Arxiu d'etiquetes: política-monetaria

Lo más que puede hacer cualquier autoridad monetaria es dedicarse a la “represión financiera” negándose a descontar el dinero crédito que existe en los niveles más bajos de la jerarquia. El Fondo monetario Internacional se puede poner a disciplinar a las naciones-Estado, los bancos centrales pueden disciplinar a los bancos, y los bancos pueden disciplinar a los productores de mercancias. Sin embargo, los poderes ejercidos son poderes de negación más bien que de creación. Marx concede de buen grado que un abastecimiento inadecuado de dinero, una estructura financiera inapropiada o, en el presente contexto, polí­ticas monetarias estrictas, pueden funcionar como barreras a la expansión de mercancias y, bajo ciertas circumstancias, pueden exacerbar la crisis, como sucedió en 1847-48 después de la “erronea” Ley Bancaria de 1844 en Inglaterra. Empero, según este punto de vista, no existe poder monetario sobre la tierra que pueda generar por si mismo mágicamente una expansión en la producción de mercancias. Marx se opone violentamente, por tanto, a esa versión de la doctrina monetaria que supone que els abasteciemientode dinero tiene efectos creativos”

— David Harvey – The Limits to capital (1984) p. 255

Efectes de la polà­tica monetà ria

Efectes de la polí­tica monetí ria:

  • Efectes en els tipus d’interès dels mercats (ex: els tipus hipotecaris i dels dipòsits bancaris).
    • Un augment dels tipus hipotecaris disminueix la renda efectiva de les famí­lies.
    • Un augment dels tipus d’interès (actuals i futurs) redueix el valor dels actius i per tant, per un efecte renda, disminueix el consum.
    • Un augment dels tipus hipotecaris augmenta el cost de l’habitatge, reduint-ne la demanda i, en conseqüència, disminuint-ne els preus i disminuint el consum de les famí­lies.
  • Efectes sobre els preus dels actius financers (ex: una pujada del tipus d’interès fa més atractius productes com ara els Bons respecte altres com ara les accions).
    • Canvis en els preus dels actius poden afectar el valor de les empreses i per tant la seva capacitat d’accedir al crèdit.
  • Efectes sobre els tipus de canvi i la demanda de béns nacionals (ex: l’apreciació del tipus d’interès fa més atractius els actius denominats en la moneda nacional respecte els denominats en altres divises).
    • Un augment del tipus de canvi disminueix la competitivitat de les empreses nacionals. No obstant les empreses importadores milloraran la seva situació.
  • Efectes en les decisions de consum, estalvi i inversió dels individus i les empreses.
    • Un augment dels tipus d’interès fa més atractiu l’estalvi, fomentant l’estalvi i retardant el consum.
    • Un augment dels tipus d’interès disminueix els beneficis d’aquelles empreses que depenen del crèdit a curt termini.
    • Un augment dels tipus d’interès pot causar una desviació de recursos cap a inversions financeres en detriment d’inversions productives.
  • Efectes redistributius. Un augment dels tipus d’interès empitjora la situació dels creditors nets millorant la dels deutors nets. A més, els diferents grups responen de manera diferent a l’augment (o disminució) de la renta disponible.
  • Efectes en les expectatives futures de l’economia i sobre la confiança en que estan basades aquestes expectatives.
  • Efectes en les expectatives futures del mercat laboral i del nivell de salaris.

Font: Bank of England (The Monetary Policy Committee) – The transmission mechanism of monetary policy