Ahir a la nit vaig veure Charlie y la fábrica de chocolate, dirigida per Tim Burton i basada en el llibre de Roald Dahl del mateix nom. La veritat és que m’ha decepcionat bastant i penso que és molt millor la versió de 1971 (Willy Wonka & the Chocolate Factory) amb el Gene Wilder en el paper de Willy Wonka.

No m’agrada el gir fosc que ha fet el Willy Wonka (interpretat pel Johnny Depp) i el despreci obert que mostra pels nens consentits que era molt més subtil en la versió de 1971, ni tampoc el final (s’allarga uns 10 minuts més que la versió de 1971) per tal de transmetre el missatge de la importí ncia de la famí­lia (missatge molt més sutil també en la versió de 1971).

Una altra cosa que tampoc m’ha agradat és aquesta barreja d’elements actuals amb elements més “retro”. A veure si m’explico, que d’una banda hi ha una escena d’un dels nenes jugant amb videojocs d’última generació, i de l’altra les escenes de casa d’en Charlie són gairebé noucentistes. I són una llí stima aquestes inconsistències perquè els primers minuts de pel·lí­cula, dedicats al Charlie i a la seva humil familia, són fantí stics.

Els números musicals dels “Ompa lompa” (o “Gronka Lonka”, segons com es transcrigui) si bé estan més adaptats als gustos musicals actuals, es veuen forçats i quedavem molt més integrats dins la història en la versió de 1971.

No obstant totes aquestes crí­tiques he de reconèixer que té alguns moments molt bons com ara els interiors de la fí brica (la visita amb ascensor, la sala de les nous…) i alguns dií legs ingeniosos.