Arxiu d'etiquetes: Món Real

Injusticia universal

La justicia en España limita al norte con las torturas de Guantánamo, al sur con los campos de refugiados del pueblo saharaui, al este con los bombardeos con fósforo blanco sobre los civiles de Gaza y al oeste con el Chile de Pinochet, el de la picana y las mujeres violadas por perros. Nuestra nueva justicia es ahora cómplice de estos crí­menes: mirará hacia otro lado porque así­ lo aprobó hace unas horas el Congreso de los Diputados. Al fin llegó el consenso: el PSOE y el PP –junto con la derecha nacionalista– votaron un recorte a la justicia universal que acaba con el molesto concepto, tan simpático cuando juzga a tiranos de paí­ses pobres, tan incómodo cuando husmea en las cloacas de las potencias amigas. Universal, para el Congreso, es algo así­ como el mapamundi de Bilbao y significa que haya un español entre las ví­ctimas. El universo se reduce a España y poco más. Cosas del hecho planetario.

Con esta reforma, el Congreso da la espalda a las ví­ctimas, pero también a los acuerdos internacionales que ha firmado España en los últimos años: el Convenio contra el Genocidio, la Convención contra la Tortura o la de Ginebra, entre otros. La justicia universal no fue un invento del dí­scolo Garzón sino consecuencia de una sentencia del Tribunal Supremo –ratificada después por el Constitucional– sobre el genocidio en Guatemala, que estableció que estos acuerdos estaban para cumplirlos. Hoy es un dí­a de luto porque la injusticia no conoce fronteras y hay determinados crí­menes que no atentan contra un pueblo sino contra toda la civilización. La injusticia ha ganado terreno. Desde hace unas horas, los derechos humanos en España son sólo para los humanos con pasaporte español.

I. Escolar (25/06/2009)

Font: Escolar.net

Infografia de Público sobre la masacre a Gaza

Espectacular i esgarrifadora infografia la que presenta avui (16/01/2009) el diari Público sobre la masacre israeliana a Gaza. S’inicia a la portada amb una tira de sí­mbols representant les ví­ctimes del conflicte, primer les israelianes (13) i després les palestines…. i calen fins a 56 pí gines (totes les del diari!) per a cobrir les 1004 ví­ctimes palestines mortals confirmades a dia d’avui.

Las dos caras de la tragedia humana en Gaza
Las dos caras de la tragedia humana en Gaza (Publico 16-10-2008)

La terra “no està  en risc”

El servei de notí­cies de la BBC publica aquest titular Earth ‘not at risk’ from collider. No vull entrar en discutir si l’accelerador de partí­cules és perillós o no. però titulars com aquests (menció especial mereixen les “cometes”) o frases com les següents transmeten qualsevol cosa menys el missatge de seguretat que pretenen donar.

Our planet is not at risk from the world’s most powerful particle physics experiment, a report has concluded.

“The most exciting thing of all is we have absolutely no idea what will happen until we switch it on.”

Via: Hicksdesign.co.uk

Règim fiscal de la «33ª Copa Amèrica».

Repassant la Llei 41/2007, de 7 de desembre  de Regulació del Mercat Hipotecari un es troba amb la sorpresa de la que a la disposició adicional setena s’estableixen tota una sèrie d’incentius fiscals per a l’esdeveniment de la 33a Copa Amèrica València 2009. Costa d’entendre que s’hagi inclòs en una llei de reforma del mercat hipotecari a no ser que el que es pretenia era que això passés desapercebut (cosa que no té massa sentit tampoc).

El que és rellevant però és que queda molt clar a qui beneficia aquest esdeveniment (i és un exemple de tots els grans esdeveniments que es celebren arreu i que es diu que portaran un gran benefici per a la ciutat/regió que els acull). Mirant les mesures es veurí  que aquest tipus d’esdeveniments només serveixen per a obtenir enormes guanys per a les entitats promotores, organitzadoes i col·laborades; beneficis, els quals són, a més, lliures d’impostos. Un cop més ens trobem davant d’una actuació del sector públic subordinant-se al sector privat quan no una transferència directa de recursos.

A continuació la llista d’incentius fiscals:

Continua la lectura de Règim fiscal de la «33ª Copa Amèrica».

Cinema i indústria agroalimentaria

En sales segellades, com en una factoria de processadors per a ordinadors, els pollets que surten de l’ou són monitoritzats atentament. Una mí nega gegantina xucla salmons d’un fiord. Dents metí l·liques devoren camps de gira-sols pansits en el moment adequat grí cies als productes quí­mics. Els pollastres són esmicolats i els porcs esbudellats en segons, mentre que les vaques triguen una mica més: aquesta és l’agricultura d’alta tecnologia i la producció industrial d’aliments.

TV3: El Documental

El cap de setmana passat va ser marcat per una pel·lí­cula i un documental sobre el funcionament de la indústria agroalimentí ria.

Primer Fast Food Nation, pel·lí­cula de ficció basada en el llibre del mateix nom, que revela les interioritats de la cadena de menjar rí pid dels Estats Units i mostra com unes deplorables condicions de treball i la continua cerca del major benefici possible poden arribar tenir efectes sobre la salut. El nostre pa de cada dia, és un documental alemany que mostra com es produeixen els aliments que consumim en unes instal·lacions industrials que semblen tretes d’una pel·lí­cula de ciència ficció i on els humans només fan allò que encara no s’ha inventat cap maquina que ho pugui fer.

Continua la lectura de Cinema i indústria agroalimentaria

Del là­mit al col·lapse…

Fa cosa de quatre anys vaig llegir una columna en la qual l’autora explicava que li succeí­ en preguntar a uns amics estrangers que tornaven a Barcelona després d’un temps com havien trobat la ciutat. La sorpresa va ser quan aquests van respondre-li que havien trobat una ciutat al lí­mit. Una ciutat al lí­mit de la població que pot gestionar, un transport públic al lí­mit, incapaç de controlar la contaminació ambiental i acústica, amb un serveis públics al lí­mit, amb una inseguretat creixent i amb una capacitat de recepció de visitants també al lí­mit.

Continua la lectura de Del là­mit al col·lapse…

Raval, Raval

Tí­tol: Raval, Raval
Direcció i guió: Antoni Verdaguer.
Paí­s: Espanya.
Llengua: castellà, català, àrab, urdu, portuguès, francès, anglès, wolof
Any: 2006.
Durada: 91 min.
Gènere: Ficció-Documental.
Interpretació: Gonzalo Vallés (Aurelio), Chahrazad Rkayna (Chahrazad), Neumann Benrahou (Alí­), Cristina Giorgi (Cristina), Benet Rossell (Benet), Amin Yousaf (Javed), Iassin Yousaf (Javed), Juana Narváez (Vanessa), Nadia Medina (Nadia), Karim Rudani (Karim), Mariano Verdú (Mario), Rosario Bibiloni (Maruja).
Producció: Joan Bosch.
Música: Carles Cases.
Fotografia: Rai Loda.
Fitxa IMDB: Raval, Raval

Finalment després de molt de temps ha vist la llum Raval, Raval, una pelí­cula de Antoni Verdaguer que retrata la vida al barri barceloní­ del Raval a partir de les petites històries dels seus habitants. Jo vaig poder-la veure fa temps, amb el tí­tol de BCN-08001, entre amics gràcies a un amic, d’un amic…. del director i en va fascinar. Finalment ha superat totes les dificultats de distribució i ara tothom pot gaudir-ne al cinema. En definitiva, no pèrdeu la posibilitat de veure-la.

El barrio del Raval de Barcelona es el escenario donde todos los conflictos de la ciudad contemporánea se ponen en juego. Raval,Raval… es también el tí­tulo de esta pelí­cula: un film coral, una mirada de autor, directa, una historia de ficción en clave documental sobre la vida cotidiana en el barrio. El punto de partida argumental son las pequeñas historias de sus habitantes. Estos fragmentos de realidad constituyen el relato de Raval: una mirada sin prejuicios y original sobre el dí­a a dí­a en el corazón de Barcelona.

I per acabar una ressenya millor que la meva…: La mirada del veí­ artista: ‘Raval, Raval’ (Antoni Verdaguer, 2006)

pagar aquest preu per aquest pis?

Aquest és un aví­s de servei públic:

Pagar aquest preu per aquest pis?

24 de Marzo 17:00: Manifestación Estatal por el derecho a la vivienda

Desde el pasado 14 de mayo cada vez más gente hemos salido a manifestarnos para que se cumpla el derecho a la vivienda recogido en el artí­culo 47 de la Constitución. Al principio los medios de comunicación y las instituciones intentaron silenciarnos, pensando que serí­amos pocos y nos cansarí­amos. ¡Pero no! Cada vez hemos sido más miles de personas las que hemos salido a la calle para gritar: ¡no pararemos hasta tener una vivienda! Y hemos conseguido algo: que se hable cada vez más del tema, que quede claro que la vivienda es uno de los principales problemas de los ciudadanos de este paí­s y que se sepa que no vamos a callarnos hasta que se apliquen medidas estructurales para cambiar esta situación.

En Mayo se celebran las elecciones municipales, fruto de muchas fuentes de corrupción urbaní­stica que nos han hecho todaví­a más difí­cil el acceso a una vivienda digna tanto a jóvenes como ancianos, divorciados, madres solteras y a la ciudadaní­a en general. Por eso ahora más que nunca es importante que salgamos aún más gente a manifestarnos: el próximo 24 de marzo tenemos que ser miles, incontables, para decir basta ya de especular con nuestros derechos, basta ya de falsas promesas: ¡que se cumpla el derecho a la vivienda ya!. Si no lo haces por ti, hazlo por tus hijos.

¡¡¡TENEMOS QUE SALIR A LA CALLE PARA QUE SE HAGA EFECTIVO EL DERECHO A UNA VIVIENDA DIGNA!!!

Més informació a:
http://www.vdevivienda.net
http://www.viviendadigna.org
http://bcn.vdevivienda.net/

Cinc minuts per a la fi del món

The Bulletin of the Atomic Scientists has informed the world what time it is since 1947, when its now famous “Doomsday Clock” first appeared on the cover of the magazine. Since then, the minute hand of the clock has moved forward and back to reflect the global level of nuclear danger and the state of international security.

Doomsday clock - falten 5 minuts per a les 12

L’anomenat rellotge del judici final, elaborat per el Bulletin of the Atomic Scientists, indica des de 1947 els minuts que falten per a les 12 en un rellotge en el qual les 12 simbolitzen la destrucció del món a causa d’una guerra nuclear.

El rellotge del judici final s’ha tornat a posar en marxa i ara falten cinc minuts només per a les 12 després que el passat dimecres 17 de gener, els membres del comitè van decidir avançar-lo de nou arran de la creixent preocupació de la investigació nuclear que estan duent a terme països com Iran o Corea del Nord i també com a conseqüència al, sembla ja que irreversible, canvi climí tic.

Doomsday clock - Nobel Fredsenter (Oslo) - Joan Junyent

Més informació

The Bulletin Online
Wikipedia(EN): Bulletin of the Atomic Scientists
Wikipedia (EN): “Doomsday clock”