Arxiu d'etiquetes: Wikipedia

Tracks – DreamHost

== What is tracks? ==

”’Tracks”’ is a web-based application to help you implement [http://www.davidco.com/ David Allen’s] [http://www.amazon.com/gp/product/0142000280/qid=1143370534/sr=2-1/ref=pd_bbs_b_2_1/103-9587420-9758203?s=books&v=glance&n=283155 Getting Things Doneâ„¢] methodology. It was built using [http://www.rubyonrails.com/ Ruby on Rails], and comes with a built-in webserver (WEBrick), so that you can run it on your own computer if you like. It can be run on any platform on which Ruby can be installed, including Mac OS X, Windows XP and Linux. Tracks is Open Source, free and licensed under the [http://creativecommons.org/licenses/GPL/2.0/ GNU GPL].

== Current features ==

* Flexible views of your actions
* Quick and easy adding of new actions
* Getting yourself organized
* Getting everyone organized
* Getting informed

== Install Tracks on Dreamhost ==

1. Create a MySQL database through the Dreamhost panel.

2. Login vian SSH to your domain

3. cd WHERE TO INSTALL TRACKS

4. svn co –username=guest http://www.rousette.org.uk/svn/tracks-repos/tags/current tracks

5. rename config/database.yml.tmpl to config/database.yml, config/environment.rb.tmpl to config/environment.rb and (folder) log.tmpl to log.

6. Edit the database.yml file and file it with your database information

7. Edit the environment.rb file. You need to edit the line that reads SALT = “change-me” and change it to something unique for you. You can also uncomment and change the timezone.

8. cd PATH/TO/TRACKS

9. rake migrate

10. If there appear no errors on console that’s everything.

11. Go to http://URL-TO-TRACKS/public/signup to signup and create an admin user

12. Go to http://URL-TO-TRACKS/public/login to login and start using tracks

13. ”’OPTIONAL:”’ You can use some .htaccess ”magic” to redirect the main dir to the public dir

== More information ==

* [http://www.rousette.org.uk/projects/ Tracks] * [http://dev.rousette.org.uk/ Tracks on Trac]

Protecció social

Segons la metodologia SEEPROS (Sistema europeu d’estadí­stiques de protecció social, ESSPROS en les seves sigles en anglès), el concepte de protecció social inclou totes les intervencions d’organismes públics o privats destinades a alleugerir les cí rregues que suposen per a les llars un conjunt de situacions de risc o necessitat, sempre que no hi hagi un acord simultani i recí­proc ni individual.

D’acord amb aquesta definició s’inclou com a protecció social el conjunt del sistema de la Seguretat Social, els serveis socials, tant públics com privats, les indemnitzacions per acomiadament de les empreses, les mutualitats de previsió social, les prestacions l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM), així­ com altres prestacions que actuen sobre aquesta í rea tant per part de l’administració pública com del sector privat.

Cal destacar especialment que malgrat sovint l’educació es considera com a “despesa social” aquesta realment no s’hauria de comptabilitzar com a tal i no estí  inclosa en la metodologia SEEPROS, que és la que s’usa per a comparacions internacionals.

Les prestacions socials es poden classificar segons les següents funcions protectores:

  • malaltia/assistència sanití ria
  • discapacitat
  • vellesa
  • supervivència
  • famí­lia/ fills
  • atur
  • habitatge
  • exclusió social

Viquinotícies en català 

Viquinotí­Â­cies

Des del passat 26 de maig, hi ha en funcionament la versió en català de Wikinews, el projecte germà de la Wikipedia basat en el periodisme col·laboratiu. Viquinotí­cies es defineix com una font de notí­cies de contingut lliure que qualsevol pot modificar.

El naixement de Viquinotí­cies va acompanyat també de l’estrena de Viquitexts en català.

Amb el naixement d’aquests dos nous projectes, la branca catalana de la wikipedia compta ja amb els següents projectes:

Vegeu el portal de la Wikipedia per Viquipèdies en altres llengües.

Dilema de Triffin

Una de les coses que he après llegit l’últim número de The Federalist Debate ha estat l’obra de Robert Triffin. Triffin fou un economista belga que treballà en varies institucions monetàries internacionals al segon terç del S.XX. és conegut fonamentalment per la formulació del Dilema de Triffin.
El Dilema de Triffin revela un error de disseny del sistema monetari internacional fixat a Bretton Woods i denuncia que cap paí­s pot crear liquiditat internacional (ell es referia en particular als EEUU ja que d’acord amb els acords de Bretton Woods el dòlar era l’única moneda convertible amb l’or i per tant moneda de referència per a tota la resta) sinó és mitjançant un endeutament amb altres països estrangers. és a dir creant i mentenint un dèficit en la balança de pagaments comprant béns, serveis i inversions a l’estranger i amb despesa militar per tal d’assegurar les possesions a l’estranger i mantenir la influència sobre els territoris ocupats.

és curiós, però malgrat que el sistema prefixat a Breton Woods fou abandonat el 1971 (10 anys després que Triffin denunciés la seva inviabilitat) la descripció de Triffin explica molt bé la situació insostenible en que es troba l’economia nord-americana actualment. Això em porta a pensar que potser el dilema de Triffin va més enllà d’ésser un problema de disseny d’un sistema monetari en particular. He intentat fer una mica de cerca però no he trobat que ningú hagi aplicat el model d’anàlisi del dilema de Triffin en el context actual i que hagi desenvlupat les idees de Triffin. (si algú em pot donar un cop de mà li estaria molt agraït).

NOTA: amb els coneixements que he adquirit sobre el dilema de Triffin he realitzat l’entrada de Robert Triffin a la viquipèdia

ACTUALITZACIÓ: Es pot generalitzar el dilema de Triffin i aplicar-lo a qualsevol model de comerç internacional basat en model ricardià d’avantatges comparatius. és a dir, quan un paí­s té avantatge comparatiu en la producció de moneda (ex: els EEUU amb el dòlar com a divisa globalment acceptada) segons la teoria de l’avantatge comparatiu s’hauria d’especialitzar en això i no produir els béns restants. Això, però, ens situa davant del dilema de Triffin.

NOTA: Possibles solucions per al dilema de Triffin? (deixa el teu comentari)

La maledicció dels recursos

Un dels escrits que es va perdre en l’accident informí tic que va patir el meu servidor va ser el meu comentari sobre un article del Stiglitz titulat “La Maledicció dels Recursos” el qual podeu veure a project-syndicate.
Malauradament no tenia cap altra copia d’aquell text i tenia pensat reescriure’l. Finalment, però, he decidit convertir-lo en un article de la Viquipèdia. En concret en dos articles titulats La Maledicció dels Recursos i Mal holandès.