Arxiu d'etiquetes: moviments-socials

Lectures estiuenques i Europa

Els que em coneixem, i els que llegi aquest blog suposo que també, sabeu ja del meu interès per tot el procés d’integració europea. A les lectures d’aquest principi de juliol m’he topat amb dos fragments sobre Europa que no m’esperava trobar. Aquí­ us els reprodueixo:

(…) el de la Unió Europea. Tenim un conjunt de països -cadascun dels quals amb la seva pròpia trajectòria històrica , el seu propi esplendor cultural- que han emprès la tasca de fer convergir els seus destins. No sabem si d’aquí­ a cinquanta anys seran federats, confederats, irreversiblement units, o bé si, al contrari, estaran dispersats. Tampoc sabem si la seva Unió s’estendrí  cap a l’Europa oriental, cap a la Mediterrí nia, i fins a quins lí­mits. Si englobarí  els Balcans, el Magrib, Turquia, el Pròxim Orient, el Caucas…
(…)
Però amb independència del futur de la construcció europea, de la forma que adoptarí  la Unió i de les nacions que hi participaran, hi ha una pregunta que avui cla plantejar-se i que encara es plantejaran moltes generacions futures: com gestionar la multiplicitat de llengües?

Amin Maalouf, Les identitats que maten

“At the end of this war I see Europe recreated, not by the diplomats, but by the proletariat. The Federated Republic of Europe-the United States of Europe-that is what must be. National autonomy no longer suffices. Economic evolution demands the abolition of national frontiers. If Europe is to remain split into national groups, then Imperialism will recommence its work. Only a Federated Republic of Europe can give peace to the world.” He smiled-that fine, faintly ironical smile of his. “But without the action of the European masses, these ends cannot be realised-now….”

Lev Troztky (Octubre de 1917) citat per John Reed, Ten days that shook the world

Carta de l’Assemblea d’Estudiants de la UPF sobre el nou model de finanà§ament universitari

Carta de l’Assemblea d’Estudiants de la UPF en resposta a l’artí­cle de Daniel Serra de la Figuera (vicerector d’Economia, Promoció i Serveis de la UPF) a la Vanguardia el passat 1 de febrer en relació al nou model de finançament universitari.

Des de l’assemblea d’estudiants de la universitat UPF volem que quedi clara la nostra posició davant la nova polí­tica de finançament del DURSI. Creiem què es necessari fer-ho, perquè quedi clar que la opinió que ha aparegut en les darreres setmanes als mitjans de comunicació és la dels òrgans de govern de la nostra universitat i no la dels estudiants (que com sempre sembla que no poguem dir-hi res).

Amb el nou sistema, que s’aplicarí  a partir del curs 2005-06, un alumne de la UPF rebrí  5.922 Eur. (increment 3,9%), més o menys igual que un estudiant de la UPC o la UdL, en canvi, un estudiat de la URV rebrí  5.095 Eur. (grí cies a l’increment del 14%), un de la UB rebrí  4.895Eur. (increment 4%) i un de la UAB 4.821 Eur. (increment del 12,9%). O sigui, que tot i l’increment global de pressupost, i el major augment d’aquelles universitats que rebien menys, encara es mantenen diferencies del voltant de 1.000Eur. entre la UPF d’una banda i la URV, UB, UAB de l’altra.

A partir d’aquestes dades tant clares i concises no entenem el reguitzell de dures crí­tiques que han realitzat els òrgan de govern de la UPF contra aquest nou model de finançament. No ho podem entendre. Es queixen que amb aquest model no s’afavoreix la qualitat de l’ensenyament. No ha de ser així­. El que no afavoreix la qualitat, és la diferència abismal d recursos. (sense oblidar les diferents necessitats tecnològiques de les carreres).

Segons l’opinió del vicerector d’Economia, Promoció i Serveis de la UPF, Daniel Serra, el finançament de les universitats (suposem que volia dir una part) s’hauria de basar en tres indicadors:

    la demanda en primera opció del centre
    el temps que tarda l’estudiant en finalitzar la carrera
    el grau d’inserció laboral

Segons la nostra opinió, el primer punt respon a la lògica del “peix que es mossega la cua”, és normal que la gent prefereixi una universitat si sap que rep més recursos, i així­ mai no es trencarí  la cadena. El segon punt, segueix amb la polí­tica portada a terme per la UPF de fer incompatible el món laboral amb el món dels estudis. Així­, una persona que estí  treballant i estudiant al mateix temps, potser tardarí  més temps a finalitzar la carrera, i no per això s’hauria de penalitzar la universitat, sinó donar beques. En el tercer punt, tampoc no veiem la lògica, per què una universitat ha deixar de rebre recursos en el cas que els seus estudiants decideixin passar un any de voluntaris un cop han acabat la carrera? Per què?

Potser el que ningú no ha explicat a la UPF, i convindria fer-ho, és que han deixat de ser una universitat “mimada”, ha deixat de ser més que la resta d’universitats, ha deixat de formar “l’èlit” com pretenia l’anterior govern de convergència, ara som una universitat més, igual que la resta, i per això ha de tenir els mateixos drets i deures que la resta d’universitat, i per tant els mateixos recursos, ni més, ni menys. L’actuació de la UPF, només es pot entendre com una rabieta de nena petita mimada quan li treuen una joguina, perquè d’ara en endavant, tothom jugarí .

En conclusió; des de l’assemblea d’estudiants de la UPF s’aplaudeix l’augment del 8% del pressupost universitari, i s’aplaudeix la tendència a la igualació de recursos entre les diferents universitats. En aquest escrit no entrarem a discutir altres aspectes de fons de la polí­tica universití ria, encara que potser seria més important…

10 raons per dir NO a la Constitució Europea

10 RAONS PER A DIR NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA

1-El procés d’elaboració ha estat antidemocrí tic.
No hi ha hagut un autèntic procés constituent, sino pactes entre estats i lobbys empresarials. El text que serí  definitiu no es podia obtenir enlloc fins principis de novembre. Ara encara resulta difí­cil d’obtenir. No és només que no s’hagi consultat la població és que, ni ara, se li estí  donant el dret a ser informada. A 9 Estats es farí  referèndum, a 6 més no és segur i a altres 10 ja és segur que no se’n farí . Només a un paí­s (Irlanda) dels 9 on es fa referèndum, és vinculant, als altres 8 no ho és.

2-Consagra unes institucions antidemocrí tiques.
Els òrgans decisius (Comissió europea, Consell de Ministres, Consell Europeu, Tribunal de Justí­cia) no han estat escollits pel poble, mentre el Parlament no té poder decisori, especialment en els aspectes clau: economia i defensa. El BCE estableix la polí­tica financera que han de seguir els Estats membres sense haver estat escollit democrí ticament. La Comissió té el poder executiu i escull els comissaris consultant els governs dels Estats (no els Parlaments). La Constitució atorga la primacia als òrgans tècnics sense control democrí tic ja esmentats i enforteix els poders executius dels Estats, alliberats del control dels seus Parlaments.

3-El text és gairebé inamovible.
Una modificació exigiria la unanimitat dels 25 estats membres. Resulta absurd defensar un “sí­ crí­tic”?.

4-No reconeix els drets nacionals ni lingüí­stics dels pobles sense Estat.
No contempla el dret a l’autodeterminació ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense Estat com els Països Catalans, tot perpetuant les fronteres estatals vigents. Es perd l’oportunitat per a articular una autèntica Cambra dels Pobles i les Regions d’Europa. Tampoc no es dedica cap esforç a protegir els drets jurí­dics, culturals i lingüí­stics de les nacions i només ens podrem dirigir a les institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les quals no es troba la llengua catalana. La possibilitat de traducció del Projecte al catalí  i d’altres llengües minoritzades reflexa més un acte de mala consciència que una disposició genuïna a reconèixer la realitat plurinacional, multicultural i plurilingüe d’Europa.

5-Estableix el capitalisme com a únic sistema econòmic possible.
La Constitució Europea el defineix com economia social de mercat altament competitiva, consagrant el model econòmic neoliberal (dèficit zero i estabilitat de preus, independència del Banc Central Europeu) que beneficien el sector financer i obliguen a restringir les polí­tiques socials. El seu nucli ideològic és l’atorgament de rang constitucional a l’Europa de Maastricht, neoliberal, elitista i tecnocrí tica. No es preveu cap criteri de convergència en matèria de salaris, nivell d’ocupació o estí ndards ecològics. A més, cents de milers de treballadors i treballadores de l’Est no podran durant anys exercir el dret a la lliure circulació i residència a d’altres països de la Unió. Hi ha drets fonamentals com el dret a la salut, a l’alimentació, a l’habitatge o el dret a un salari suficient que ni s’esmenten. Perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els Estats europeus ja que el sistema de seguretat social serí  a gust de cada Estat. Queda servida la possibilitat del dumping social i de la disputa entre els Estats membres per a oferir als capitals privats les “millors”? condicions laborals, sanití ries i ecològiques per a rendabilitzar les seves inversions. No es permetrí  l’aplicació de cap taxa o impost a la circulació de capitals perquè l’especulació financera es considera un valor en ella mateixa.

6-és una agressió als drets socials i dels treballadors.
El redactat restringeix enormement la possibilitat d’impulsar, tant en l’í mbit europeu com a l’interior dels Estats membres, polí­tiques econòmiques i socials alternatives encara que tinguessin el recolzament dels electors.
El dret de vaga només es podrí  exercir en negociacions col·lectives i limitat a les lleis restrictives de cada paí­s per a dificultar la convocatòria d’una vaga general europea permet. A canvi, la Constitució garanteix el “dret”? al tancament patronal (lockout) i les deslocalitzacions.

Els serveis públics són esmentats com a “serveis econòmics d’interès general”?. La primera directiva d’aquest any (1/2004), coneguda com a directiva Bolkestein, especifica detalladament com privatitzar la sanitat. En el sistema educatiu es tendeix a la mercantilització i a la discriminació elitista.

7- és una Constitució militarista.
Contempla la intervenció armada en altres països per a “prevenir el terrorisme”? i altres supòsits poc clars. Continua la submissió europea a la polí­tica militar dels EEUU, ja que els Estats membres resten a les ordres de l’OTAN. La suposada contraposició entre una “Europa potència”? i una “Europa subordinada”? és una disputa propagandí­stica entre versions germanes que només es poden considerar enfrontades de manera conjuntural. A més, es crea l’Agència Europea de Defensa, Investigació i Capacitats Militars, destinada a “reforçar la base industrial i tecnològica del sector de defensa”? i a “augmentar la rendabilitat de les despeses militars”?.

8-Perpetua el patriarcat i la discriminació per gènere.
La privatització dels serveis bí sics precaritzarí  especí­ficament la vida de les dones, mentre la Constitució no estableix cap mecanisme per a combatre la discriminació de gènere. El projecte preveu un tracte preferent amb les esglésies

9-Nega els drets polí­tics i socials dels immigrants.
Crea una nova categoria inferior a la de ciutadí , que és la de “resident de llarga durada no comunitari”?, sense dret a vot i discriminat laboralment, i aprofundeix el tractament policial de la immigració. A més, estableix una concepció restrictiva del dret d’asil.

10- No garanteix la defensa del medi ambient.
El model de desenvolupament “altament competitiu”? promet un cost ecològic per al qual el redactat no estableix mecanismes compensatoris, de la mateixa manera que no garanteix de cap manera els drets dels consumidors.

BAIXA’T LES 10 RAONS

Catalí 
Castellí 
Campanya contra la Constitució Europea

Diagonal

El proper mes de gener, veurí  la llum un nou diari, Diagonal. Aquest diari de publicació quinzenal pretén cobrir un buit en un sector, el dels mitjans de comunicació, fortament vinculat a interessos financers i medií tics.
De moment han tret ja els números -1 i 0 que han tingut una força bona acollida i ja compten amb més de 500 subscriptors (si bé, encara queda molt per fer abans d’arribar als 5000 que és el nombre de subscriptors que calculen que seria necessari per consolidar el projecte.

10 raons per a no anar al Fòrum

10 raons per a no anar al Fòrum

1. Per l´especulació:
L´ajuntament planifica la ciutat en funció dels seus interessos econòmics (urbanisme comercial) i del capital privat, quan la planificació hauria de donar solucions a les necessitats urbaní­stiques de la ciutat. Podem intuir els seus interessos quan comparem la rí pida reconstrucció de l´espai on es celebrarí  el Fòrum i el procés de rehabilitació de zones marginals.

Un dels casos més significatius és el de la reforma de La Mina, per la que es destinaran tan sols 72 milions d´euros en comparació als 2.300 milions que costaran les obres del Fòrum 2004.

2. Pel model de ciutat:
Barcelona s´estí  transformant en una ciutat turí­stica i de serveis i oci.
Qüestionem que aquesta opció condueixi a una sostenibilitat econòmica, social i ambiental que garanteixi que els seus habitants puguin guanyar-se la vida a uns nivells
adequats, amb ocupació estable, accés a l´habitatge, respecte del medi… Un model que es presta a convertir la ciutat en un escenari en el que és impossible viure-hi degut a l´oblit de les necessitats socials dels habitants en pro del sector turí­stic, impedint així­ el desenvolupament del teixit social.

3. Per les agressions al medi:
és difí­cil creure en una preocupació pel desenvolupament ambientalment sostenible quan les construccions que s´estan fent pel Fòrum suposen una enorme alteració de l´entorn marí­, cimentació, malbaratament de recursos i construcció de grans edificacions (centre de convencions, hotels…). Al mateix temps, podrí­em recordar que ENDESA (empresa sòcia del Fòrum) és la 4ª empresa d´Europa amb majors emissions de CO2.

4. Pels seus patrocinadors, polí­tics i econòmics:
Els socis capitalistes d´aquest fòrum són el Grup Endesa, Telefònica, La Caixa i Toyota i El Corte Inglés, i els patrocinadors, fins ara, IBM, Indra, Iberia, Damm, Media Pro, Nestlé , Nutrexpa, Randstad, HenkeL, Leche Pascual, Coca-Cola, Roca, GL Events i AGBAR.

Trobem aquí­ empreses repetidament denunciades per agressions al medi ambient i a pobles indí­genes, pels propis consumidors i treballadors, i compromeses amb l´economia de guerra i el neoimperialisme. Participar en el Fòrum els hi suposa un rentat d´imatge, beneficis fiscals i publicitat. D´altra banda, com a organitzadors polí­tics, tenim al Govern Central, l´Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Algú creu seriosament que estan donant proves de recolzament dels valors que afirma tenir el Fòrum? Per ex. Reforma laboral, llei de partits, llei antiterrorista, desallotjaments, corrupció, privatització de l´ensenyament i sanitat…

5. Perquè estí  organitzat pels qui fan il.legal la immigració:
Se´ns parla de multiculturalitat i drets humans i en realitat es posen barreres a la immigració. Les diferents administracions que organitzen el Fòrum són les responsables de l´aprovació de les lleis d´estrangeria i d´una situació en la que ser immigrant és ser il·legal. No oblidem que els diversos cossos policials d´aquesta administració han estat reiteradament denunciats per maltractament i actuacions racistes.

6. Per què estí  recolzat per l´economia de guerra:
El Fòrum no s´ha sumat a les protestes contra la guerra per no contrariar al govern estatal, coorganitzador. Costa creure que hi hagi un compromí­s per la pau més enllí  de la propaganda. I… no només estí  organitzat pels que recolzen l´economia de guerra externa, sinó pels que ens agredeixen en una guerra dií ria amb precarietat laboral i difí­cil accés a l´habitatge.

és indignant veure com, en els pressuposts generals, les partides de defensa augmenten, per perpetuar la unitat de l´Estat i el capital; i com paral·lelament decreixen les partides de prestacions socials. Per citar un altre exemple, trobem com a sòcia del Fòrum INDRA, una empresa puntera en la indústria de l´armament; i el Corte Inglés, Iberia, La Caixa i Telefònica, que inverteixen en tecnologia militar.

7. Per què estí  organitzat pels que tracten els problemes socials amb repressió:
El missatge del Fòrum és que tot s´arregla amb el dií leg, i que les administracions ens donen canals de participació que només hem d´aprofitar per resoldre qualsevol problema. Això pretén amagar una polí­tica de control social cada vegada més difús, i a l´hora contundent. Ens volen reduir a un paper de mers consumidors, de productes i de cultura, de polí­tica, de societat… I quan ens sortim d´aquest marc i volem participar autònomament, les administracions ens tracten com a sospitosos, i les polí­tiques que s´apliquen no són de dií leg sinó d´ordre públic. I quan fem notar que a la nostra societat hi ha conflictes – provocats gairebé sempre per situacions d´injustí­cia – la seva resposta sol ser la policial.

8. Perquè el Fòrum no és participatiu i el dií leg és una farsa:
Els organitzadors del Fòrum estan fent un gran esforç de propaganda per presentar-lo com una iniciativa cultural oberta a tots i capaç d´assumir la crí­tica social. Parlen de democrí cia participativa, però el Fòrum és una realitat predefinida, realitzada, dialogada i pactada des de dalt. La participació ciutadana ha estat obviada i ara ens busquen per assistir com a espectadors i voluntaris passius, com si necessitessin legitimar al Fòrum mitjançant la participació dels moviments socials. Diverses organitzacions socials i veïnals no hi participen en no ser acceptades les propostes que plantejaven pels organitzadors del Fòrum.

9. Perquè pel Fòrum la multiculturalitat és el compte de fades de la globalització:
El Fòrum 2004 no sols no contempla la cultura gitana i ha vedat la seva participació, sinó que estí  marginant a molts ciutadans del barri on s´ubica. Al mateix temps, què
entén el Fòrum per diversitat cultural quan reprimeix tant la cultura com la llegua pròpies? Sota la capa de la multiculturalitat s´amaguen les contradiccions i complexitats de globalització. D´aquesta manera, ENDESA, patrocinadora del Fòrum, destrueix el poble maputxe per què no vol participar de la seva “multiculturalitat”.

10. Perquè per ells la cultura i els valors són una mercaderia:
El Fòrum llença un missatge clar: Barcelona és la seva cultura. Quan el Fòrum apela a la creativitat de les gents de Barcelona, les ven com a imatge de marca que utilitzarí  el sector turí­stic. Però per fer això buida la cultura de polí­tica: de l´esperit crí­tic, de la creativitat antagonista, la rebel·lia que els moviments socials seguiran reivindicant. La paraula cultura els serveix així­ per disfressar els conflictes de la ciutat i, en un acte de total hipocresia, convertir-los en eslògan turí­stic: Barcelona, capital de la pau.

No consentirem que se´ns utilitzi de figurants de Barcelona convertida en un parc temí tic que mai no pot contemplar la vertadera diversitat.