Arxiu d'etiquetes: Mitjans-de-Comunicació

Mitjans de comunicació, internet i glocalització

Tí­tula avui El Paí­s una noticia (d’í gències, això sí­) que diu així­: Galán inventa la “glocalización” para defender las raices locales de la expansión empresarial.

No m’he pogut resistir a escriure’ls

Una simple búsqueda en google habrí­a bastado para saber que el término glocalización no es nuevo.

En castellano google da 15.900 referencias y en inglés más de 100.000.

Incluso en el mismo El Paí­s aparece ya el término glocalización en un artí­culo de 2002.

I després aquests mateixos mitjans tradicionals sortiran a dir que tot allò que es publica a internet, en blogs o webs no es fiable ni estí  contrastat i que cal acudir a ells que són professionals i ofereixen unes garanties ètiques i metodològiques de veracitat i solvència.

Per a més informació sobre que és glocalització a la wikipedia (un altre d’aquests llocs d’on diuen que no t’en pots refiar): Glocalization

Un anunci a la Vanguardia és un anunci a la vanguardia. Encara que sigui en forma d’article.

Frase pronunciada per un periodista de La vanguardia a “El món a RAC1” a RAC1 el 10/10/2007.

La finalitat de les notí­cies ja ha deixat de ser informar per convertir-se en anuncis.

— “El món a RAC1” – 10/10/2007

Reformes monetaries, matemà tiques i calculadores

Així­ informa El Paí­s de la reforma monetaria que es durí  a terme a Veneçuela.

Los venezolanos comienzan ahora a acostumbrarse a dividir todos los precios entre 1.000.
(…) En suma, para comprar o vender cualquier cosa en Venezuela se hace recomendable llevar una calculadora o, en su defecto, papel y lápiz, a menos que se disponga de una sobresaliente habilidad para las matemáticas.

El Paí­s – Hernández, Clodovaldo (2007/10/05). Ejercicio de matemáticas para venezolanos.

Curiosament no recordo que El Paí­s publiques que l’adopció de l’Euro per part d’Espanya l’any 2002 seria un desastre perquè els espanyols no sabrien dividir i haurien d’anar amb calculadora a tot arreu. I això que en el cas de l’euro el tipus de conversió era 1 EUR = 166,386 PTES! Deu ser que El Paí­s considera que els espanyols són més intel·ligents que els veneçolans i tenen una habilitat especial per a les matemí tiques.

NOTA: Enhcara que el periodista no entengui, o no vulgui entendre, el motiu de la reforma, és ben sabut que l’elevada inflació implica costos administratius. A Veneçuela els preus s’han multiplicat per 1.000 en els últims 25 anys i és evident que haver de fer servir milers i milions de bolivars en el dia a dia no és gens prí ctic. Un canvi de moneda soluciona (almenys a curt i mitjí  termini) aquest problema.

Els grups medià tics contra Veneà§uela II

Aquesta és una carta de queixa enviada al programa La Nit al Dia de Televisió de Catalunya davant el tractament de la informació al respecte del possible tancament de la cadena de televisió Globovisión per part del govern veneçolí .

Aquesta és un missatge de protesta pel tractament que es va fer en el programa d’ahir sobre el conflicte entre el govern veneçolí  i la cadena opositora globovisión. Ahir, vau oferir primer imatges dels manifestants al carrer davant la seu de globovisión a Caracas i després unes imatges del President Chavez en les quals suposadament “amenaça” amb tancat Globovisión. No obstant no vau mostrar, ni vosaltres, ni cap altra televisió les imatges de Globovisión que han generat aquesta nova polèmica (una entrevista al director general de Radio Caracas Televisión (RCTV), Marcel Granier dins el programa Aló Ciudadano en la que es retransmetien de fons imatges de l’atemptat l’any 1981 contra Joan Pau II amb un fons musical amb la cançó “Esto no termina aquí­” de Rubén Blades). No es el deure de qualsevol programa d’informatius davant d’un conflicte mostrar les dues cares de la moneda per tal que el telespectador pugui fer-se una opinió pròpia?

Els grups medià tics contra Veneà§uela

Aquesta és una carta de queixa enviada al programa Telemonegal de Barcelona Televisió davant el tractament de la informació al respecte de la no renovació de la llicència a RCTV per part del govern veneçolí .

Apreciat senyor Monegal,

Em sento altament decebut pel seu programa d’ahir. Vostè que tant li agrada mossegar ahir va fer un exercici de corporativisme periodí­stic perdent de vista qualsevol rigor o objectivitat.

Em refereixo al moment en el que va tractar el tema de la no renovació de la llicència de Radio Caracas Televisión (RCTV) a Veneçuela, cas que vostè va qualificar de censura. Sincerament ahir esperava que vostè que en nombroses ocasions ha estat molt crí­tic amb els mitjans de comunicació per la manipulació informativa no hagi comentat que durant la última setmana tots els mitjans (fins i tot la “nostra” TV3) s’hagin limitat a amplificar el discurs dels propietaris de RTCV sense molestar-se ni en presentar les opinions del govern veneçolí  ni en exposar els motius esgrimits per la no renovació de la llicència.

Com ja sabrí  el motiu principal pel tancament és la participació de RCTV en un cop d’estat contra un govern elegit democrí ticament (li recomanaria que mirés un documental anomenat “La revolució no serí  televisada” elaborat per una productora irlandesa sobre la manipulació informativa d’alguns mitjans, entre ells RCTV durant el cop d’estat del 2002), apart d’altres “faltes” com ara no respectar el codi de protecció dels drets dels infants a la televisió. Com és que no s’han mostrat imatges de l’actuació de RCTV en aquells dies. No diu en codi deontològic dels periodistes que en cas de conflicte cal presentar els arguments dels dos bí ndols de manera imparcial perquè el telespectador pugui formar-se una opinió pròpia?

M’agradaria saber que passaria si a Espanya (o qualsevol paí­s Europeu) una cadena de televisió fes crides a favor d’un cop d’estat. Doncs que immediatament aquesta emisora seria tancada i els seus responsables posats a disposició judicial (cal recordar que per molt menys al Pais Basc s’han tancat dos diaris). Doncs bé, a Veneçuela això no sols no ha passat sinó que aquests mateixos individus malgrat la no renovació d’una de les múltiples llicències que tenen poden continuar difonent el mateix missatge a través de la seva potent infraestructura.

Però l’animo a anar més enllí  i a fer un simil molt més proper. Fa una mica més d’un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT. Per tal d’adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre “com a mí­nim el 50% de la programació en llengua catalana”. Entre d’altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l’ABC o Las Provincias. Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s’acabés el primer perí­ode de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d’emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l’atorga a un altre concessionari. No és massa descabellat pensar que els mitjans (propietat de o participats pel) grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d’expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que el President Montilla ataca la llibertat d’expressió. Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el “règim” de Catalunya tanca mitjans que no li són afins. Imaginem-nos que la BBC parla (com ho va fer ahir TV3) de brutal atac a la llibertat d’expressió. I també imaginem-nos que cap d’ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.

Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüí­stic; o perquè no s’arriba al mí­nim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d’un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d’opinió.
Doncs bé, això és el que estí  passat ara mateix a Veneçuela. No es tracta de discutir si ens agraden o no les idees o la retòrica del president Veneçolí , cal ser objectiu i centrar-se als fets. Durant aquesta setmana tots els diaris, rí dios i televisions d’aquest paí­s no han fet més que recordar que la premsa és un contrapoder i que la llibertat d’expressió s’ha de defensar per damunt de tot. Però que passa quan importants grups medií tics transnacionals es converteixen en un poder establert i utilitzen la seva posició de poder per als interessos dels seus propietaris. Fomenta aquesta situació la pluralitat i la llibertat d’expressió? és la llibertat d’expressió un xec en blanc que ho justifica tot? Quin grau de llibertat poden tenir els periodistes dels grans conglomerats medií tics?

NOTA: L’exemple a la catalana estí  extret d’aquet brillant article Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder de Laia Altarriba i Piguillem.