En otro tiempo se pensó que la máquina de vapor traerí­a la democracia, como hoy se piensa que vendrá reforzada por el ciberespacio. Y hoy, como ayer, se sigue creyendo en la panacea universal del desarrollo para resolver no sólo los problemas económicos sino también los conflictos sociales y ambientales. (p. 118)

J. M. Naredo – Raí­ces económicas del deterioro ecológico y social: más allá de los dogmas (2007)

Impresionant el nou videoclip de Radiohead. Innovant, com sempre i per fer-ho aquest cop s’han aliat amb google!

Més informació: Techcrunch i code.google.com

Mapa d’estacions (amb informació de la disponibilitat de bicicletes inclosa) del servei de bicing en format KML (el que s’usa per al Google Earth o per al Google Maps entre altres). S’actualitza cada minut.

Arixu KML: http://b.jordeu.net/b2.kml
Enllaç per a Google maps: http://maps.google.com/maps?q=http:%2F%2Fb.jordeu.net%2Fb2.kml
Enllaç per al Google Earth (s’autoactualitza sol): http://b.jordeu.net/b.kml

Tot això grí cies a la feina d’en Jordi Deu. Si els responsables del bicing tinguéssin una ment més oberta posarien les dades del servei direcatment a disposició del públic d’on en podrien sortir aplicacions de bén segur interessants (i com a mostra: BicingMobile).

Font: http://sobrebicing.com/smf/index.php?topic=17.msg51#msg51

En el post anterior veureu qui ha dos grí fics. Doncs bé, per a crear-los he utilitzat el nou servei de can Google Google Chart API que permet crear grí fiques a través d’un simple enllaç URL.

El servei és força flexible a i interessant si bé el seu major potencial és per a aplicacions web que necessitin crear molts grí fics i que les dades d’aquests variin amb relativa facilitat. En canvi per a contingut estí tic la seva utilitat és més limitada i jo optaria per a servir els grí fics localment (ja sigui en format imatge o generant-los amb javascript.

A continuació els dos grí fics generants diní micament pel Google Chart API i després servits com a imatge local:

Pronto van a sacar la tercera es la vencida punto com para los que también fracasen en Second Life.

Korochi Industrias

Via: Microsiervos

A friend of mine asked me today what all the recent talk about “Web 2.0″ was about. Knowing that he was familiar with linux, my response was “chmod 777 web“. He understood.
(…)
The web is becoming more hackable.. in the good sense. People are starting to realize that the web is more than just a publishing medium. It’s a place where you can (or should be able to) actually do stuff. Web sites that let you do stuff are more important than web sites that only let you read stuff.

James Snell

Via: Weblog d’en Xavi Caballé

As We May Think és un article publicat el juliol de 1945 (poc abans del final de la Segona Guerra Mundial) a The Atlantic Monthly per Vannevar Bush sobre quina ha de ser la tasca dels cientí­fics un cop acabada la guerra. Bush proposa anar en la direcció d’implementar un sistema que millori l’accessibilitat al coneixement que la humanitat ha produït fins ara. Preò Bush va més enllí  i tracta d’imaginar com seria aquest invent ideal. El Memex (nom que Bush proposa per aquest invent futurista) contempla algunes de les tecnologies del que avui anomenen l’era de la informació com ara els ordinadors personals, Internet, l’hipertext i la World Wide Web així­ com reconeixedors de veu i òptics i enciclopèdies en lí­nia.

Text original en anglès: As We May Think
Traducció al castellí : Cómo podrí­amos pensar (traducció de Ernesto Arbeloa)

PRISACOM S.A, la filial del Grupo Prisa dedicada a l’elaboració, difusió i explotació de continguts en format digital ha inicat avui a les 12 del migdia el nou diari 24 horas.
24 horas és, segons els seus responsables, el primer diari imprès actualitzat al moment. El diari és gratuït i es presenta en format PDF (aproximadament unes 15 pí gines) per a descarregar, imprimir i llegir a qualsevol lloc i s’actualitza constantment amb les últimes noticies. Els usuaris registrats poden, a més, personalitzar-ne les seccions i continguts locals (jo no hi estic registrat i no ho he comprobat).

24 Horas es un diario vivo, que cambia tantas veces como lo exija la actualidad y que no tiene hora de cierre. El lector es quien decide cuándo quiere imprimirlo. Por la mañana, las noticias mirarán a América y presentarán la jornada en España. A lo largo del dí­a, primarán los sucesos más inmediatos. Y a última hora se podrán leer todas las crónicas deportivas. 24 Horas le llevará la actualidad antes que nadie.
Font: Elpais.es

La idea d’aquest diari es cobrir el segment d’usuaris que prefereixen la informació al moment i segmentada que poden oferir els mitjans digitals en comptes del resum diari amb totes les noticies del dia, articles d’opinió, etc. i que per altra banda prefereixen la comoditat de llegir en format paper en comptes que fer-ho davant d’una pantalla d’ordinador o mitjançant un dispositiu portatil.

Notí­cia a ElPaí­s.es: ELPAIS.es lanza ’24 Horas’, el primer diario impreso actualizado al momento

Trusted computing: an animated short, és un video realitzat per Benjamin Stephan i Lutz Vogel i publicat sota una llicència Creative Commons sobre el que s’anomenta Trusted computing, “inform� tica de confiança”.

En primer lloc volia demanar-vos “disculpes” per haver tingut el blog completament descuidat i sense donar senyals de vida. Les últimes setmanes els examens m’han tingut segrestat de tota vida pública i també del blog (afortunadament sembla que els resultats han estat força positius :) )

I en segon lloc, comentar-vos que finalment he acabat de llegir, El fin del petroleo de Paul Roberts. és un llibre que m’ha deixat impressionat en primer lloc perquè analitza l’escenari actual d’esgotament del petroli com a font d’energia barata des d’un munt d’òptiques diferents (ciència, tecnologia, economia, geopolí­tica, ecologisme, etc.) i realitza un anàlisi detallat però crí­tic també de les possibles alternatives, però en segon lloc pel gran treball d’investigació i documentació que hi ha darrera. Per a mi és un dels llibres de referència de sobre economia energètica.

No les resulta extraño [a los estadounidenses] que la Energy Task Force de la casa Blanca estudiara mapas de yacimientos y oleoductos iraquí­es ya en marzo del 2000, ni que la antigua compañia petrolera del vicepresidente, Halliburton, consiguiera un contrato por valor de muchos miles de millones de dólares con el gobierno de Estados Unidos para reparar yacimientos iraquí­es antes incluso de iniciarse la guerra de Irak. Ni que una de las primeras acciones de las fuerzas militares norteamericanas en Irak fuese establecer un perí­metro de seguridad alrededor del Ministerio del Petróleo irquí­ en el centro de Bagdad, mientras dejaban que hospitales, escuelas, servicios y otros elementos esenciales de la infraestructura nacional fuesen quemados y saqueados. Los estadounidenses se negaron a inquietarse por hechos como ésos porque analizarlos cuidadosamente podrí­a obligarlos a verlos como prolongaciones de un sistema energético fuera de control que empieza en su paí­s, en sus propios coches y hogares.

(…) no podemos permitirnos el lujo de limitarnos a esperar como evoluciona la economí­a energética. De ahora en adelante debemos adoptar un papel proactivo en la construcción de nuestro futuro energético, entendiendo en primer lugar cómo y por qué debemos transformar nuestro sistema de energí­a y después trabajando para asegurar que el cambio se produce. Porque en última instancia, la pregunta que se nos plantea no es si nuestro sistema de energí­a cambiará -de hecho el proceso está en marcha- sino si podremos aceptar el resultado.

Fitxa bibliogràfica
Tí­tol: El fin del petroleo
Autor: Paul Roberts
Editorial: Ediciones B (Grupo Z) Col·lecció Sine Quan Non
Any d’edició: Novembre 2004
Pàgines: 433