España es un país de expresidentes con energía, como Felipe González, consejero de Gas Natural, o José María Aznar, asesor de Endesa.

España es un país de exministros de Economía de alto voltaje, como Pedro Solbes, consejero de Enel, o Miguel Boyer, consejero de Red Eléctrica Española.

En España, los políticos saben dejar atrás las rivalidades y compartir la misma mesa. Como la mesa del Consejo de Administración de FCC, donde se sientan Nicolas Redondo Terreros y Marcelino Oreja.

En España, hay expolíticos capaces de encontrar petróleo, como Josu Jon Imaz, presidente de Petronor, o Luis Carlos Croissier, consejero de Repsol.

En España, la política tiene mucho crédito, como Isabel Tocino o Abel Matutes, consejeros en el Banco Santander; o Rodrigo Rato, presidente de Caja Madrid; o Ángel Acebes, callado diputado y consejero de Cibeles; o Pedro Solbes, recién nombrado asesor de Barclays para Europa.

España es un país donde la política crea excelentes comunicadores, como Eduardo Zaplana o Javier de Paz, ambos en Telefónica.

En España, los expolíticos saben tender puentes y transmitir energía, como Miquel Roca, consejero de ACS y de Endesa, o Josep Borrell, consejero de Abengoa.

En España la política va a mucho más y se nota, al menos en los consejos de administración de las grandes multinacionales. En el año 2009, el 8% de los consejeros del Ibex 35 eran expolíticos. En el año 2010, el porcentaje subió hasta el 9,8%.

En España, por terminar, aún hay políticos que se sorprenden de que tantos ciudadanos les den la espalda. Por suerte siempre tendrán el apoyo responsable de sus amigos, los grandes empresarios.

Font: Escolar.net

25 de septiembre de 2008: “Abaratar el despido no ayudaría a recuperar esa confianza que necesita el sistema financiero”.

18 de febrero de 2009: “No vamos a apoyar ninguna reforma del mercado de trabajo que represente abaratar el despido o debilitar los derechos de los trabajadores. Es más, lo que queremos es fortalecer la protección social”.

23 de junio de 2009: “Mi programa de Gobierno no contempla abaratar el despido ni hacer reformas que restrinjan derechos laborales”.

17 de enero de 2010: “Abaratar el despido no es el camino para crear empleo, sólo provocaría más desigualdades sociales y menos protección a los trabajadores, sobre todo en un país donde todavía nos queda por avanzar en materia de protección social. El camino es crecer económicamente, ser más competitivos, innovar, formación, educación: ése es el camino”.

17 de febrero de 2010: “Debemos decir desde esta tribuna que abaratar el despido no va a servir para que no despidan a gente. Tenemos que facilitar las cosas a las empresas para contratar sin que los trabajadores pierdan derechos”.

La nueva reforma laboral permite a las empresas despedir con sólo 20 días por año de indemnización (en lugar de 45) en caso de que tengan previsión de pérdidas o incluso si disminuyen sus ingresos. De esos 20 días, 12 los paga la empresa y otros 8 el FOGASA, así que se puede decir que Zapatero no sólo ha abaratado el despido. También lo está subvencionando.

Font: Escolar.net

Nomadas

Font: El Roto – El País

An Easy Guide to Political Ideologies using 2 cows.

FEUDALISM: You have two cows. Your lord takes some of the milk.

FASCISM: You have two cows. The government takes both, hires you to
take care of them, and sells you the milk.

PURE COMMUNISM: You have two cows. Your neighbours help you take
care of them, and you all share the milk.

APPLIED COMMUNISM: You have two cows. You have to take care of them,
but the government takes all the milk.

DICTATORSHIP: You have two cows. The government takes both and
shoots you.

NIGERIAN DEMOCRACY: You have two cows. The government takes both,
shoots you and sends the cows to Zurich.

MILITARISM: You have two cows. The government takes both and drafts
you.

PURE DEMOCRACY: You have two cows. Your neighbours decide who gets
the milk.

SINGAPOREAN DEMOCRACY: You have two cows. The government fines you
for keeping two unlicensed farm animals in an apartment.

REPRESENTATIVE DEMOCRACY: You have two cows. Your neighbours pick
someone to tell you who gets the milk.

AMERICAN DEMOCRACY: The government promises to give you two cows if
you vote for it. After the election, the president is impeached for
speculating in cow futures. The press dubs the affair “Cowgate”.
The cows sue you for breach of contract.

BRITISH DEMOCRACY: You have two cows. You feed them sheep’s brains
and they go mad. The government does not do anything.

EUROPEAN DEMOCRACY: You have two cows. At first, the government
regulates what you can feed them and when you can milk them. Then
it pays you not to milk them. After that it takes both, shoots one,
milks the other and pours the milk down the drain. Then it requires
you to fill out forms accounting for the missing cows.

CAPITALISM: You have two cows. You sell one and buy a bull.

HONG KONG CAPITALISM: You have two cows. You sell three of them to
your publicly-listed company, using letters of credit opened by your
brother-in-law at the bank, then execute a debt/equity swap with
associated general offer so that you get all four cows back, with a
tax deduction for keeping five cows. The milk rights of six cows are
transferred via a Panamanian intermediary to a Cayman Islands company
secretly owned by the majority shareholder, who sells the right to all
seven cows’ milk back to the listed company. The annual report says
that the company owns eight cows, with an option on one more. Meanwhile,
you kill the two cows because of bad feng shui.

LESBIANISM: You have two cows. They get married and adopt a veal
calf.

TOTALITARIANISM: You have two cows. The government takes them and
denies they ever existed. Milk is banned.

POLITICAL CORRECTNESS: You are associated with (the concept of
‘ownership’ is a symbol of the phallocentric, warmongering,
intolerant past) two differently aged (but no less valuable to society)
bovines of Non-specified gender.

COUNTERCULTURE: Wow, dude, there’s like…these two cows, man. You
have *got* to have some of this milk.

SURREALISM: You have two giraffes. The government requires you to
take harmonica lessons.

Via: Port 666. Font: nettime (1999)

Font: El Chiste de Mel, 26 d’octubre del 2007

Un cop més en Mel senzillament magistral.

El debat sobre si el règim dictatorial franquista fou un règim feixista o no ha vessat rius de tinta entre historiadors i politòlegs.

Edward Malefakis defineix el feixisme en vuit punts els quals es compleixen el el règim franquista.

1. 1. Cerca, no només prendre el poder sinó crear una sola classe d’home i de societat a través d’una ideaologia que glorifica la jerarquia, el nacionalisme i la guerra.
2. 2. Es crea al voltant d’un lider, amb qualitats suposadament sobrehumanes, sobre el qual no pot haver-hi cap tipus de restricció/limitació.
3. 3. El lí­der neix de, i al mateix temps crea, un partit polí­tic que l’ajuda a aconseguir els seus objectius. El partit es crea abans de la presa del poder i és un instrument fonamental per aquesta lluita.
4. 4. Els mitjans de comunicació esdevenen mitjans de propaganda i es destinen a glorificar el lí­der, el partit i els seus objectius així­ com establir una relació gairebé mí­stica entre la societat i el lí­der.
5. 5. Nacionalisme extrem.
6. 6. Intenció de modernitzar el paí­s i portat-lo a un nivell de precedents. Tal procés te un carí cter mí­stic.
7. 7. Per assolir els objectius cal organitzar la societat de nou. Supeditació de les organitzacions al partit i a l’Estat.
8. 8. Existència de grups de poder que es beneficien d’aquest sistema (esglesia, burgesia, exercit…).

Per la seva part V. Navarro els fa seus els punts de Malefakis i n’afegeix tres més.

• VN-9: Racisme.
• VN-10: Negació de la lluita de classes.
• VN-11: Anticomunisme.

D’altra banda L. Britt després d’analitzar els règims feixistes de Hitler (Alemanya), Mussolini (Ití lia), Franco (Espanya), Suharto (Indonesia) i Pinochet (Xile) defineix el feixisme en 14 punts.

1. 1. Potent i continuat nacionalisme.
2. 2. No reconeixement dels Drets Humans
3. 3. Identificació d’un enemic comú com a element unificador.
4. 4. Supremacia del poder militar
5. 5. Sexisme.
6. 6. Control dels mitjans de comunicació de masses.
7. 7. Obsessió amb la seguretat nacional.
8. 8. Forts vincles entre govern i religió.
9. 9. Protecció del poder corporatiu.
10. 10. Supressió de qualsevol expressió de poder obrer.
11. 11. Marginació del treball intel·lectual i artí­stic.
12. 12. Obsessió amb el crim i el cí stig.
13. 13. Nepotisme i corrupció.
14. 14. Frau electoral continuat.

Fonts

Malefakis, E. (2000). La dictadura de Franco en una perspectiva comparada. En J. L. Garcí­a Delgado, Franquismo, el juicio de la historia. Temas de hoy (pp. 11-55).

Navarro López, V. (2001). Franquismo o fascismo. Claves de la razón práctica, 115 (pp. 70-77).

Britt, L. W. (2003). Fascism Anyone?. Free Inquiry, Spring 2003, 23(2) (pp. 20-22).

Seamos sinceros, a la mayorí­a de nosotros nunca nos ha ido tan bien como ahora. Recorred el paí­s, las grandes ciudades, los pueblos pequeños, y encontrareis un bienestar que jamás habéis visto antes, al menos en la historia de este paí­s

Harold McMillan, exprimer ministre brití nic (1957-1963). Discurs a Bedford, 20 de juliol de 1957.

To secure for the workers by hand or by brain the full fruits of their industry and the most equitable distribution thereof that may be possible upon the basis of the common ownership of the means of production, distribution, and exchange, and the best obtainable system of popular administration and control of each industry or service.

Clí usula IV de la constitució del Partit Laborista Brití nic (1918). Suprimida el 1996.

Traducció:
Garantitzar el fruit complet dels treballadors manuals i intel·lectuals, així­ com la seva distribució el més equitativa possible d’acord amb la propietat comuna dels mitjans de producció, distribució i intercanvi i el millor sistema disponible d’administració popular i control de cada industria o servei.

Més informació: Clause IV

Aquesta setmana, el setmanari portaveu del pensament econòmic liberal, el The Economist, publica una article en el qual critica durament l’oposició que estí  fent el Partit Popular, oposant-se a tot allò que fa el govern de Rodrí­guez Zapatero per sistema i enrocant-se en les posicions més radicals.

Article original: Popular peevishness

El Ministeri d’Afers Exteriors Noruec ha decidit condonar unilateralment part del deute extern que els països pobres altament endeutats tenien pendent de pagament amb Noruega.

EL motiu de la condonació és que l’executiu noruec ha considerat il·legal el deute ja que la suposada “ajuda al desenvolupament” que va generar aquest deute no va ser motivada per motius de foment del desenvolupament dels països receptors sinó que foren préstecs condicionats a intèssos interns noruecs.

En concret, els deutes condonats pertanyen a la Campanya d’Exportació de Vaixells que es va duu a terme els anys 1976 i 1980 i per la qual es van atorgar préstecs a països pobres per a que poguessin comprar vaixells fabricats a Noruega ja que el sector de la construcció naval estava passant una severa crisi en aquells moments. Durant aquest perí­ode, Noruega va vendre, mitjançant préstecs i altres subsidis, 156 vaixells a 21 països per valor de 3,7 bilions de corones.

Els països beneficiats seran Equador, Egipte, Jamaica, Perú, Sierra Leone, Birmí nia i el Sudan. En els casos d’Equador, Sierra Leone, Birmí nia i el Sudan el deute per exportació de vaixells representa la totalitat del deute d’aquests països amb Noruega (el 99% en el cas del Sudan), mentre que en el cas d’Egipte i Jamaica representa el 75% i en el cas del Perú el 18% del total del deute bilateral. En els casos d’Egipte, Equador, Perú i Jamaica el deute serí  cancelat el 2007 mentre que en els casos de Birmí nia, el Sudan i Sierra Leone caldrí  esperar fins que finalitzin els trí mits per a ser considerats països altament endeutats (possiblement al 2008).

La principal novetat d’aquesta condonació és però que per primera vegada un govern ha acceptat la corresponsabilitat del deute com a conseqüència d’una polí­tica de crèdit fallida i que aquesta condonació no serí  comptabilitzada com a ajuda al desenvolupament dels propers anys.

En total, el deute cancel·lat serí  de 4,4 bilions de corones.

Més informació

Nota de premsa del Ministeri d’Afers Exteriors de Noruega: Cancellation of debts resulting from the Norwegian Ship Export Campaign (1976-80)
Nota de premsa d’Eurodad: Norway makes groundbreaking decision to cancel illegitimate debt.
Rebelion.org: Histórica y ejemplar condonación.