Arxiu d'etiquetes: moviments-socials

Lectures estiuenques 2008: Cuadernos, escribir para informar, leer para actuar

Els quaderns que editen Baladre i Zambra en col·laboració amb altres col·lectius, i en alguns casos amb la participació de membres del Seminari Taifa, són quaderns breus, divulgatius, aptes per a tots els públics sobre temes no sempre fí cils d’entendre i d’explicar. Això els converteix en una lectura idònea per a l’estiu. Per a formar-se i aprendre i per aquells amb un nivell més alt per aprendre com divulgar i explicar-se millor.

Més informació i comandes:
zambra

Torna a casa per nadal

No podemos volver a casa por navidad porque todaví­a no nos hemos marchado
de ella.

Aquest és el lema d’una manifestació simultí nia en protesta per la situació de l’habitatge convocada per al proper 23 de desembre a moltes ciutats de l’estat espanyol.

Tenemos que hacernos oir, todos juntos somos mas fuertes!

RAZÓN:
Después de la primera sentada por una vivienda digna se han convocado muchas otras, todas ellas desorganizadas y disgregadas en unas pocas ciudades.
Este es un problema a nivel nacional, es por eso que se convoca una Macro-Maniestación, no una macro-sentada, para el SABADO 23 DE DICIEMBRE A LAS 17:00 HORAS, se convoca con tanta antelación para que se difunda lo máximo posible, se ruega a todo el que reciba este mensaje que lo difunda de todas las formas que se le ocurran, panfletos, mails, foros de internet, cartas a los medios de comunicación, a todo tipo de asociaciones…

COMO SE REALIZARí:
Esta manifestación se hará en forma de marcha cortando el tráfico por las principales calles de España ya que ha quedado claro que las simples sentadas no son atendidas, aunque nunca se abandonará el espí­ritu pací­fico con el que esta iniciativa ha nacido. Si la policí­a detiene la marcha, se volverá al punto inicial pací­ficamente, sin enfrentamientos, y se esperará a que se pueda reanudar, en el caso de no poder hacerse, se convertirá en una sentada mas pero se habrá llamado mas la atención.

Debido a las fechas navideñas de la MACRO-MANIFESTACIÓN el slogan principal será: “No podemos volver a casa por navidad porque todaví­a no nos hemos marchado de ella.”

CIUDADES CONVOCADAS: (Si la tuya no está ponla)
– Madrid: Puerta del Sol
– Barcelona: Plaça Catalunya
– Zaragoza: Plaza del Pilar
– Salamanca: Plaza Mayor
– Valladolid: Plaza Mayor
– Pamplona: Plaza del Castillo
– Vigo: Puerta del Sol
– Alicante: Plaza del Ayuntamiento
– Elche: Plaça Baix
– Collado Villalba (Madrid): Plaza del Ayuntamiento
– A/La Coruña: Plaza de Maria Pita
– Toledo: Plaza de Zocodover
– Córdoba: Plaza de las Tendillas
– Palencia: Plaza Mayor
– León: Plaza de San Marcelo
– Bilbo: Plaza del Teatro Arriaga.
– Granada: Fuente de las Batallas
– Badajoz: Plaza de San Francisco
– Málaga: Plaza de la Constitución
– Sevilla: Plaza Nueva
– Valencia: Plaza de San Agustí­n
– Albacete: Plaza del Altozano

25 pelà­cules de cinema social

Antonio Clavero Sánchez publica a Red Economí­a Crí­tica
una llista de 25 pel·lí­cules de temí tica social.

El Puente (1977)
El Principio de Arquí­medes (2004)
La Suerte dormida (2003)
El Método (2005)
Ressources humaines (1999)
La Classe operaia va in paradiso (1971)
Tiempo de revancha (1981)
Cidade de Deus (2002)
My Beautiful Laundrette (1985)
The Navigators (2001)
La Haine (1995)
Yapian zhanzheng (1997)
Bread and Roses (2000)
The Grapes of Wrath (1940)
American Splendor (2003)
La Estrategia del caracol (1993)
Los Olvidados (1950)
Atún y chocolate (2004)
Ladri di biciclette (1948)
Uma Onda No Ar (2002)
Die Fetten Jahre sind vorbei (2004)
La Battaglia di Algeri (1966)
Plácido (1961)
í‡a commence aujourd’hui (1999)
Good Bye Lenin! (2003)

Joe Hill, sindicalismo con banda sonora (Carlus Jové)

Joe Hill, sindicalismo con banda sonora - Carlus Jové
El Viejo Topo acaba de publciar Joe Hill, sindicalismo con banda sonora, una biografia de Joe Hill , músic i sindicalista de la IWW afusellat el 1915 acusat d’assassinat després d’un judici “irregular”.

En Estados Unidos, el legado musical de Joe Hill se ha transmitido de generación en generación, y forma parte de la tradición musical obrera de ese paí­s. Sus canciones han sido cantadas por Woody Guthrie, Phil Ochs, Pete Seeger, Joan Baez, Billy Bragg y muchos otros. Comprometido con la lucha sindical, Joe Hill fue detenido, procesado y condenado a muerte en 1915, acusado de haber asesinado a dos tenderos, padre e hijo, en un atraco. Joe siempre se declaró inocente. En el juicio no se aportaron pruebas concluyentes, pero el gobernador del estado de Utah se negó a tomar cartas en el asunto, a pesar de las grandes protestas e incluso de la intercesión del gobierno sueco y del propio presidente estadounidense Wilson. Finalmente Hill fue fusilado.

En 1971 el cineasta sueco Bo Wideberg realizó la pelí­cula The ballad of Joe Hill, donde se narra la historia de este legendario cantante, cuyas canciones
arroparon las grandes luchas emancipatorias del siglo pasado.

Fitxa Tècnica

Tí­tol: JOE HILL, Sindicalismo con banda sonora
Autor: Carlus Jové
Colecció: Retratos del Topo
Editorial: El Viejo Topo
ISBN: 84-96356-85-X
Pí ginas 80 pí gs
Mides: 15 x 17.5 cm
Preu: 11 Eur.

1. maj

Avui, 1 de maig és el dia internacional dels treballadors.

Com a nota noruega aquí­ us deixo la Internacional en Noruec (Bokmal)

Internasjonalen

Opp alle jordens bundne trelle,
opp, I som sulten knuget har!
Nu drí¸nner det av rettens velde,
til siste kamp der gjí¸res klar.
Alt det gamle vi med jorden jevner,
opp slaver nu til frihet frem!
Vi intet har, men alt vi evner
til rydning for ví¥rt samfunns hjem.

Sí¥ samles vi pí¥ valen,
seiren vet vi at vi fí¥r,
og Internasjonalen
skal fí¥ sin folkeví¥r.

I hí¸yden vi ei frelse venter
hos guder eller fyrsters flokk.
Nei, selv i samling vi den henter:
i fellesskap vi vinner nok.
Alt det stjí¥lne tilbake vi krever,
og for ví¥r í¥nd et frihets vern!
Ví¥r egen hammer selv vi hever
og slí¥r, mens vi har varme jern.

Imot oss statens lover bí¸yes,
av skatter blir vi tynget ned.
Og fri for plikt den rike fí¸yes,
mens ringhets rett ei kjenner sted.
Lenge nok har vi ligget i stí¸vet:
Vi stiller frihets krav mot rov.
Mot alle retten skal bli í¸vet,
slik vil vi ha ví¥rt samfunns lov.

Ved ofringen til Mammons í¦re
har gullets konger aldri hatt
et annet mí¥l enn det í¥ tí¦re
pí¥ proletarens arbeidskraft.
Denne bande, ved ví¥rt slit og plage,
til en mektig rikdom kom.
Og ní¥r vi fordrer den tilbake
forlanger vi ví¥r eiendom.

Med krigsbegeistring de oss fyller,
de konger, fí¸r vi skal i slag.
Men voldens herrer vekk vi skyller
pí¥ massemytteriets dag.
Bí¦r da streikerí¥nden inn i hí¦ren
og pí¥ neste krigs signal:
Vi sier nei til helteí¦ren
og skyter hí¦rens general.

Arbeider, bonder, ví¥re hí¦re
de stí¸rste er som stevner frem!
Ví¥r arvedel skal jorden ví¦re,
vi sammen bygge vil ví¥rt hjem.
Som av rovdyr ví¥rt blod er blitt suget,
men endelig slí¥r vi dem ned. –
Og mí¸rket, som sí¥ tungt oss knuget,
gir plass for solens lys og fred.


Tekst: Eugene Pottier / Olav Kringen
Mel: Adolphe og Pierre Degeyter

Més informació a la wikipedia: May Day (en anglès)

Més informació a la wikisource: Internasjonalen (en noruec)

Curs d’anà lisi econòmica de la societat actual

Visió Crí­tica del món

Des del Seminari d’Economia Crí­tica Taifa i en col·laboració amb EcoConcern Innovació Social.

CURS D’ANí€LISI ECONÒMICA DE LA SOCIETAT ACTUAL. Seminari d’economia crí­tica TAIFA (OCTUBRE ‘05 – ABRIL ‘06).

Vivim en una societat en la qual els aspectes econòmics ocupen un lloc predominant, en la que molts aspectes del que succeix s’adscriuen a les exigències econòmiques i es justifiquen perquè l’economia impedeix que sigui d’una altra manera. Moltes persones voldrien entendre
alguna cosa més del que succeix en aquesta societat en l’í mbit socioeconòmic
, però es considera que és una disciplina de difí­cil comprensió i seguiment.

El seminari d’economia crí­tica TAIFA ofereix un curs per a les persones que s’interessen per entendre la situació i diní mica econòmica d’aquesta societat. Pensem que l’economia pot ser comprensible per a qualsevol persona interessada si realment desitja entendre-la i est� disposada a realitzar un esforç. L’objectiu de la nostra tasca és entendre quins són els elements que regeixen la diní mica d’aquesta societat per tal de poder participar, amb el conjunt dels moviments socials, en la transformació envers una societat més justa i satisfactòria pel conjunt de totes les persones i ecològicament viable. Partint de la base que per tal de transformar la societat, la formació, entenent-la com la comprensió i el coneixement de la societat en la que vivim, esdevé imprescindible.

OBJECTIU DEL CURS
Aconseguir presentar una visió rigorosa i crí­tica dels aspectes més rellevants i fonamentals
del funcionament actual de la societat capitalista. Analitzar les conseqüències que l’evolució del capitalisme estí  tenint pel conjunt de les societats i intentar esbossar el debat al voltant de les diferents alternatives que s’estan plantejant des de distints moviments socials sobre com reformar/transformar l’actual sistema dominant. Un objectiu del curs és també generar una diní mica participativa entre els assistents al voltant del tema plantejat.

Continua la lectura de Curs d’anà lisi econòmica de la societat actual

The Take

Ahir vaig veure el documental d’Avi Lewis i Naomi Klein, The take: ocupy, resist, produce (la presa: coupar, resistir, produir). Es tracta d’un documental sobre les fàbriques i empreses recuperades i autogestionades per els treballadors en els últims anys a l’Argentina.

El Movimiento Nacional de Fábricas Recuperadas no va quedar molt conforme amb el resultat final del documental ja que aquest no diferencia entre ZANON (fàbrica sota control obrer) i la resta de fàbriques que funcionan legalment com a cooperatives de treballadors. Tampoc estan d’acord amb el tí­tol i eslògan ja que el Movimiento actua sempre dins de la llei a través de la llei d’expropiacions i consideren que el lema fomenta una imatge d’il·legalitat que consideren errònia.

Finalment, tampoc estan d’acord amb que se’ls presenti i se’ls instrumentalitzi com a estandarts de la lluita contra el capitalisme global quan els i elles tan sols volien treballar.

No obstant, malgrat la polèmica causada és un documental que val la pena veure perquè, encara que els treballadors i treballadores del Movimiento no tinguéssin aquesta intenció, però sense cap mena de dubte estan creant alternatives. Potser no és una alternativa plena i completa al sistema, però les alternatives no es creen en dos dies sinó que es construeixen a mesura que es duen a terme.

Text complet de la declaració del Movimiento Nacional de Fábricas Recuperadas: “LA TOMA” NO REFLEJA LA REALIDAD DE LAS Fí?BRICAS RECUPERADAS EN ARGENTINA

Fitxa técnica:
Tí­tol Original: The Take
Director: Alvi Lewis i Naomi Klein
Gènere: Documental
Any: 2004
Paí­s: Canadà
Idioma: Anglès i castellà
Duració: 87 min.
Web oficial: The take

El efecto Iguazú

El segon documental que he vist aquest cap de setmana és El efecto iguazú, un documental sobre el campament que van establir l’any 2001, i durant 6 mesos, els treballadors de l’ex-filial de Telefònica Sintel (davant la intenció dels propietaris de l’empresa, l’activista anticastrista cubà Mas-Canosa, de desmantellar l’empresa) al cèntric Paseo de la Castellana madrileny. El van anomenar El campamento de la esperanza.

El documental és d’una força increible i hi destaca sobretot com mostra el sentiment de solidaritat d’altres col·lectius de treballadors (per exemple els Treballadors dels Ministeris davant dels quals estaven acampats) envers el miler de treballadors acampats.

A noostros lo que nos está pasando es lo que vimos hace diez años en argentina cuando fuí­mos a visitar las cataratas del rí­o Iiguazú. Subimos a un helicoptero y vimos como el rió en plena selva parecí­a que estaba en calma, pero a medida que nos acercabamos a la garganta observabamos la velocidad de la corriente. Hoy los trabajadores, en las empresas, en este modelo de desarrollo económico de capitalismo globalizador, somos como pescadores en una barca. Los pescadores creen que el rí­o esta en calma, que no corren riesgos y solo nos damos cuenta cuando nuestra barca, tu empresa, se acerca a la garganta. Es cuando percibes la velocidad de la corriente. De esa corriente de capitalismo especulador de tal magnitud que tratas de dar gritos, de hacer señas, para advertir a los demás pescadores que el rí­o no esta en calma que algo habrá que hacer, que algo tienen que hacer, sino quieren que su empresa acabe tragada por las aguas en la propia garganta. Hoy, miles de trabajadores en España, millones de trabajadores en Europa, millones de trabajadores en el mundo estamos afectados por el efecto Iguazú.

Fitxa técnica:
Tí­tol Original: El efeco Iguazú
Director: Pere Joan Ventura
Gènere: Documental
Any: 2002
Paí­s: Espanya
Idioma: Castellà
Duració: 90 min.