Arxiu d'etiquetes: Noruega

Noruega cancela part del deute extern d’alguns països per considerar-lo il·legal

El Ministeri d’Afers Exteriors Noruec ha decidit condonar unilateralment part del deute extern que els països pobres altament endeutats tenien pendent de pagament amb Noruega.

EL motiu de la condonació és que l’executiu noruec ha considerat il·legal el deute ja que la suposada “ajuda al desenvolupament” que va generar aquest deute no va ser motivada per motius de foment del desenvolupament dels països receptors sinó que foren préstecs condicionats a intèssos interns noruecs.

En concret, els deutes condonats pertanyen a la Campanya d’Exportació de Vaixells que es va duu a terme els anys 1976 i 1980 i per la qual es van atorgar préstecs a països pobres per a que poguessin comprar vaixells fabricats a Noruega ja que el sector de la construcció naval estava passant una severa crisi en aquells moments. Durant aquest perí­ode, Noruega va vendre, mitjançant préstecs i altres subsidis, 156 vaixells a 21 països per valor de 3,7 bilions de corones.

Els països beneficiats seran Equador, Egipte, Jamaica, Perú, Sierra Leone, Birmí nia i el Sudan. En els casos d’Equador, Sierra Leone, Birmí nia i el Sudan el deute per exportació de vaixells representa la totalitat del deute d’aquests països amb Noruega (el 99% en el cas del Sudan), mentre que en el cas d’Egipte i Jamaica representa el 75% i en el cas del Perú el 18% del total del deute bilateral. En els casos d’Egipte, Equador, Perú i Jamaica el deute serí  cancelat el 2007 mentre que en els casos de Birmí nia, el Sudan i Sierra Leone caldrí  esperar fins que finalitzin els trí mits per a ser considerats països altament endeutats (possiblement al 2008).

La principal novetat d’aquesta condonació és però que per primera vegada un govern ha acceptat la corresponsabilitat del deute com a conseqüència d’una polí­tica de crèdit fallida i que aquesta condonació no serí  comptabilitzada com a ajuda al desenvolupament dels propers anys.

En total, el deute cancel·lat serí  de 4,4 bilions de corones.

Més informació

Nota de premsa del Ministeri d’Afers Exteriors de Noruega: Cancellation of debts resulting from the Norwegian Ship Export Campaign (1976-80)
Nota de premsa d’Eurodad: Norway makes groundbreaking decision to cancel illegitimate debt.
Rebelion.org: Histórica y ejemplar condonación.

Skogtroll

Skogtroll - Theodor Kittelsen

Aquesta imatge m’ha acompanayt en els últims 6 mesos. és una reproducció d’un quatre de Theodor Kittelsen anomenat Skogtroll (que en noruec vol dir el troll del bosc) pintat el 1906 i el tenim penjat a la porta de l’armari de la cuina al pis que he compartit durant els últims 6 mesos aquí­ a Kringsjí¥, Oslo (Noruega). Crec que el trobaré a faltar…

Entrades relacionades a la Wikipedia:

Traslado

Mentre escribia l’anterior post sobre la decisió de Noruega d’excloure Wal-Mart i Freeport de la seva cartera d’inversions, m’ha passat una cosa completament inesperada.

Estava jo a la kollokvierom (una mena de sala per a treballar en grup) de la meva facultat i una noia que estava a l’altre extrem de la llarga taula agafa les seves coses i s’en va. Al passar pel meu costat, em deixa una nota sense dir res. Jo sorprès, llegeixo la nota, és un poema! i en castellí !. Quan l’he acabat de llegir surto de la sala però ella ja ha desaparegut.

Traslado

De otoño anocheezido supuesto infinito
-te veo
ahí­ estás
eres bueno?
tienes el alma humilde
que te atribuyo?
Y si no lo tienes
No lo sabré nunca
y me volviste la fe
de que el abismo no es eterno.

-S.

I jo que em pensava que aquestes coses només passaven a les pelí­cules…

P.D.: S., me encantó la poesí­a. Si lees esto deja un comentario o mandame un correo.

Noruega exclou per motius ètics WalMart i Freeport de la seva cartera d’inversions

Ahir, la ministra de finances noruega, Kristin Halvorsen va anunciar que d’acord amb la recomanació del comité ètic, el Fons de Pensions Estatal (més conegut com el “Fons del Petroli”), ha exclòs les empreses Wal-Mart Stores, Inc. i Freeport-McMoRan Copper & Gold Inc. de la seva cartera d’inversions.
Wal-Mart és l’empresa de venta al detall més gran del mon i té un volum de facturació de prop de 300.000 milions d’euros (2005). El motius d’haver estat exlosa de la cartera d’inversions és la violació sistemí tica dels drets humans i laborals tant en les seves operacions als Estats Units i el Canadí  com en la cadena de proveidors a països com Nicaragua, El Salvador, Honduras, Lesotho, Kenya, Uganda, Namibia, Malawi, Madagascar, Swaziland, Bangladesh, China o Indonesia.

“An extensive body of material indicates that Wal-Mart consistently and systematically employs minors in contravention of international rules, that working conditions at many of its suppliers are dangerous or health-hazardous, that workers are pressured into working overtime without compensation, that the company systematically discriminates against women in pay, that all attempts to unionise by the company’s employees are stopped, that employees are in a number of cases unreasonably punished and locked in, along with a number of other circumstances…”.
(…)
“What makes this case special is the sum total of ethical norm violations, both in the company’s own business operations and in the supplier chain. It appears to be a systematic and planned practice on the part of the company to hover at, or cross, the bounds of what are accepted norms for the work environment. Many of the violations are serious, most appear to be systematic, and altogether they form a picture of a company whose overall activity displays a lack of willingness to countervail violations of norms in its business operations.”

Freeport, per la seva banda, una empresa minera amb seu a Nova Orleans (EEUU) que opera una de les mines de coure més grans del món a Nova Guinea (Indonèsia), ha estat exclosa per danys mediambientals inacceptables en l’explotació de dita mina.

Wal-Mart i Freeport s’afegeixen doncs a una llista que ja arriba a 19 empreses. En concret són les següents: Wal-Mart Stores Inc., Freeport McMoRan Copper & Gold Inc., BAE Systems Plc., Boeing Co., Finmeccanica Sp.A., Honeywell International Inc., Northrop Grumman Corp., United Technologies Corp., Safran SA, Alliant Techsystems Inc., EADS Co (European Aeronautic Defence and Space Company), EADS Finance BV, General Dynamics Corporation, L3 Communications Holdings Inc., Lockheed Martin Corp., Raytheon Co., Thales SA., Kerr-McGee Corporation i Singapore Technologies Engineering.

Entre aquestes, em criden l’atenció EADS Co (European Aeronautic Defence and Space Company) i la seva filial EADS Finance BV, les quals estan participades per l’estat espanyol a través de la SEPI. Faria bé l’estat espanyol de fixar també uns criteris ètics per a les seves participacions industrials…

El Ministeri de Finances noruec, va comunicar per escrit els informes del comité ètic a les empreses afectades per tal que poguéssin presentar al·legación. Wal-Mart no va respondre mai mentre que Freeport va negar els fets però no va aportar cap tipus d’evidència.

La notí­cia s’ha fet pública un cop el Banc de Noruega s’ha desprès completament de les seves participacions accionarials a Wal-Mart i Freeport valorades en 2.5 bilions i 116 milions de corones norueges respectivament. La llei noruega ho obliga així­ per evitar que la noticia pugui influir en els mercats de valors.

Més informació:

Nota de Premsa: Two companies – Wal-Mart and Freeport – are being excluded from the Norwegian Government Pension Fund – Global’s investment universe (en anglès)
Recomanacions del Etikkrí¥det: Recommendation of 15 February 2006 (Freeport McMoRan Copper & Gold Inc) (en anglès)
Recomanacions del Etikkrí¥det: Recommendation of 15 November 2005 (Wal-Mart Stores Inc) (en anglès)
Aftenposten: Norway dumps Wal-Mart stock (en anglès)
dn.no: Halvorsen vraker to selskaper til (en noruec)
El Paí­s: Noruega vende por razones éticas tí­tulos de Freeport y de Wal-Mart (en castellí )
Norges Bank: The Government Pension Fund (en anglès)
Finansdepartementet: The Government Pension Fund (en anglès)
Finansdepartementet: Ethical Guidelines (en anglès)
Finansdepartementet: Llistat de companyies excloses de la cartera d’inversions del sector públic noruec (en anglès)
Etikkrí¥det

1. maj

Avui, 1 de maig és el dia internacional dels treballadors.

Com a nota noruega aquí­ us deixo la Internacional en Noruec (Bokmal)

Internasjonalen

Opp alle jordens bundne trelle,
opp, I som sulten knuget har!
Nu drí¸nner det av rettens velde,
til siste kamp der gjí¸res klar.
Alt det gamle vi med jorden jevner,
opp slaver nu til frihet frem!
Vi intet har, men alt vi evner
til rydning for ví¥rt samfunns hjem.

Sí¥ samles vi pí¥ valen,
seiren vet vi at vi fí¥r,
og Internasjonalen
skal fí¥ sin folkeví¥r.

I hí¸yden vi ei frelse venter
hos guder eller fyrsters flokk.
Nei, selv i samling vi den henter:
i fellesskap vi vinner nok.
Alt det stjí¥lne tilbake vi krever,
og for ví¥r í¥nd et frihets vern!
Ví¥r egen hammer selv vi hever
og slí¥r, mens vi har varme jern.

Imot oss statens lover bí¸yes,
av skatter blir vi tynget ned.
Og fri for plikt den rike fí¸yes,
mens ringhets rett ei kjenner sted.
Lenge nok har vi ligget i stí¸vet:
Vi stiller frihets krav mot rov.
Mot alle retten skal bli í¸vet,
slik vil vi ha ví¥rt samfunns lov.

Ved ofringen til Mammons í¦re
har gullets konger aldri hatt
et annet mí¥l enn det í¥ tí¦re
pí¥ proletarens arbeidskraft.
Denne bande, ved ví¥rt slit og plage,
til en mektig rikdom kom.
Og ní¥r vi fordrer den tilbake
forlanger vi ví¥r eiendom.

Med krigsbegeistring de oss fyller,
de konger, fí¸r vi skal i slag.
Men voldens herrer vekk vi skyller
pí¥ massemytteriets dag.
Bí¦r da streikerí¥nden inn i hí¦ren
og pí¥ neste krigs signal:
Vi sier nei til helteí¦ren
og skyter hí¦rens general.

Arbeider, bonder, ví¥re hí¦re
de stí¸rste er som stevner frem!
Ví¥r arvedel skal jorden ví¦re,
vi sammen bygge vil ví¥rt hjem.
Som av rovdyr ví¥rt blod er blitt suget,
men endelig slí¥r vi dem ned. –
Og mí¸rket, som sí¥ tungt oss knuget,
gir plass for solens lys og fred.


Tekst: Eugene Pottier / Olav Kringen
Mel: Adolphe og Pierre Degeyter

Més informació a la wikipedia: May Day (en anglès)

Més informació a la wikisource: Internasjonalen (en noruec)

Spain vs. Norway

Aquestes són algunes dades comparatives entre Espanya i Noruega, el territori que m’acull temporalment. Les dades provenen de la base de dades SIMA del Banc Mundial i estan desglossades en població, macroeconomia, comerç, energia, mercat de treball, educació, sanitat i altres.

Població

Es tracta de dos països amb grans diferències. Noruega té una extensió superior a la meitat del territori espanyol, però una població de només 4,5 milions d’habitants. La densitat de població de Noruega és de només 15 habitants per kilòmetre quadrat.
Sorpren que la superficie forestal sigui en ambdós casos del 29%. La menor densitat de població noruega fa que la natura estigui molt més present en la vida noruega.
En quant a l’estructura de població no presenten grans diferències però destaca que Noruega té una major taxa de fertilitat (2 fills per dona de mitjana) probablement degut a un major desenvolupament de l’estat del benestar i a unes millors polí­tiques de conciliació dela vida laboral i familiar.

Població (any 2004) Noruega Espanya
Superficie(km2) 323,76 505,99
Sòl cultivable (% superficie total) 3,00 27,00
í€rea forestal (% superficie total) 29,00 29,00
Densitat de població (habitants per km2) 15,00 83,00
Població total 4,582,000 41,286,388
Població edat 0-14 (% sobre el total) 20,00 15,00
Població edat 15-64 (% sobre el total) 66,00 68,00
Població edat 65 o més (% sobre el total) 15,00 17,00
Taxa de naixements (per cada 1,000 habitants)1 13,00 10,00
Taxa de defuncions (per cada 1,000 habitants)2 10,00 9,00
Taxa de fertitlitat (fills per dona)3 2,00 1,00

Here you will find some comparative data between Spain and Norway, where I currently live. Data is taken from the SIMA‘s World Bank database and are sorted in population, macroeconomics, trade, energy, labour market, education, health and other indicators.

Population

They are countris with big differences between them. Norway has an extension over a half of Spanish territory but with just a population about 4,5 milions people. Norwegian population density is just 15 inhabitants per sq kilometer.
It’s surprising that they both have the same forest surface (29% of total surface). The lowest population density makes, althought, nature beeing an integral part of norwegians’ life.
Regarding population structure we don’t find any substancial difference but it shows that Norway has a higher fertility rate (2 births per woman) probably due to the more developed welfare state and better policies for labour and famliy life conciliation.

Population (year 2004) Norway Spain
Surface area (sq km) 323,76 505,99
Land use, arable land (% of land area) 3,00 27,00
Forest area (% of land area) 29,00 29,00
Population density (people per sq km) 15,00 83,00
Population, total 4,582,000 41,286,388
Population ages 0-14 (% of total) 20,00 15,00
Population ages 15-64 (% of total) 66,00 68,00
Population ages 65 and above (% of total) 15,00 17,00
Birth rate, crude (per 1,000 people)4 13,00 10,00
Death rate, crude (per 1,000 people)5 10,00 9,00
Fertility rate, total (births per woman)6 2,00 1,00


Continua la lectura de Spain vs. Norway

  1. Any 2000 []
  2. Any 2000 []
  3. Any 2000 []
  4. Any 2000 []
  5. Any 2000 []
  6. Any 2000 []