La setmana passada vam anar amb la Natalia a veure Un enemigo del pueblo. Des de la meva estada per terres noruegues que tenia ganes de conèixer millor les obres d’Ibsen i la publicitat era força bona ;)

L’obra ens va sorprendre gratament. Es tracta d’una versió adaptada als temps que corren, un temps en el qual els mitjans de comunicació i la “societat civil” tenen un poder que no crec que Ibsen pogués arribar-se a imaginar. Un temps en el qual democrí cia i demagògia semblen ser sinònims i anar a contra corrent, en contra d’allò establert, en contra del que es considera d’interès general, potser no mereix les reaccions violentes que Ibsen va preveure però si altres maneres més subtils i igualment eficients de marginació, rebuig i menyspreu.

Una obra sobre el coste de airear la verdad cuando es odiosa: ser señalado como traidor por la sociedad en la que se quiere vivir. Solo ante el peligro, poniendo en riesgo incluso a su familia, el doctor Stockmann se enfrenta a polí­ticos, a periodistas y a la mayorí­a de sus vecinos, los cuales olvidan sus diferencias para sostener contra el disidente una gran mentira y para marcarlo como el enemigo común.

Fitxa Tècnica

Tí­tol: Un enemigo del pueblo
Tí­tol original: En Folkefiende (nourec)
Autor: Henrik Ibsen
Any: 1882
Producció: Centro Dramático Nacional
Teatre: Teatre Tí­voli
Representació: 27 d’abril del 2007 (11-29 abril 2007)
Llengua: Castellí 
Versió: Juan Mayorga
Direcció i escenografia: Gerardo Vera
Vestuari: Alejandro Andújar
Ajudant d’escenografia: Silvia de Marta
Música: Luis Delgado
Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo (AAI)
Diseny de projeccions: ílvaro Luna

Repartiment (per ordre alfabètic)

Billing Ester Bellver
Peter Stockmann Enric Benavent
Capitán Horster Paul Berrondo
Ciudadana IV Mí­riam Cano
Cámara 2 Nacho Castro
Ciudadano II Paco Déniz
Ciudadano VI J. L. Dí­az Rupérez
Hovstad Israel Elejalde
Cámara 1 Sandra Ferrús
Kat Stockmann Elisabet Gelabert
Ciudadano III Emilio Gómez
Ciudadano V Daniel Holguí­n
Morten Stockmann Abrahan Lausada
Aslaksen Chema de Miguel
Petra Stockmann Olivia Molina
Señora Lamstad Inma Nieto
Thomas Stockmann Francesc Orella
Morten Stockmann Adrián Portugal
Ciudadano I Sergio Sánchez
Ciudadana VII Mª Carmen San José
Borracho Pablo Vázquez
Kul Walter Vidarte

Dissabte amb la Natalia vam a anar a sopar al restaurant Colors. és el restaurant de l’Hotel Ciutat de Barcelona, situat al carrer Princesa, que per cert, ha guanyat molt amb l’ampliació de la vorera i el canvi de sentit.

El restaurant presenta una decoració basada en el color que proporciona un ambient cí lid i í­ntim.
Per començar jo vaig demanar una crema de meló amb encenalls de pernil i la Natalia una amanida de tomaquet i formatge fresc. De segon els dos vam escollir salmó a la brasa amb verduretes. Per acompanyar un vi blanc Can Feixes.
Per postres la Natalia va triar un brownie de xocolata amb troncs de vainilla i jo un sorbet de colors que consisteix en quatre vasos petits de sorbet de llimona, mandarina, poma i fruites del bosc.

El menjar estava molt bo i el servei era excelent. és un lloc altament recomanable.

Restaurant Colors

Mapa: c/ Princesa, 35 (google maps)
Preu aprox.: 30 euros/persona
Tel.: 93 269 7477
Fax: 93 269 7476

Ahir, amb la Natalia, Ivan i Paola vam anar a sopar al restaurant Japonès TAIRA. Situat al carrer comerç, a prop de casa, i a prop de la zona del Born.

TAIRA nace de la idea de crear dos ambientes en uno, el poder disociar y unir. Por un lado Taira y por otro DAI, que proviene de una palabra japonesa, OOHISA, que significa plano, gran ambiente de tranquilidad y armoní­a, no en el sentido de tamaño sino en el de sensaciones. Plano y grande o lo que es lo mismo, PAZ! Cálido y frí­o, calma y movimiento, en definitiva, el equilibrio.

grupo-ottozutz.com/taira/

Destaca sobretot per la seva decoració i ambientació, però no per això la qualitat de la carta estí  menys cuidada. Vam demanar unes racions de sushi (maki, nuguiri i sashimi), un arros saltejat amb verdures, una tempura de llagostins, uns rotlles de bou amb verdures, una sopa de “miso” tofu i algues i una sopa japonesa de broquil amb fideus; i per acompanyar-ho tot un vi blanc-pescador. Tot estava molt bo i certament vam acabar molt més tips del que és habitual en un restaurant japonès.

Com és habitual en els restaurants japonesos, l’assignatura pendent són les postres. Jo vaig demanar un gelat de te verd, excessivament fort pel meu gust i els altres van optar per anar “a lo segur” i demanar un pastí­s de formatge amb fruites del bosc.

Restaurant TAIRA

Mapa: C/ Comerç, 7 (google maps)
Carta
Preu: entre 25 i 30 euros; menú de migdia per 10 euros.
Tel: 93 319 66 14
WWW: www.ottozutz.com
e-mail: taira@ottozutz.com

Fins al proper mes d’octubre es pot veure al Museu d’Història de la Ciutat – Conjunt Monumental de la Plaça del Rei l’exposició G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939 dins els actes del 75è Aniversari de la Proclamació de la II República.

La mostra, organitzada pel Museu d’Història de la Ciutat i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, recull les propostes modernitzadores que el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporí nia (G.A.T.C.P.A.C.) va realitzar durant la Segona República. En la majoria dels casos, aquests projectes no es van poder fer realitat a causa de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. En resum, un passegi per la Barcelona que podria haver estat…

Exposició G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939 dins els actes del 75è Aniversari de la Proclamació de la II República
Lloc: Museu d’Història de la Ciutat – Conjunt Monumental de la Plaça del Rei (Barcelona)
Data fi: 08/10/2006

A El mètode Grí¶nholm, quatre candidats -tres homes i una dona- es presenten a la fase final d’unes proves gens convencionals que ha organitzat una important multinacional per triar un alt executiu. A què estan disposats a renunciar per aconseguir la feina? Fins on arriba el seu esforç i la seva lluita per obtenir el lloc de treball somiat? Quins són els lí­mits morals de l’actuació dels quatre candidats? El joc entre els aspirants esdevé també un combat de sentiments, ambicions i enveges, sempre en els lí­mits entre la realitat i la ficció, entre la veritat i la mentida.

Així­ doncs, seguint escrupolosament les regles de la dramatúrgia clí ssica (unitat d’acció, de lloc, de temps i de personatges), Galceran ens proposa una divertida i estimulant radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral, que és també un retrat í cid i punyent de les lluites de poder, de la competitivitat ferotge, del “salvi’s qui pugui” que impera en la nostra societat contemporí nia. I tot plegat, amb un domini envejable del llenguatge escènic, de la rèplica í gil i directa i de la tensió dramí tica, plena de petits paranys i sorpreses perfectament integrades en l’acció, amb una lògica implacable. Com diria el de la cançó, “puro teatro”.

Per a la posada en escena, hem volgut treballar des de la simplicitat, ressaltant en tot moment la força i el dinamisme del mateix text i privilegiant, evidentment, el treball dels actors: Boixaderas, Soler, Batalla i Dí­az, un quartet de luxe amb qui ha estat un autèntic plaer treballar.

Jordi Galceran

Aquesta tarda hem anat al teatre a veure El mètode Grí¶nholm i m’ha semblat una obre senzillament genial. No només és una comèdia divertidí­ssima sinó que amaga una crí­tica ferotge a les misèries d’aquesta societat en la qual vivim i en la qual estem disposats a tot per aconseguir un simple lloc de treball assalariat.

Fitxa tècnica
Guió: Jordi Galceran
Direcció: Sergi Belbel
Escenografia: Paco Azorí­n
Vestuari: M. Rafa Serra
Il·luminació: Kiko Planas (a.a.i.)
So: Xavi Oró i Pep Solórzano
Ajudanta de vestuari: Berta Riera
Repartiment:
Jordi Boixaderas Ferran Augé
Lluí­s Soler Enric Font
Roser Batalla Mercè Degí s
Jordi Dí­az Carles Bueno
Teatre: Poliorama
WWW: El mètode Grí¶nholm

Ahir amb la Natalia vam anar a sopar al restaurant OBEN. és un restaurant que hi ha al carrer Torrijos, molt aprop dels cinemes Verdi Park. OBEN és un restaurnat en el uql es combinen els plats casolans de sempre amb receptes creatives i fins i tot un pel exòtiques però allò que el fa destacar per sobre de tot és la materia prima. No tan sols hi ha una preocupació per la gastronomia sinó també per la nutrició i la saluti prova d’això és que tots els plats estan elaborats amb productes 100% ecologics.

A nivell gastronomic el restaurant no té menú sinó que s’ha d’escollir a la carta. Una carta que, per cert, varia en funció de la temporada. Nosaltres ahir vam optar per uns calenons sobre una base de tomí quet i unes virutes de formatge i una coca de tomaquet, formatge i pesto. De segon vam menjar un Tataki de tonyina amb sesam i unes “piruletes” de pollastre amb gambes. I de postres vam escollir un gelat de caramel i iogurth amb mermelada de nabius, mel i fruits secs. I per acompanyar-ho tot plegat un vi Azimut rosat.

Restaurant OBEN
Torrijos, 53
08012 Barcelona
Tel. 932373713
Preu aprox: 30 Euros/persona.

L’altre dia amb la Natalia vam anar a dinar al Restaurant Basmati, un petit restaurant de cuina innovadora especialitzat en arròssos. La veritat es que va ser un gran descobriment ja que és un restuarant que val molt la pena. és un lloc petit, menys d’una dotzena de taules, molt tranquil, on es pot conversar tranquilament. L’ambientació i la decoració estí  molt ben cuidada (decoració “simple” i elegant amb tocs orientals).

En quant al menjar es pot escollir (almenys al migdia) entre un menú de 16 Eur. o la carta. Nosaltres vam optar pel menú i va ser tot un encert. De primer vaig pendre una amanida de formatge feta amb olivada d’olives verdes i de segon salmó a la papillote amb verdures i un arròs especiat.

Restaurant Basmati
C/Parí­s nº163,
08036 Barcelona
Tel. 93 363 06 51
info@restaurantbasmati.com
www.restaurantbasmati.com

Ahir, per celebrar l’aniversari del Joan, vam anar a sopar el René, el Joan i Jo al Bel-Luna Jazz Club & Restaurant de Barcelona. Certament és un lloc molt recomanable, especialment per anar en parella o grups reduïts, amb un ambient i una decoració i il·luminació molt intimista. A partir de les 21 hores s’hi pot anar a sopar, fins a les 23h, hora a la qual normalment comença el concert. També hi ha l’opció d’anar-hi a pendre una copa. En qualsevol dels dos casos es paga un “cobert musical” que fluctua, en funció de l’artista, entre 7 i 15 euros.

El sopar senzillament exquisit. Nosaltres de primer vam compartir uns entrants de pernil ibèric d’aglí  , uns medallons de foie amb mermelada de poma al Oporto i un carpaccio de Bou. I de segon vam pendre magret d’í nec amb fruites del bosc, filet ibèric a la mostassa antiga i un entrecot al pebre. De postres per acabar-ho de rematar copa de crema de mango i iogurt mentolat, brownie amb gelat de vainilla i pastí­s de dues xocolates.
TOTAL: 140 euros (inclòs el “cobert musical”).

L’actuació ahir anava a cí rrec de SOUL FOOD TRÍO, un trio format per Abel Boquera (òrgue), Claudio Werner ( saxo tenor) i Juan Luis Castaño (bateria). L’actuació va durar aproximadamanet una hora i mitja en la qual van tocar tant temes propis com d’altres músics (ex: West Montgomery) i de diferents estils (ballades, soul funky…). En general l’actuació va estar molt bé.

Bel-Luna Jazz Club & Restaurant
Rambla Catalunya, 5 (prop de Plaça Catalunya)
Barcelona
Telfs. 93 302 22 21 – 93 302 26 10
bel-luna@bel-luna.com
bel-luna.com i bel-luna blog
Obert: de 13 h. a 16 h. i de 21 h. a 02 h.
Restaurant: fins a les 23 h. divendres i dissabtes fins a les 24 h.

Ahir, a part d’anar al cinema amb el Joan, abans vam anar al CCCB a veure l’exposició Occident vist des d’Orient. és una exposició que preten mostrar com s’ha vist l’Occident (entés com a Europa i els europeus) al llarg dels segles des de l’Orient islàmic. Però va més enllà i també planteja temes com ara el paper de la religió en la conformació de l’identitat, la dicotomia entre la fascinació per la modernitat “occidental” i la tradició, el conflicte (croades, imperialisme, la jihad…), etc.

En definitiva, una exposició molt interessant i que ens convida a reflexionar. Això si, cla anar-hi amb la ment oberta i lliure de prejudicis sobre l’art oriental.

Teniu temps fins al 25.09.2005

Ahir, al pati de can Marchal a Mataró, dins del festival Cruïlla de cultures, Maceo Parker i la seva banda van oferir un magnific concert de 2 hores i mitja de durada aprox. després d’uns teloners que tot i no tocar gaire estona al final es feien pesats ja.

La veritat és que van començar amb força ganes, però diria que una mica més lents del que sonen enllaunats. Però el bo de veritat, va arribar després d’un descans en el qual es va quedar sol el teclista. Aquell va ser un dels moments de la nit i un punt d’inflexió perquè la resta de la banda va sortir amb molta energia, moltes ganes i un Maceo Parker molt comunicatiu amb el públic que no es va cansar de reclamar aplaudiments per a la banda i per als tècnics (sense cap mena de dubte el crit de la nit fou What ’bout the band?).

A nivell musical el concert va estar magnific, a l’alçada del que s’esperava però jo destacaria com un altre dels moments estelars quan Maceo Parker va cantar gairebé sense acompanyament “Georgia on my mind”.