Arxiu d'etiquetes: Viatges

10 coses que no trobaré a faltar de Noruega (per en DVDJon)

Fa un parell de setmanes que en DVD Jon ha abandonat la seva Noruega natal per anar a trballar i a viure als EE.UU.

Ha penjat una entrada al seu blog sota el tí­tol de “10 coses que no trobaré a faltar de Noruega

A 2 mesos d’anar-hi em sembla que això tampoc ho trobaré a faltar quan torni ;)

  1. The weather.
  2. Boring software engineering jobs.
  3. 25% sales tax.
  4. Tax barriers (up to 500%) on imported meat.
  5. State monopoly and high taxes on alcohol (beer is $11 at bars).
  6. The farmers, their crappy products, and their propaganda about the dangers of imported food.
  7. $7/gallon gasoline (I don’t drive, but the FedEx guy who brings me stuff does) and ~50% tax on cars (a Toyota Prius starts at $46000).
  8. The monarchy. “The royal family is so niceâ€? is not an argument for monarchy, especially when you’ve never even met them, you weak-minded sheep.
  9. Politicians who pat themselves on the back when the U.N. ranks Norway as the best country to live in.
  10. The prosecutor who tried to portray me as a member of an international crime gang.

Viatge per terrres daneses

Dia 0: Barcelona – Copenhagen

Optem per anar amb tren fins a l’aeroport. Evidentment arriba 10 minuts tard, com sempre. Un cop aconseguim arribar fins al mostrador comprovem que el vol està practicament ple a jutjar per la cua que hem de fer per facturar. Passem els controls pertinents, embarquem i ens enlairem camí de terres daneses.

Arribem a l’aeroport de Kaastrup 2 hores i 45 minuts més tard i entre que recollim les maletes i passem els inexistents controls duaners danesos se’ns fan les 11 de la nit. Ens dirigim al tren on tindrem la nostra primera experiència amb les màquines de venda de bitllets de tren daneses. No accepten bitllets i nosaltres encara no hem descanviat els bitllets de corones daneses. Afortunadament amb la targeta de crèdit aconseguim comprar els bitllets fins a l’estació de Copenhagen H on canviarem de tren per agafar un rodalies (S-tog) fins a Nordhavn. Com no podia ser d’altra manera perdem el tren davant dels nostres morros i ens hem d’esperar 20 minuts fins al proper tren. Temps que aprofitem per preguntar-nos com pot ser que amb el fred que fa en aquell país facin les estacions a l’aire lliure…

Agafem el tren i de seguit ens plantem a l’estació central de Copenhagen. Allà hem de canviar cap a la via 9, però abans tindrem la nostra segona experiència amb una màquina de venda automàtica de bitllets. Després d’aconseguir entendre com funciona el sistema de zones i de bitllets de la xarxa de transport públic de l’àrea metropolitana de Copenhagen, arribem a la conclusió que hem de comprar una T-10 de 2 zones (en danès Rabatkort 2 zoner). Després de varis intents i quan ja ens veiem incapaços d’aconseguir-ho la màquina va decidir col·laborar i escopir la tant desitjada targeta. Pugem al tren i després d’un breu trajecte arribem al barri d’ Osterport on sense massa dificultat, i amb l’ajuda del mapa que m’havia proporcionat, aconseguim trobar el pis del Jakob.

Un cop superada la prova dels codis de colors de les claus (és a dir, saber quina clau és la de baix, quina la del pis i quina la del pati), la resistència que va oferir el pany de la porta del pis i un cop assimilada la situació i funcionament del sistema de llums de la casa ens asseiem i ens relaxem al mateix temps que comencem a sentir-nos com a casa.

Entre una cosa i l’altra anem a dormir tardíssim i l’endemà cal matinar.

Dia 1: Odense

Ens llevem a quarts de nou. Després de la dutxa de rigor per a despertar-nos, anem al supermercat a comprar alguna cosa per esmorzar, tasca que resulta ser més complicada del que preveiem:

  • 1a etapa, pa de motllo: El que aquí és una simple decisió entre petit, mitjà i gran, allà es converteix diferents mides, blanc, negre, amb cereals, diferents qualitats… Després de molt mirar sembla que hem aconseguit trobar el pa de motllo "normal" sense res afegit.
  • 2a etapa, llet: El que aquí suposa decidir entre llet sencera, semidesnatada o desnatada allà es converteix en primer distingir quins brics tenen llet i quins iogurt i després aconseguir escollir entre les diferents, varietats, continguts i, fins i tot, sabors. Davant la impossibilitat d’entendre tots els tipus de varietats acabem agafant una que ens sembla semidesnatada però la més semblant a la llet “normal”.

Després de la compra, fem la primera "amiga" a la caixa quan després de pagar demanem una bossa (l’hauriem d’haver demanat abans es veu). Després de diversos intents d’explicar-nos el funcionament, la caixera desisteix i decideix regalar-nos la bossa (2,5 DKK).

Esmorzem i ens encaminem a recollir el cotxe que hem llogat per anar cap a l’illa de Fynn amb l’objectiu de visitar Odense, el castell d’Egeskov i algun altre lloc si tenim temps. Sorprenentment en comptes d’entregar-nos un Peugeot 206 que es el que haviem reservat ens donen un Toyota Avensis (una delicia conduir-lo). El primer que sorpren de conduir per Dinamarca és l’obligatorietat de circular amb les llums enceses sempre i el segon són les bicis. Has d’estar sempre pendent que a la dreta tens un carril bici, especialment en els girs a la dreta i en els semafors el els quals has de procurar no aturar-te damunt dels carrils bici que creuen. I per últim la tercera cosa que sorpren són els semafors que abans de posar-se verds un altre cop es posen àmbars.

El viatge fins a Odense es tot per autopista (velocitat màxima 110 km/hora), la E-20, que ve d’Alemanya creua Fynn i Sjealand i creua l’estret d’Oresund cap a Malmö i Suècia. Camí d’Odense tenim el primer contacte amb la pluja que ens acompanyarà intermitentment tots els dies. Creuem el pont (de peatge) que uneix ambdues illes. és una sensació curiosa la d’estar conduint per sobre el Mar del Nord.

Arribem a Odense a hora de dinar però primer decidim fer una visita a la casa natal de H.C. Andersen. Visitem la casa museu fins que la gana és més forta que nosaltres i anem a menjar alguna cosa. Davant la impossibilitat de trobar un restaurant "danès" acabem menjant una pita en un take away en el qual tenim el primer problema amb les proprocions daneses amb el menjar en demanar unes patates fregides per acompanyar i portar-nos un plat ple de patates fregides… Després de dinar és tard ja per arribar-nos al castell d’Egeskov i decidim visitar una mica més Odense. Passegem pel carrer Overgade, l’ajuntament, la catedral de St. Knut i el parc que l’envolta per acabar dirigint-nos cap a la Brandts Klaedensfabrik, un recinte d’antigues fàbriques tèxtils reconvertides en centre cultural amb galleries d’art, cafeterires, restaurants, etc. Allà ens assabentem que aquells dies té lloc a Odense el festival Kongens Have Live 2005, un festival de música rock amb grups danesos, al parc del mateix nom. Ens vam quedar a veure l’actuació de Balance, un grup d’Odense mateix.

Al vespre després d’haver tornat el cotxe, vam decidir buscar algun lloc on sopar pel centre de Copenhagen, però altre cop va ser impossible trobar algun "restaurant danès" i davant la necessitat imperiosa de refugiar-nos de la pluja vam acabar menjant una hamburguesa… Després de sopar vam decidir que ja era hora de pendre contacte amb la cervesa local i vam anar a un pub a fer unes Carlsberg.

Dia 2: Copenhagen

A les 10 del matí varem trobar-nos amb l’Irene que ens faria de guia per Copenhagen. Ens varem trobar a l’Estació Central. D’allà varem anar cap a la plaça de l’ajuntament per enfilar des d’allar el carret Stroget fins a Nyhvn. Stroget és la zona peatonal i comercial del centre de Copenhagen que va des de la plaça de l’ajuntament i el H.C.Andersen boulevard fins a la zona de Nyhvn ( "port nou") que és la zona de Copenhagen més immortalitzada en fotografies i postals degut a les seves acolorides cases.

nyhavnpano

A Nyhvn vam agafar un vaixell que feia pel port i canals de Copenhagen. Vam dirigir-nos primer a l’Opera i després a la Sireneta: Allà vam baixar del vaixell i després de les fotos de rigor vam anar caminant fins al Langelinie per tornar a agafar el vaixell i dirigir-nos cap al Trekroner, el Halvandet i Amaliehaven. Aquí, vam fer la segona aturada per tal de poder contemplar el castell d’Amalienborg (residència de la família reial), els jardins d’Amaliehaven, la Marmorkirken (“esglesia de marbre”), la catedral catòlica i l’esglesia ortodoxa rusa. Vam dinar prop d’allà en un restaurant Tailandès i després vam tornar a pujar al vaixell direcció a Christianshavn on vam baixar per a poder pujar a la torre de l’església del Nostre Salvador (en danès vor Freslers Kirke) des d’on hi ha una vista espectacular de tota la zona de Copenhagen i que compta amb un impresionant orgue. Després de la visita a l’església vam donar una breu volta pel barri de Christiania per després tornar a agafar el vaixell per darrer cop ja que a Nyhavn ens esperava una noia macedonia, companya de pis de l’Irene. En l’última part del recorregut pel port vam passar per davant de l’edifici del Diamant Negre (en danès Den Sorte Diamant) que acull una biblioteca, vam vorejar Christiansborg (el palau reial), el museu Thorvaldsen i l’edifici de la borsa per a tornar a entrar finalment a Nyhavn. Ja tot junts vam decidir anar al Tivoli ja que la Irene encara no hi havia estat i vam passar allà bona part de la tarda. La veritat és que vam trobar-ho una mica fluix, especialment tenint en compte el preu que s’havia de pagar per entrar i els preus prohibitius de les atraccions.

skylinepano

Dia 3: Fredensborg i Copenhagen (2)

L’endemà al matí haviem quedat amb l’Irene i dos companys de departament seus, un mallorquí i un japonès, per anar a Fredensborg, al nord de Sjealand, (la residència d’estiu de la família reial i un dels jardins barrocs més grans que es conserven). Com no podia ser d’altra vam tornar a tenir problemes amb les màquines de bitllets del tren i vam haver d’acabar comprant una targeta multiviatges en un kiosk. Fredensborg és realment espectacular No pas el palau que exteriorment no sembla massa gran ni sumptuós (aquell dia la reina hi era i la guàrdia reial tampoc no va deixar acostar-nos-hi gaire), sinó els jardins que són immensos. Quan érem en un dels vertexs dels jardins va posar-se a ploure i a pedregar per la qual cosa, malgrat portar paraigües, vam haver de posar-nos a córrer cap al poble i buscar un lloc on refugiar-nos. No cal dir que vam acabar ben remullats i vam decidir tornar cap a Copenhagen. Després de dinar, un cop secs i canviats, vam tornar a quedar amb l’Irene i els seus companys per anar a fer una volta pel castell de Rosenborg i el parc que l’envolta. D’allà vam anar caminant cap al centre passant pel costat de la Torre Rodona. Ens vam arribar a Christiansborg (el palau reial) i finalment vam acabar fet un cafè al Cafe Norden. Després, ens vam acomiadar de l’Irene i els seus companys i vam decidir, com fan els danesos, comprar unes cerveses i buscar un lloc on apalancar-nos i degustar-les tranquil·lament.

Dia 4: Roskilde, Holbaek i Soroe

El dilluns ens vam llevar d’hora per anar a recollir un altre cop el cotxe per dirigir-nos cap a l’est de Sjealand. La primera destinació va ser Roskilde. Allà vam visitar el centre del poble, la catedral, en la qual hi ha enterrats els principals reis i nobles danesos (a destacar especialment Haarald Bluetooth, Margeritha I, Christian IV i Frederik V) i el museu vïking que conté les restes de quatre vaixells vïkings recuperats del fons del fjord de Roskilde (temporalment el museu també acollia una exposició sobre els raids vïkings als territoris dels francs. Ah, i també el parc de Santa Clara on antigament hi havia el convent del mateix nom i que es troba entre la Catedral i el port.

Després de Roskilde vam anar cap a Holbaek per una carretera local que ens va permetre observar la Dinamarca més rural. A Holbaek vam estar passejant per la zona del port i del fiord. Prop del port hi ha una pedra amb unes incisions que es un calendari prehistòric. Un pal clavat davant de la pedra projecta ombra sobre la roca i les diferents marques indiquen els solsticis i altres dates assenyalades. Després de Holbaek vam decidir abandonar la costa i anar cap al centre de l’illa, a Soroe, un poble molt pintoresc situat entre dos llacs. Allà vam passar la tarda/vespre passejant pel poble i donant una volta en cotxe pels voltants i després ens hi vam quedar a sopar. Ah, per cert, ja de nou a Copenhagen seguin allò que diu "a Roma fes el que fan els romans…" vam deixar el cotxe tota la nit en doble fila (evidentment, sent respectuosos amb els cotxes ja aparcats i permetent-los sortir).

Dia 5: Malmö

Últim dia de les nostres aventures en terres daneses. Ens llevem d’hora, endrecem, fem les maletes i decidim creuar l’estret d’Oresund pel pont del mateix nom i passar les nostres últimes hores de vacances a la ciutat sueca de Malmö. A Malmö, un cop canviades les corones daneses per corones sueques, vam visitar la zona del port, la plaça de l’ajuntament, el centre històric, el Castell de Malmí¶ (“Malmöhus”) i el parc que l’envolta així com contemplar uns quants aparadors de disseny suec. El que més em va sobtar de Malmö va ser l’arquitectura. hi vaig trobar una varietat estilística que no vaig trobar a Copenhagen on tot segueix un estil més uniforme. Per cert, mentre que a Dinamarca no vam veure ni una sola bandera europea per enlloc, a Malmö a la plaça de l’ajuntament n’onejaven unes quantes juntament amb la senyera local i la bandera sueca.

De Malmö vam anar directament cap a l’aeroport de Kaastrup, om vam deixar el cotxe i, in-extremis, vam arribar a punt per agafar l’avió cap a Barcelona. Afortunadament, a més, no només nosaltres vam aconseguir pujar a l’avió sinó que també van poder carregar el nostre equipatge!

Més Fotos: Dinamerca 2005
Flickr: Demark i Sweden


Dí­a 0: Barcelona – Copenhagen

Optamos por ir en tren hasta el aeropuerto. Evidentemente llega 10 minutos tarde, como siempre. Una vez logramos llegar hasta el mostrador comprobamos que el vuelo está practicamente lleno a juzgar por la cola que debemos hacer para facturar. Pasamos los controles pertinentes, embarcamos y ponemos rumbo a tierras danesas.

Llegamos en el aeropuerto de Kaastrup 2 horas y 45 minutos más tarde y entre que recogemos las maletas y pasamos los inexistentes controles aduaneros daneses se hacen las 11 de la noche. Nos dirigimos en el tren donde tendremos la nuestra primera experiencia con las máquinas de venta de billetes de tren danesas. No aceptan billetes y nosotros aún no hemos descambiado los billetes de coronas danesas. Afortunadamente con la tarjeta de crédito logramos comprar los billetes hasta la estación de Copenhagen H donde cambiaremos de tren por coger uno de cercanias (S-tog) hasta Nordhavn. Como no podí­a ser de otro modo perdemos el tren delante de nuestras narices y nos debemos esperar 20 minutos hasta el próximo tren. Tiempo que aprovechamos para preguntarnos como puede ser que con el frí­o que hace en aquel paí­s hagan las estaciones de tren al aire libre…

Tomamos el tren y en un momento nos plantamos en la estación central de Copenhagen. Allá tenemos que cambiar a la ví­a 9, pero antes tendremos nuestra segunda experiencia con una máquina de venta automática de billetes. Después de lograr entender como funciona el sistema de zonas y de billetes de la red de transporte público de la área metropolitana de Copenhagen, llegamos a la conclusión que debemos comprar una T-10 de 2 zonas (en danés Rabatkort 2 zoner). Después de varios intentos y cuando ya nos vemos incapaces de lograrlo la máquina decidió colaborar y escupir la tanto deseada tarjeta. Subimos en el tren y después de un breve trayecto llegamos al barrio de Osterport donde sin demasiada dificultad, y con la ayuda del a mapa que me habí­a proporcionado, logramos encontrar el piso del Jakob.

Una vez superada la prueba de los códigos de colores de las llaves (es decir, saber que llave es la de abajo, cuál la del piso y cuál la del patio), la resistencia que ofreció la cerradura de la puerta del piso y una vez asimilada la situación y funcionamiento del sistema de luces de la casa nos sentamos y nos relajamos al mismo tiempo que comenzamos a sentirnos como casa.

Entre una cosa y la otra nos vamos a dormir a las tantas y el dí­a siguiente hay que madrugar.

Dí­a 1: Odense

Nos levantamos a las ocho y media. Después de la ducha de rigor para despertarnos, vamos al supermercado a comprar algo para desayunar, tarea que resulta ser más complicada de lo que preveiamos:

  • 1a etapa, pan de molde: lo que aquí­ es una simple decisión entre pequeño, medio y grande, allá se convierte en una eleccion múltiple entre diferentes medidas, blanco, negro, con cereales, diferentes calidades… Después de mucho mirar parece que hemos logrado encontrar pan de molde “normal” sin nada añadido.
  • 2a etapa, leche: lo que auí­ supone decidir entre leche entera, semidesnatada o desnatada allá se convierte en primero distinguir cuáles bricks tienen leche y cuáles yogur y después lograr escoger entre las diferentes, variedades, contenidos e, incluso, sabores. Ante la imposibilidad de entender todos los tipo de variedades acabamos tomando una que nos parece semidesnatada aunque no mucho.

Después de la compra, hacemos nuestra primera “amiga” en la caja cuando después de pagar pedimos una bolsa (la deberí­amos haber pedido antes por lo que se ve). Después de varios intentos de explicarnos el funcionamiento, la cajera desiste y decide regalarnos la bolsa (2,5 DKK).

Desayunamos y nos vamos a recoger el coche que hemos alquilado para ir a la isla de Fynn con el objetivo de visitar Odense, el castillo de Egeskov y alguno otro lugar si tenemos tiempo. Asombrosamente en lugar de entregarnos un Peugeot 206 que se el que habí­amos reservado nos dan un Toyota Avensis (una delicia conducirlo). El primero que sorprende de conducir por Dinamarca es la obligatoriedad de circular con las luces encendidas siempre y lo segundo son las bicis. Debes estar siempre pendiente que a la derecha tienes un carril bici, especialmente en los giros a la derecha y en los semáforos el los cuales debes procurar no pararte encima de los carriles bici que cruzan. Y por último la tercera cosa que sorprende son los semáforos que antes de ponerse verdes otro vez se ponen en ámbar.

El viaje hasta Odense es todo por autopista (velocidad máxima 110 km/hora), la E-20, que viene de Alemania, cruza Fynn y Sjealand y cruza el estrecho de Oresund hacia a Malmí¶ y Suecia. Camino de Odense tenemos el primer contacto con la lluvia que nos acompañará intermitentemente todos los dí­as. Cruzamos el puente (de peaje) que une ambas islas. Es una sensación curiosa la de estar conduciendo por sobre el Mar del Norte :)

Llegamos a Odense a hora de comer pero primero decidimos hacer una visita a la casa natal de H.C. Andersen. Visitamos la casa museo hasta que el hambre es más fuerte que nosotros y nos vamos a comer algo. Ante la imposibilidad de encontrar un restaurante “danés” acabamos comiendo una pita en un take away en el que tenemos el primer problema con las proprocions danesas con la comida al pedir unas patatas fritas para acompañar y llevarnos un plato lleno… Después de comer es tarde ya para acercarnos al castillo de Egeskov y decidimos visitar un poco más Odense. Paseamos por la calle Overgade, el ayuntamiento, la catedral de San Knut y el parque que la rodea para terminar dirigiendonos a la Brandts Klaedensfabrik, un recinto de antiguas fábricas textiles reconvertidas centro cultural con galerias de arte, cafeterias, restaurantes, etc. Allá nos enteramos que esos dí­as tiene lugar en Odense el festival Kongens Have Live 2005, un festival de música rock con grupos daneses, en el parque del mismo nombre. Nos quedamos en ver la actuación de Balance, un grupo de Odense mismo.

Por la noche tras devolver el coche, decidimos buscar algún lugar donde cenar por el centro de Copenhagen, pero otra vez fue imposible encontrar un “restaurante danés” y ante la necesidad imperiosa de refugiarnos de la lluvia acabamos comiendo una hamburguesa… Después de cenar decidimos que ya era hora de tomar contacto con la cerveza local y fuimos a un pub a tomarnos unas Carlsberg.

Dí­a 2: Copenhagen

A las 10 de la mañana nos encontrarnos con la Irene que nos harí­a de guí­a por Copenhagen. Nos encontramos en la Estación Central. De allá fuimos a la plaza del ayuntamiento para seguir desde allí­ la calle Stroget hasta Nyhvn. Stroget es la zona peatonal y comercial del centro de Copenhagen que va desde la plaza del ayuntamiento y el H.C.Andersen boulevard hasta la zona de Nyhvn ( “puerto nuevo”) que es la zona de Copenhagen más immortalitzada fotografí­as y postales debido a sus coloreadas casas.

nyhavnpano

En Nyhvn tomamos un barco que va por el puerto y canales de Copenhagen. Nos dirigimos primero a la Opera y después a la Sirenita. Allí­ bajamos del barco y después de las fotos de rigor fuimos caminando hasta el Langelinie para volver a tomar el barco y dirigirnos hacia el Trekroner, Halvandet y Amaliehaven. Allí­, hicimos la segunda parada para poder contemplar el castillo de Amalienborg (residencia de la familia real), los jardines de Amaliehaven, la Marmorkirken (â€?iglesia de mármolâ€?), la catedral católica y el iglesia ortodoxa rusa. Comimos cerca de allá en un restaurante Tailandés y después regresamos a subir en el barco dirección a Christianshavn donde bajamos para poder subir en la torre de la iglesia De Nuestro Salvador (en danés vor Freslers Kirke) desde donde hay una vista espectacular de toda la zona de Copenhagen y que cuenta con un impresionante órgano. Después de la visita a la iglesia dimos una breve vuelta por el barrio de Christiania par después regresar al barco por última vez ya que en Nyhavn nos esperaba una chica macedonia, compañera de piso de la Irene. En la última parte del recorrido por el puerto pasamos por delante del edificio del Diamante Negro (en danés Den Sorte Diamante) que acoge una biblioteca, bordeamos Christiansborg (el palacio real), el museo Thorvaldsen y el edificio de la bolsa para regresar finalmente a Nyhavn. Ya juntos decidimos ir al Tivoli ya que la Irene aún no habí­a estado y pasamos allá buena parte de la tarde. La verdad es que encontramos algo flojo, especialmente teniendo en cuenta el precio que se debí­a pagar por entrar y los precios prohibitivos de las atracciones.

skylinepano

Dí­a 3: Fredensborg y Copenhagen (2)

El dí­a siguiente por la mañana habí­amos quedado con el Irene y dos compañeros de departamento suyos, un mallorquí­n y un japonés, para ir a Fredensborg, en el norte de Sjealand, (la residencia de verano de la familia real y un de los jardines barrocos más grandes que se conservan). Como no podí­a ser de otra forma colvemos a tener problemas con las máquinas de billetes del tren y terminamos comprando una tarjeta multiviajes en un kiosko. Fredensborg es realmente espectacular No el palacio, que exteriormente no parece demasiado grande ni suntuoso (aquel dí­a estaba la reina y la guardia real tampoco nos dejó acercarnos demasiado), sino los jardines que son inmensos. Cuando éramos en un de los vertices de los jardines se puso a llover y a granizar por lo que, a pesar de llevar paraguas, tuvimos que correr hacia el pueblo y buscar un lugar donde refugiarnos. No es preciso decir que terminamos bien remojados y decidimos regresar a Copenhagen. Después de comer, una vez secos y cambiados, volvimos a quedar con Irene y sus compañeros por ir a dar una vuelta por el castillo de Rosenborg y el parque que lo rodea. De allá fuimos caminando hacia el centro pasando por el lado de la Torre Redonda. Fuimos a Christiansborg (el palacio real) y terminamos la tarde tomando un café en el Café Norden (el sitio más centrico del centro de Copenhagen). Después, nos despedimos de Irene y sus compañeros y decidimos, como hacen los jóvenes daneses, comprar unas cervezas y buscar un lugar donde apalancarnos y degustarlas tranquilamente.

Dí­a 4: Roskilde, Holbaek y Soroe

El lunes nos levantamos pronto para ir a recoger otra vez el coche para dirigirnos hacia el este de Sjealand. La primera destinación fue Roskilde. Allá visitamos el centro del pueblo, la catedral, en la que hay enterrados los principales reyes y nobles daneses (a destacar especialmente Haarald Bluetooth, Margeritha I, Christian IV y Frederik V) y el museo vikingo que contiene los restos de cuatro barcos vikingos recuperados del fondo del fjordo de Roskilde (temporalmente el museo también acogí­a una exposición sobre los raids vikingos en los territorios de los francos. Ah, y también visitamos el parque de Santa Clara donde antiguamente habí­a el convento del mismo nombre y que se encuentra entre la Catedral y el puerto.

Después de Roskilde fuimos hacia Holbaek por una carretera local que nos permitió observar la Dinamarca más rural. En Holbaek estuvimos paseando por la zona del puerto y del fiordo. Cerca del puerto hay una roca con unas incisiones que se un calendario prehistórico. Un palo clavado delante la roca proyecta sombra sobre la roca y las diferentes marcas indican los solsticios y otras fechas señaladas.

Después de Holbaek decidimos abandonar la costa e ir hacia el centro de la isla, a Soroe, un pueblo muy pintoresco situado entre dos lagos. Allá pasamos la tarde/noche paseando por el pueblo y dando una vuelta en coche por los alrededores y después nos quedamos en cenar. Ah, por cierto, ya de nuevo a Copenhagen siguiendo aquello que dice “en Roma haz lo que los romanos…” dejamos el coche toda la noche doble fila (evidentemente, siente respetuosos con los coches ya aparcados y permitiendoles salir).

Dí­a 5: Malmí¶

íšltimo dí­a de nuestras aventuras en tierras danesas. Nos levantamos rponto, limpiamos un poco, hacemos las maletas y decidimos cruzar el estrecho de Oresund a través del puente del mismo nombre y pasar las nuestros últimas horas de vacaciones en la ciudad sueca de Malmí¶. En Malmí¶, una vez cambiadas las coronas danesas por coronas suecas, visitamos la zona del puerto, la plaza del ayuntamiento, el centro histórico, el Castillo de Malmí¶ (â€?Malmí¶husâ€?) y el parque que le rodea así­ como contemplamos unos cuantos escaparates de diseño sueco. Lo que más me sorprendió de Malmí¶ fue la arquitectura. Encontré una variedad estilí­stica que no encontré a Copenhagen donde todo sigue un estilo más uniforme. Por cierto, mientras que en Dinamarca no vimos ni una sola bandera europea en ningún sitio, en Malmí¶ en la plaza del ayuntamiento ondeaban unas cuantas junto con la señera local y la bandera sueca.

De Malmí¶ fuimos directamente al aeropuerto de Kaastrup, donde dejamos el coche e, in-extremis, llegamos a punto para coger el avión hacia Barcelona. Afortunadamente, además, no solo nosotros logramos subir en el avión sino que también pudieron cargar nuestro equipaje! :)

Más Fotos: Dinamarca 2005
Flickr: Demark i Sweden

Copenhagen

D’aquí­ a unes hores estaré volant cap a Copenhagen. Un cop allà m’esperen 5 dies per terres daneses (bé, de fet només les illes de Sjaelland i Fynn) que malgrat les previsions del temps no són especialment bones espero aprofitar al màxim. A l’agenda hi ha: Copenhagen, Odense, Egeskov, Roskilde, Kalundborg, Soroe, Holbaeck i Malmí¶. En principi no crec que tinguem temps d’anar a Koege, Elsingoer, Frederiksvaerk i Lund que hauré de deixar per una altra ocasió.

Ja us explicaré i ja penjaré les fotos…

farvel!

Aventures hilariènques

Aquesta setmana passada he passat uns dies de vacances a Sant Hilari Sacalm (comarca de La Selva). és un poble d’uns 6000 habitants i envoltat d’aigua i natura. Un paradí­s…

Quan era petit cada any venia amb els meus pares uns dies al setembre (passada la festa major de Torí ) però ara feia ja molt temps que no hi posava els peus i tornar-hi m’ha produït certa ností lgia :-)

Només arribar, vaig anar a donar una volta pel poble. La primera impressió que vaig tenir va ser de molt contrast entre el sector públic i el sector privat. Entre la quantitat d’obres i millores públiques que s’hi han fet i lo ben cuidats que estan els carrers, places parcs… i un munt d’hotels tancats respecte ara fa 10 anys mostra d’una vila que ha perdut el tren turí­stic. (el turisme que atreia era un turisme familiar que buscava tranquilitat, sobretot per criatures petites i també turisme de la 3a edat que buscava tranquilitat i salut i aquí­ ho troba).
Aquesta decadència del sector turí­stic també l’he pogut constatar en veure com moltes botigues del centre del poble que abans venien fonamentalment als forasters ara o bé han tancat o bé s’han reconvertit en botigues destinades a consumidors locals.
L’hotel, el nostre hotel de sempre, també ha patit aquesta davallada del turisme i prova d’això és que estí  prí cticament igual que fa 10 anys (de fet, probablement no ha canviat gaire en els últims 40 anys).

A mesura que passaven els dies vaig haver de rectificar la sensació que vaig tenir el primer dia que el tren del turisme ha passat de llarg de Sant Hilari. Simplement el model turí­stic s’ha transformat. Cert que han tancat nombrosos hotels al centre del poble, però ha augmentat l’oferta de Turisme Rural i d’activitats relacionades amb la natura que generen estades més curtes (1-2 dies).

A Sant Hilari vaig aprofitar per estudiar, per escriure, per aclarir idees i per passejar. En aquests dies, he anat fins a la Font Vella un parell de dies, he pujat a l’ermita del Nen Jesús de Praga (des d’on es contempla una vista fantí stica del Montseny i les Guilleries), he anat fins a la Font Picant, la font del Sastre, el passeig de la Miranda… I sobretor he passat molt de temps passejant per la font del parc. En aquell parc, tranquil, ombrivol, allunyat del centre del poble i de les rutes principals hi tinc alguns dels records més dolços de la meva infí ncia, i estar allí , sota aquell bosc de castanyers, vaig rejovenir 15 anys de la meva vida :-) Només hi faltava l’Anna… NOTA: l’Anna era una nena que durant anys estiuejava amb la seva familia al mateix hotel i sempre aní vem plegats. Què se n’haurí  fet???

Però a part de passejar pels paissatges de la meva infantesa, hi ha una altra cosa que m’ha permès recarregar energies i recuperar la viytalitat perduda i és que ara em torno a senti r viu :-) . I és que crec que m’he enamorat. Els primers dies no vaig tenir masses oportunitats de relacionar-me amb la Raquel -Així­ es diu ella- (tot i que des del primer dia m’havia cridat l’atenció aquella noia misteriosa que s’estava amb la seva familia al mateix hotel) i és que ja sabeu que jo sóc molt tí­mid, però és que ella… més que timidesa és pí nic a les relacions personals! Al final, vaig aconseguir establir-hi relació, presemtar-nos i coneixe’ns una mica. Quan estavem sols però (ex: quan coincidem a l’ascensor o quan passava per la sala on estava estudiant) tot s’omplia d’un silènci elèctric on jo no sabia que dir ni on mirar i ella transpirava nerviosime…Durant tot l’endemí  ens van produir innombrables trobades silencioses fins arribar a la nit. I és que després de sopar la seva mare (que segurament notava i/o coneixia els nostres silèncis) va pendre l’iniciativa i em va convidar amb tota la seva familia a un passeig nocturn. Així­, primer indirectament a través del seu germí  i dels seus pares i després ja més directament quan ella i jo ens vam separar una mica de la resta vam coneixe’ns una mica millor. I això va ser la meva perdició, perquè sota el cel estrellat encara em va semblar més guapa que mai i vaig saber que allò era el que feia anys que buscava sense èxit. I és que som prí cticament desconeguts, però tenim els mateixos records d’onfentesa i hem crescut amb els mateixos paissatges i amb això és com si ens haguéssim conegut tota la vida.
De totes maneres, quan s’acabava un tema, els silèncis tornaven a ser elèctrics i el temps que vam passar a l’ascensor un cop ja a l’hotel fins a la 3a planta on estavem els dos es va fer etern… Tan etern com fugaç va ser el comiat posterior :(
Aquella nit no vaig dormir.
L’endemí  jo marxava després d’esmorzar i ella se n’anava a Girona amb la seva familia a passar el dia i prí cticament no ens vam poder acomiadar. Espero però tornar-la a veure ben aviat. Espero que quan el dia 1 de setembre torni a Barcelona (el dia 1 torna a començar a treballar) es recordi de mi i em deixi continuar coneixent-la !