Arxiu d'etiquetes: Pensions

La reforma del Fondo de Reserva de la Seguridad Social

NOTA: Artí­culo publicado en la revista Viento Sur núm. 92.

NOTA: En el momento de escribir estas lí­neas el anteproyecto de ley todaví­a no se ha hecho público í­ntegramente y está pendiente de los trámites previos al inicio de su negociación parlamentaria. El artí­culo puede contener impresiones e inexactitudes pues se basa en las informaciones facilitadas desde el Consejo de Ministros.

Sumari Viento Sur, num. 92

Recientemente el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, el Ministerio de Economí­a y Hacienda y los agentes sociales (entiéndase los sindicatos UGT y CC.OO y las organizaciones patronales CEOE y CEPYME) llegaron a un acuerdo para la reforma de la ley reguladora del Fondo de Reserva de la Seguridad Social1.

El Fondo de Reserva de la Seguridad Social es un Fondo creado a raí­z de los Pactos de Toledo y que a partir del 2000 se nutre del excedente procedente del ámbito contributivo de la Seguridad Social. Es decir se alimenta del excedente existente entre las cotizaciones y las prestaciones pagadas en concepto de pensiones contributivas. Su finalidad no es otra que servir de colchón financiero para los tiempos de vacas flacas en los que las cotizaciones puedan no ser suficientes para cubrir las pensiones.

La reforma actual, persigue la finalidad de “dotar a su gestión de mayor flexibilidad para conseguir conjugar la seguridad en las inversiones con una mayor rentabilidad, mediante la diversificación de riesgos”. Así­ “se debe seguir la tendencia del resto de los paí­ses de diversificación de inversiones y abrirse a la renta variable” dando entrada además a la gestión privada.

En la actualidad la práctica totalidad del fondo se invierte en tí­tulos de renda fija nacional o extranjera (deuda pública) de paí­ses con una elevada calificación crediticia. El resto, una parte muy pequeña esta depositado en una cuenta en el Banco de España. Es decir, se invierte en valores casi totalmente seguros. Con la reforma propuesta el Fondo podrí­a invertir además en valores de renda fija emitidos por entidades de derecho privado (obligaciones), acciones y otros instrumentos financieros de renta variable (acciones, opciones, futuros, etc.), divisas y participaciones en instituciones de inversión colectiva (fondos de inversiones), activos todos ellos que conllevan considerable riesgo.

Continua la lectura de La reforma del Fondo de Reserva de la Seguridad Social

  1. En el momento de escribir estas lí­neas el anteproyecto de ley todaví­a no se ha hecho público í­ntegramente y está pendiente de los trámites previos al inicio de su negociación parlamentaria. El artí­culo puede contener impresiones e inexactitudes pues se basa en las informaciones facilitadas desde el Consejo de Ministros. []

Reforma del FRSS

Entre dilluns i ahir dimarts el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, el Ministerio de Economí­a y Hacienda, els sindicats UGT y CC.OO i les organitzacions patronals CEOE i CEPYME han arribat a un acord per a la reforma de la llei reguladora del Fons de Reserva de la Seguretat Social amb uns resultats molt semblants a la proposta inicial de l’executiu.

El Fons de Reserva de la Seguretat Social és un Fons creat l’any 2001 que es nodreix de l’excedent procedent de l’í mbit contributiu de la Seguretat Social, és a dir, de l’excedent entre les cotitzacions per a pensions i les prestacions pagades en concepte de pensions contributives. La seva finalitat no és altra que servir de coixí­ de cara al futur quan (segons alguns estudis) la Seguretat Social presenti dèficit.

La reforma actual, malgrat falten molts detalls per concretar, té la finalitat de diversificar les inversions per tal d’augmentar-ne la rendibilitat. Actualment el fons s’inverteix en la prí ctica totalitat en tí­tols de renda fixa tant nacional com estrangera i es pretén permetre invertir part del Fons en renta variable, (principalment accions i derivats però també divises o inversions immobilií ries). Segons el que es coneix fins ara la nova llei permetria invertir en els següents actius:

  • Valors de Renda Fixa emesos per entitats de dret públic (deute públic nacional o internacional).
  • Valors de Renda Fixa emesos per entitats de dret privat (obligacions).
  • Accions i altres instruments financers de renda variable (accions, opcions, futurs…).
  • Divises.
  • Participacions d’institucions d’inversió col·lectiva (fons d’inversió).

Cal recordar però que en economia no hi ha res gratuït i que aquesta cerca de una major rendibilitat només pot aconseguir-se a costa d’augmentar el risc de les inversions. Analitzem doncs el risc dels nous actius en els que podria invertir el fons.

En el cas de les obligacions són tí­tols de renda fixa emeses per entitats privades. En aquest cas no hi ha risc en el rendiment però evidentment en cap cas poden comparar-se les garanties que pot presentar una empresa amb les d’un estat. En el cas de les accions i derivats el rendiment és variable i per tant poden haver-hi pèrdues. és cert que “la borsa” des de fa dècades creix quasi de forma ininterrompuda, però res en garanteix els guanys. Cal tenir en compte també que els í­ndex borsaris només reflexen les principals accions negociades i noves empreses substitueixen a altres tot donant una falsa impressió de creixement global menysvalorant les pèrdues i no podem ignorar tampoc el risc de fallida empresarial (ex: cas ENRON, moltes accions de la qual estaven en mans de fons de pensions per considerar-se una empresa “segura”). A més, en tant que mercat secundari, els guanys obtinguts a la borsa són purament especulatius basats en comprar barat i vendre car. Aquest component especulatiu que molt més de relleu en el cas de productes derivats com ara opcions i futurs. Les divises són un altre exemple car d’inversió especulativa no exempta de risc com es demostrí  en les crisis financeres que sacsejaren el món durant la dècada passada.

Menció especial mereixen les participacions en fons d’inversió col·lectius ja que aquesta opció obre la porta a qualsevol tipus d’inversió ja que a través d’institucions d’inversió col·lectiva aquestes poden invertir en qualsevol cosa seguint criteris que s’escapen de la lògica que hauria de perseguir el sector públic, tot ofuscant la transparència que hauria de guiar la gestió del fons de reserva dels treballadors espanyols.

Evidentment hi haurí  qui pugui pensar que la major rendibilitat compensa els riscos, però cal tenir en compte que els benefeicis de la inversió en renda fixa d’entitats públiques (és a dir, deute públic) van molt més enllí  del tipus d’interès del cupó ja que aquests serveixen per a finançar actuacions de carí cter públic que reverteixen en el benestar de tota la societat.

També cal destacar la intenció d'”externalitzar” la gestió del fons tot traient a concurs públic diferents lots per a que les gestores de fons (principalment formades per bancs, caixes d’estalvis i asseguradores) se’n facin cí rrec. Aquesta decisió de donar entrada a “agents privats” ja es duu a terme en alguns països com ara França però no hi ha cap raó per la qual l’entrada de gestió privada en el fons dugui a una millor rendibilitat del fons sinó que clarament es pretén, un cop més, generar benefici privat mitjançant fons públics. Recordem que els fons de pensions poden tenir uns costos de gestió (aquests inclouen els beneficis de la gestora) de fins a un 2% del volum del fons.

Sembla ser que un dels requisits serí  que les empreses actuïn d’acord amb uns principis de responsabilitat social, econòmica i ambiental. Caldrí  veure quins són aquests criteris i com s’exerceixen tot i que molt em temo que en aquest aspecte estarem encara a anys llum de països com Noruega que el 2006 van retirar les inversions del seus fons de pensions públic a EADS, empresa participada per el govern espanyol, per motius ètics. En tot cas si s’estableix un comitè ètic que realment controli aquestes inversions estaria bé que aquests mateixos criteris s’estenguessin a tota l’actuació del sector públic.

A més el govern ja ha anunciat, per a tranquil·litzar el capital, que no exercirí  drets polí­tics sobre les inversions. és a dir que no intervindrí  en la gestió de les empreses participades. és a dir que posem els diners dels treballadors espanyols a mans del capital i ni tan sols podrem utilitzar aquest poder per a garantir el compliment dels principis de responsabilitat social, econòmica i ambiental esmentats. Es podria arribar a donar fins i tot el cas que el Fons de Reserva invertí­s en accions d’una empresa X i que aquesta empresa decidí­s deslocalitzar-se tot acomiadant centenars o milers de treballadors sense que el govern pogués fer-hi res.

La reforma també preveu que part dels excedents de la Seguretat Social es puguin dedicar a millorar les pensions actuals. Cal aplaudir aquesta mesura tot i que caldrí  esperar al redactat final de la llei perquè les organitzacions patronals han esta fet una pressió important perquè aquests excedents es puguin destinar a reduir les quotes empresarials i seria un greu error que s’obris la porta a aquesta possibilitat.

ACTUALITZACIÓ: El Consell de Ministres ha aprovat aquest migdia l’informe del Ministeri de Treball i han anunciat l’inici dels trí mits previs a la seva presentació al Congrés.

Més informació:

Reformes recents en els sistemes públics de pensions a Europa

Selección de reformas recientes en los sistemas de pensiones públicas de jubilación en Europa
Reformas Paí­s y año Descripción
Paramétricas
Elevación de la edad legal de jubilación Italia, 1992 De 55 mujeres y 60 hombres a 60/65 años
Alemania, 2004 De 65 a 67 años, gradualmente entre 2012 y 2029
Reino Unido, 2006 De 60 a 65 años para las mujeres, gradualmente entre 2010 y 2020
De 65 a 68 años, gradualmente entre 2024 y 2046
Bonificación por prolongación Francia, 1993 Desde 2003, 3% por año cotizado sobre los 60 años con 40 cotizados
España, 2002 2% por año cotizado sobre los 65 años con 35 cotizados
España, 2006 2% por año cotizado sobre los 65 años con 15 cotizados
3% por año cotizado sobre los 65 años con 40 cotizados
Definición de la base de la pensión Italia, 1992 De 5 años a toda la vida laboral, para los afiliados desde 1992
Francia, 1993 De los mejores 10 a los mejores 25 años, gradualmente desde 2008 para nacidos después de 1948
Suecia, 1994 De 15 años a toda la vida laboral, gradualmente con cuentas nocionales
Italia, 1996 De 5 años a toda la vida laboral, gradualmente con cuentas nocionales
España, 1997 De 8 a 15 años, gradualmente hasta 2002
Indexación de las pensiones Italia, 1992 De salarios a precios
Francia, 1993 De salarios a precios excluido el tabaco
Alemania, 2004 A salarios, con “factor de sostenibilidad” (ocupados/pensionistas)
Reino Unido, 2006 Pensión asistencial (Pension credit), de precios a salarios desde 2012
Estructurales
Cuentas nocionales Suecia, 1994 16 puntos de cotización, capitalizados según salario Gradual (parcial para nacidos entre 1938 y 1953, plena posteriormente)
Plenamente vigente desde 2015 (aprox.)
Italia, 1996 32,7 puntos de cotización, capitalizados según PIB de cinco años previos Gradual (parcial para a liados con <18 años de cotización en 1996, plena para afiliados desde 1996)
Plenamente vigente desde 2035 (aprox.)
Cuentas de capitalización individual Suecia, 1994 Desde 1999, 2,5 puntos de cotización, gestionados por Agencia Pública
Reino Unido, 2006 Desde 2012, apertura de cuenta individual por defecto 4 puntos por el trabajador, 3 puntos el empleador y 1 punto el Estado
Nota: Se refieren exclusivamente a reformas de los sistemas de pensiones de los trabajadores del sector privado.
Fuente: Comisión Europea, OCDE y Oficina Económica de la Presidencia.

Quadre extret de l’Informe Econòmic del President del Govern 2007.

Informe complet: Informe Económico del Presidente del Gobierno 2007
Nota de premsa: El Presidente afirma que 2006 ha sido el mejor año económico de la democracia

European social statistics – Social protection -Expenditure and receipts – Data 1996-2004

El disset de gener passat, l’agència d’estadí­stica Europea de la Unió Europea, l’Eurostat, va publicar una recopilació de les dades sobre la despesa en protecció social als estats membres per al perí­ode 1996-2004. LA veritat és que em ve “com anell al dit” per a l’article sobre l’evolució de les pretsacions socials que estic coescrivint.

Fitxa tècnica

Tí­tol: European social statistics – Social protection -Expenditure and receipts – Data 1996-2004
Llengua: anglès
Editor: Eutostat
Edició: 2007 (17/01/2007)
Lloc: Luxemburg
Editorial: Office for Official Publications of the European Communities
Tema: Population and social conditions
Col·lecció: Statistical books
ISBN: 92-79-04582-2
ISSN: 1681-9365
Número catí leg: KS-DC-07-001
WWW: European social statistics – Social protection -Expenditure and receipts – Data 1996-2004
PDF: European social statistics – Social protection -Expenditure and receipts – Data 1996-2004

The publication includes data (1996-2004) on expenditure and receipts of social protection schemes. The data are drawn up according to the ESSPROS Manual 1996. ESSPROS stands for European System of integrated Social Protection Statistics, a harmonised system providing a means of analysing and comparing social protection financial flows. Expenditure of social protection schemes is broken down into social benefits, administration costs and other expenditure. Social benefits are classified by function: Sickness/Health care, disability, old age, survivors, family/children, unemployment, housing and social exclusion. Receipts of social protection schemes comprise social contributions, general government contributions and other receipts.

Catalunya rejoveneix

Segons l’últim informe de conjuntura econòmica presentat per Caixa Catalunya, la piramide de població catalana s’estí  rejovenint ja que en els últims anys la població en edat de treballar (16-64 anys) ha augmentat a un ritme superior a la població major de 65 anys. En concret la poblactió en edat de treballar ha crecut un 11,5% mentre que la població major de 65 anys només hi ha fet en un 6,2%.

Aquesta noticia és un argument de pes en contra dels qui pregonen la crisi i la bancarrota del Sistema de Seguretat Social degut a l’envelliment de la població.

Més informació:

Informe sencer: Informe Novembre 2006 (núm. 110)
Requadre: Catalunya supera els 7 milions d’habitants: implicacions des d’un punt de vista territorial i per municipis

Arriba el nadal… i amb el nadal els plans de pensions

Divendres vaig haver d’anar al banc a finestreta i em vaig trobar que una de les finestretes lluïa un cartell que deia que estava dedicada en exclusiva a tramitar fons de pensions. I és que s’acosta el cap d’any, cal afanyar-se per intentar pagar els menys impostos possibles i els fons de pensions s’han convertit en un dels instruments per diferir impostos més utilitzats. No en va, un 40% de les aportacions a plans i fons de pensions, a Espanya, es realitzen durant el mes de desembre (la qual cosa posa en dubte la seva raó de ser com un instrument que gestioni l’estalvi mensual per a la vellesa al llarg de la vida).

Els plans de pensions permeten deduir les aportacions (fins a 10.000 euros o el 30% dels ingressos per rendes del treball) de la base imposable de l’IRPF. Aquest lí­mit s’incrementa fins als 12.500 euros (o el 50% dels ingressos per rendes del treball) en el cas de majors de 50 anys. També es permet deduir fins a 3.000 euros d’aportacions a plans de pensions del cònjuge en el cas que aquest no treballi. Les quantitats que excedeixin aquests lí­mits es podran deduir en els propers 5 anys fiscals.

A més, les aportacions que és realitzin, si en el moment de la jubilació es reben com a capital (en comptes de com a renda) es permetrí  deduir-ne fins a un 40% de la base imposable de l’IRPF.

No cal comentar que no estí  precisament a l’abast de la majoria de ciutadans espanyols aconseguir estalviar 10.000 euros l’any per a poder destinar-los a un pla de pensions al mateix temps que l’endeutament de les famí­lies bat records històrics mes rera mes, proliferen les empreses que ofereixen crèdits rí pids a alt interès, algunes famí­lies ja han començat a declarar-se en suspensió de pagaments i fins i tot el Banc d’Espanya ha llençat una veu d’alarma per l’elevat endeutament.

Nova dotació per al Fons de Reserva de la Seguretat Social (juliol 2006)

Com ja ve sent tradicional al juliol, el passat 14 de juliol, consell de ministres va aprovar una nova aportació de 3.800 milions d’euros al Fons de Rerserva de la Seguretat Social. Aquesta aportació es suma a la realitzada el passat 10 de febrer per valor de 3.700 milions d’euros i fa ascendir el valor total del fons a més de 35.000 milions d’euros que equival a un 3,89% del PIB o a prop de 7 mesos de la nòmina de pensions.

Nota de premsa: El Gobierno aprueba una nueva dotación al Fondo de Reserva de la Seguridad Social de 3.800 millones de euros.
Grí fics: Dotaciones aprobadas por Acuerdo de Consejo de Ministro y evolución general del Fondo de Reserva

Acuerdo sobre Medidas en Materia de Seguridad Social (2006)

Gobierno, patronal y sindicatos firman la reforma para asegurar el futuro de las pensiones
El pasado 13 de julio, gobierno, las organizaciones patronales CEOE y CEPYME y los sindicatos UGT y CC.OO, firmaron el “Acuerdo sobre medidas en materia de Seguridad Social”. El acuerdo final es muy parecido a las Propuestas de medidas de reforma de la Seguridad Social que remitió el gobierno a sindicatos y patronal el noviembre pasado. Dicho acuerdo consta de cinco ejes básicos.

El primer lugar, adecuar los gastos y los ingresos de la seguridad social para garantizar su sostenibilidad.
En segundo lugar mejora y extensión de los complementos de mí­nimos.
En tercer lugar alcanzar una mayor proporción entre el esfuerzo contributivo y los derechos generados.
En cuarto lugar, incentivar la prolongación de la vida laboral más allá de la edad obligatoria de jubilación.
Y por último avanzar en el proceso de simplificación y “racionalización” del sistema de regí­menes de la Seguridad Social.
Continua la lectura de Acuerdo sobre Medidas en Materia de Seguridad Social (2006)

La seguridad social alemana suma 3.300 millones de déficit (nova ofensiva de El Paà­s contra les pensions públiques)

Per tercera vegada en dues setmanes, El Paí­s pública notí­cies prí cticament idèntiques en les que anuncia que govern, patronal i sindicats han arribat a un pacte per a la reforma de la Seguretat Social. En cap de les tres ocasions hi ha hagut confirmació oficial per part de les parts tot i que en aquesta ocasió es fan ressò de la notí­cia altres diaris també. Tant interès te la notí­cia fins al punt de precipitar-se fins a tres vegades?

La notí­cia, avui, va acompanyada d’aquesta altra, La seguridad social alemana suma 3.300 millones de déficit. La idea? Transmetre que com que nosaltres som previsors no ens passarí  el que li passa a Alemanya i, amb aquest argument, fer callar les crí­tiques que pugui generar la reforma.

El mayor problema lo sigue constituyendo la caja de pensiones, cuyos gastos se mantuvieron estables en 232.700 millones, por lo que no pudieron compensar el descenso de los ingresos. La caja de pensiones recibió el año pasado 228.500 millones, 2.200 millones menos que en 2004, debido al alto desempleo y a la contención salarial.
No sólo no crece la cotización de los que tienen empleos regulares porque sus sueldos están estancados, sino que se ha reducido enormemente el número de personas con empleos regulares y el empleo que se ha creado en los últimos años en Alemania es mayoritariamente precario. Esto contribuyó a aumentar 2.900 millones el déficit de la caja de pensiones hasta los 4.300 millones de euros, una situación preocupante.

és a dir, que en el mateix article, es reconeix que el principal problema no és la despesa en pensions sinó la mala situació del mercat laboral alemany, amb més de 5 milions d’aturats i una elevada i creixent precarització dels llocs de treball. Així­, 2.900 milions dels 3.300 (no 4.300 com erròniament posa el cos de l’article) són com a conseqüència de la recessió econòmica que atravessa Alemanya (i no de problemes estructurals en el sistema de Seguretat Social com indueix a pensar el titular).

3.300 – 2.900 = 400

En cuanto al seguro de dependencia, el déficit de 800 millones que registró en 2004 se redujo el año pasado a la mitad. La inyección anual que el Estado dedica por ley a la Agencia Federal de Empleo para compensar su déficit se limitó en 2005 a 400 millones, después de ascender en 2004 a 4.200 millones.

és a dir, que aquests 400 milions d’euros de dèficit són deguts a que l’estat va fer una aportació insuficient. Com a Espanya, a Alemanya, les prestacions per dependència, malgrat les gestiona la Seguretat Social, es financen amb cí rrec als Pressupostos Generals. Ens trobem doncs davant del fet que l’Estat alemany no ha pagat 400 milions d’euros que li corresponien, mentre que la Seguretat Social alemanya ha mantingut les prestacions per dependència i el resultat final és que la Seguretat Social Social té 400 milions d’euros de dèficit addicional!

Hagués estat curiós veure que hauria passat, si la Seguretat Social alemanya hagués suspès les prestacions per dependència al esgotar els fons destinats per l’Estat per a aquestes contingències i hagués fet pública una nota en la que digués que l’estat nol li paga el que li correspon. M’atreveixo a pensar que l’escí ndol polí­tic hagués estat considerable. En canvi ningú s’escandalitza perquè els treballadors alemanys hagin d’assumir una despesa extra de 400 milions d’euros que pertocaria a l’Estat.

Las cajas públicas sufren anualmente el abandono masivo de 200.000 jóvenes con altos ingresos que se van a los seguros privados. La salud pública alemana es una de las mejores del mundo, pero también de las más caras, dado que la carga no se reparte entre todos los hombros disponibles al desertar precisamente los más fuertes.

Vet aquí­, el problema de les privatitzacions. La gent de major renda es mou al sector privat mentre que la Seguretat Social Pública va debilitant-se i reduint-se en prestacions i qualitat mica a mica en una mena de cercle viciós fins que tothom que pot pagar-se una assegurança privada ha abandonat el sistema i el sistema públic queda com el recurs marginal per a les capes més baixes de la població.