Font: Vergara
Font: Vergara
Font: El chiste de MEL

La UE, pa qué? pa quién?
El Seminari Taifa proposa un nou curs al voltant del procés de construcció Europea i la política actual de la UE.
El curs tindrí lloc a Ecoconcern tots els dimecres a partir del 12 de maig i fins al 16 de juny.
A l’actualitat la Unió Europea s’ha convertit en un dels agents fonamentals en l’avenç de les polítiques neoliberals. L’objectiu del curs es centraria en presentar quins són, des dels seus orígens, els objectius del procés de construcció europea així com quins instruments ha emprat per la consecució d’aquest objectius. Analitzar quins són els reptes presents i futurs de la Unió així com els diferents impactes socials, ambientals i econòmics del procés esdevindran també temes centrals del curs.
Prenent el Consens de Washington com a referència, podríem anomenar amb el nom de Consens de Brussel·les la sèrie de polítiques promogudes per la Unió Europea arran del Tractat de Maastricht (1992) primer, el Pacte d’Estabilitat i Creixement (1995) i els Acords de Lisboa (2000) després.
Si el Consens de Washington es podria resumir com el decí leg que proponia l’elit neoliberal internacional agrupada al voltant del FMI, el BM, el Congrés i la Reserva Federal dels Estats Units així com els think-tanks liberals més influents afincats a Washington per al desenvolupament dels països d’Amèrica Llatina, el “Consens de Brusel·les” contindria les “recomanacions” de la UE als estats per millorar la competitivitat i fer d’Europa l’í rea més competitiva del món al 2010 (Acords de Lisboa, 2000).
Les mesures que resumirien el “Consens de Brusel·les” serien les següents: