquesta estí  basada en quatre pilars.

  • Pilar A: adoptar la polí­tica macroeconòmica adequada
  • Pilar B: eliminar els impediments a la participació en el mercat laboral i la cerca de feina
  • Pilar C: eliminar els obstacles a la demanda de treball en els mercats de productes i treball.
  • Pilar D: facilitar el desenvolupament de les habilitats i competències laborals

Continua la lectura de La polà­tica d’ocupació de la OCDE

Mercat laboral: 10 tendències dels últims anys (1994-2004)

Aquestes són les 10 tendències experimentades en els mercats laborals dels països de la OCDE durant el periode 1994-2004.

  1. La tendència creixent de l’atur s’ha aturat i en molts casos disminuït.
  2. La taxa d’ocupació i d’activitat ha augmentat.
  3. La taxa d’activitat femenina ha augmentat.
  4. La taxa d’ocupació femenina ha augmentat tot i que continua per sota de la masculina.
  5. S’ha aturat la tendència creixent de les jubilacions anticipades (55-64 anys). La taxa d’atur en aquesta franja es manté constant.
  6. La taxa d’atur juvenil (16-24 anys) ha augmentat. La taxa d’activitat en aquesta franja continua disminuint a causa de la incorporació més tardana al mercat laboral i una major permanència en el sistema educatiu.
  7. Malgrat la taxa d’ocupació de la població immigrant ha millorat més rí pidament que la de la població local, la taxa d’atur de la població immigrant és significativament major que la de la població nacional.
  8. En alguns països l’atur estructural continua present en algunes regions determinades.
  9. Els salaris alts han augmentat molt més que els salaris baixos.
  10. La percepció de les possibilitats d’ascens laboral per part dels treballadors amb salaris baixos han disminuït.

Continua la lectura de Mercat laboral: 10 tendències dels últims anys (1994-2004)